L’ESCUT
DE TIANA COMPLEIX 65 ANYS
En el ple de l’Ajuntament de Tiana
del 10 d’agost de 1943 es va llegir el document pel que s’aprovava el nou escut
de Tiana fet pel baró d’Esponellà. El consistori havia encarregat al baró
d’Esponellà un escut que tingués un sentit històric i atributs heràldics propis
de Tiana. Anteriorment a la seva aprovació pel ple, l’expedient del nou escut
havia passat tots els tràmits reglamentaris de l’època fins a la seva aprovació
i autorització per part del Ministeri de Governació.
El ministre de Governació, en un
escrit del 7 de juliol de 1943 dirigit al Governador Civil de la província de
Barcelona, li comunicava que el Ministeri havia tingut a bé autoritzar a
l’Ajuntament de Tiana per fer servir l’escut municipal del que feia esment en
el document. En aquell document s’esmentava que la Reial Acadèmia de la Història havia informat
favorablement el projecte d’escut municipal de Tiana, manifestant que els
antecedents de possessió i senyoriu de la Vila i llurs drets jurisdiccionals justificaven
l’escut d’armes que com a propi se li assignava.
El Governador Civil notificava a
l’Ajuntament de Tiana, en un document de data 22 de juliol del 1943 signat per
Antonio Correa, la comunicació rebuda pel Ministre de Governació. Al
començament de la seva utilització, el 10 d’agost del 1943, havia passat
justament un any des d’aquell 10 d’agost de 1942 en que el ple de l’Ajuntament
havia autoritzat a l’alcalde Miquel Pujol Rosselló perquè sol·licités que fos
aprovat l’escut de Tiana presentat pel baró d’Esponellà.
A l’escut de Tiana
hi ha les quatre barres per haver estat vila de jurisdicció reial, i també hi
estan representades dues grans institucions monàstiques que han marcat el seu
pas per Tiana al llarg dels segles, tant per les seves possessions territorials
com per la seva jurisdicció eclesiàstica.
Tiana, des de l’Edat Mitjana, feia
servir com a escut heràldic les quatre barres per tot el que feia referència a
l’exercici del poder civil i militar. El senyoriu directe i jurisdiccional de
Tiana corresponia al rei, i per justificar-los el baró d’Esponellà esmenta dos
documents.
El primer, el 23 de març del 1318,
Ramon de Plegamans, que havia aconseguit amb anterioritat diversos honors a
Tiana procedents de Gastón de Montcada, vescomte de Bearn, en vendre’ls al
Bisbe i Capítol de Barcelona, obté del rei l’aprovació de la venda. I el rei fa
constar que així ho atorga, excepte el dret i fidelitat que a ell li correspon,
expressant que Tiana era feu de la
Corona que ell posseïa pel seu avi difunt, de bona memòria,
el Rei en Jaume.
L’altre document és del 10 de
desembre del 1476 signat a Granollers, en el que Joan II hipoteca la Parròquia de Tiana amb
una casa fortificada i tots els vassalls que hi ha, així com totes les seves
rendes, jurisdicció criminal alta i baixa i el mer i mixt imperi, a favor del
capità d’Artilleria Fernando de Rejón, Cavaller de l’Ordre de Calatrava, que li
havia deixat 2.000 florins d’or d’Aragó per poder continuar la guerra.
Les dues institucions monàstiques
representades a l’escut de Tiana, són el Monestir de Sant Cugat del Vallès i el
Monestir de Nostra Senyora de Montalegre, la Cartoixa.
L’Imperial Monestir de Sant Cugat va
arribar a posseir més de dues terceres parts del terme municipal, intervenint
directament en els assumptes de la
Parròquia i directament en el sosteniment de les
antiguíssimes ermites de Sant Martí de Montgat i Sant Romà de Tiana, que en els
primers anys de les guerres contra els àrabs s’havien fundat. En l’escut de
Tiana, el monestir està representat per un castell copiat d’un segell de lacre
d’un document de l’any 1828 i que apareix en diversos documents relacionats amb
el monestir fins a finals del segle XIX i començament del XX.
I acabo aquest article amb una
relació dels diferents escuts municipals.
Des de molt antic, i com esmenta el
baró d’Esponellà, l’escut consisteix en les quatre barres sota una corona reial
i amb el nom de Tiana.
L’any 1835 hi trobem, juntament amb
les quatre barres i la corona, la llegenda “Ajuntament constitucional de
Tiana”.
Durant la I República ,
lògicament desapareix la corona reial, ocupant el seu lloc un triangle amb un
estel i dues mans entrellaçades, i la llegenda es “Ajuntament Popular de
Tiana”.
Acabada la I República , es torna
a fer servir l’anterior escut fins l’any 1925 en el que, amb fons format per
les quatre barres, queda representada la costa de Montgat i les muntanyes de
Tiana (escut fet per Modest Batlle).
Lògicament, després de la segregació
de Montgat l’any 1933, Tiana té un nou escut
on la corona es mural, en la part inferior hi ha les quatre barres i en
la superior les muntanyes amb la llegenda “Ajuntament de Tiana”.
Acabada la Guerra Civil , i només
durant uns sis mesos, es fa servir un
escut, que jo atribueixo a Lola Anglada, on hi ha representada l’Alegria, les
muntanyes de Tiana i el raïm.
A l’agost del 1939, amb la llegenda
“Ajuntament Nacional de Tiana”, es fa servir l’escut espanyol amb l’àliga i el
“una, grande y libre”.
L’escut de baró d’Esponellà apareix
en la documentació amb la llegenda ”Ajuntament de la Vila de Tiana”.
Josep Ma Toffoli i Carbonell
Document elaborat a partir de la memòria feta pel baró d’Esponellà i de
la documentació de l’arxiu municipal.
