dijous, 1 de juliol de 2010

N. 16.- Juliol 2010


EN EL CENTENARI DEL CASINO DE TIANA

Desprès de la construcció del tren de Barcelona a Mataró a meitat del segle XIX, moltes famílies benestants de Barcelona van construir les segones residències al Maresme en general i a Tiana en particular. Amb el creixement de la riquesa de la burgesia barcelonesa, Tiana esdevingué escollida per moltes famílies per estiuejar a la nostra vila.

Imponents construccions on aflorava el luxe i l’ostentació es van construir a Tiana. A la segona meitat del segle XIX les construccions més importants eren al voltant de l‘eix de la riera de Tiana. Cases com Can Castellar, Can Mascaró, Can Puigcarbó, Can Coll, i Can Noguera són d’aquesta època. Amb l’obertura del Passeig de la Vilesa, a principis del segle XX es va construir Can Xipell, La Casa de la Punxa, Can Garí, Can Boccato i un llarg etc.

Les institucions culturals i de lleure tingueren una gran expansió a la segona meitat del segle XIX i els estiuejants no van ser una excepció. Al Masnou, l’any 1.875, s’inaugurava el Casino del Masnou i els estiuejants de Tiana es reunien a la Sala Giral amb el nom de Casino dels Forasters. La primera referència que tenim del casino és de l’any 1884 a través de La Vanguardia que informava el dia 14 de setembre sobre la festa major de Tiana.

Entre els molts estiuejants d’aquella època podem recordar a Isaac Albèniz, al que ja varem dedicar un numero d’aquesta col·lecció. També el doctor Josep Mascaró i Capella (1838-1905), primer fill adoptiu de Tiana, que va ser l’any 1880 quan es va decidir a venir a Tiana a passar els estius amb la família, comprant dos anys mes tard uns terrenys on es va fer una casa. El doctor Mascaró va ser president de l’Ateneu Barcelonès, president del Col·legi de Metges de Barcelona i regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona entre altres càrrecs.

Roman Grassot i Elies (1841-1915) advocat i hisendat barceloní que estiuejava a la Riera de Tiana a finals del segle XIX i principis del XX. Amb la seva germana Dolors eren propietaris del camp de Grassot de Barcelona i va caure en la temptació irresistible de viure de rendes, ja que l’any 1866 s’inicià en l’aventura d’administrar i treure profit del patrimoni heretat del pare, podent dedicar-se quasi en exclusiva a una activitat com la de propietari rendista. També a Tiana posseïen sengles cases la germana de Romà, Dolors i la seva cunyada Rafaela, sent Tiana, d’aquesta manera, un punt de trobada familiar. A l’urbanitzar-se el Camp de Grassot, l’any 1866, el territori que abasta i pertany al municipi de Gràcia, comprenia la part alta del passeig de San Joan i la travessera de Gracia.

Isidre Reventós i Amiguet (1849-1911), fill d’una família acomodada, era mestre d’obres i constructor. La relació de Reventós amb Tiana va néixer en casar-se l’any 1879 amb Conxita Bordoy i Tuyet. Els pares de Conxita, que vivien a Barcelona, tenien casa al carrer Sant Bru, on passaven la Setmana Santa i l’estiu. Els Reventós varen tenir nou fills entre 1881 i 1897 i varen construir una casa a la Riera de Tiana envoltada de jardí, (avui Can Noguera), entrant a formar part de la colònia d’estiuejants. Isidre Reventós participà en els Jocs Florals de Barcelona, guanyant l’Englantina l’any 1.876. Va formar part del moviment cultural catalanista i l’any 1871 va ser un dels fundadors de la revista La Renaixença”. Era amic personal d’Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, mossèn Cinto Verdaguer, Albèniz i un llarg etc. Els seus fills Ramon i Cinto,van tenir una estreta amistat amb Pablo Picasso. Isidre Reventós va ser mestre d’obres consultor de l’ajuntament de Tiana de l’abril de 1884 fins l’agost del 1902 en que va presentar la seva renúncia. Joan Reventós i Carner exdirigent del PSC i expresident del Parlament de Catalunya era nét de Isidre Reventós.

Ernest Castellar i Serra (1855-1917) advocat i polític. Va ser regidor de l’ajuntament de Barcelona, diputat a les corts per la província de Barcelona i senador durant tres legislatures, del 1899 al 1904, per la província de Tarragona. Casat amb Paula Pich i Martí eren propietaris de Can Castellar. Els últims anys va viure retirat de la política i dedicat per complet al seu bufet d’advocat gaudint a Barcelona d’una alta consideració, sent també, magistrat suplent de l’Audiència de Barcelona . Va se advocat assessor de l’ajuntament de Tiana de forma totalment desinteressada des del 1909 fins al 1917, any de la seva mort. Poc desprès de morir, l’ajuntament de Tiana, per unanimitat, donà el seu nom a un carrer de la vila.

Domingo Moncanut va ser president del gremi de mestres fusters de Barcelona. La seva empresa situada al carrer Aurora, 14 de Barcelona era capdavantera en la construcció i arranjament de locals i botigues de Barcelona, amb treballs de fusteria i reclams lluminosos. Per exemple, l’any 1914 s’inaugurava en la façana dels magatzems El Siglo, el reclam lluminós construït per la casa Montcanut. La seva casa d’estiueig era a la Riera de Tiana numero 20, formant part actualment del catàleg del patrimoni arquitectònic de Tiana

Aquesta llista de influents estiuejants a Tiana es pot allargar a bastament, però la mostra del sis mencionats ens dona una idea de l’ampla i variada colònia estiuenca a finals del segle XIX, que com he mencionat abans es reunien a la Sala Giralt amb el nom de Casino dels Forasters. Dos actes han quedat àmpliament documentats de tots els anys en que els estiuejants utilitzaven la Sala Giralt: la Festa Major dels anys 1901 i 1906

Per la Festa Major de l’any 1901, la colònia estiuenca va organitzar uns Jocs Florals humorístics presidits pel doctor Josep Mascaró, en el que es van rebre vuitanta-nou composicions. Desprès dels Jocs Florals es va publicar un llibre titulat “Records de Tiana”, per l’editorial d’un altre estiuejant, Miquel Seguí que es pot consultar a la Biblioteca Can Baratau. L’any 1901 el president del Casino dels Forasters era Roderic Robert, que anys més tard es construiria La Casa de la Punxa. Roderic Robert tenia, juntament amb el seu germà Santiago, una empresa dedicada a la fabricació i comercialització de materials per a les farmàcies, adrogueries, laboratoris i industries similars.

Per la Festa Major de l’any 1906, la colònia estiuenca va organitzar l’últim concert d’Albèniz a l’estat, del que es va parlar en un numero anterior.

Llorenç Brunet era un dibuixant i il·lustrador nascut a Badalona i que vivia a Tiana, en el barri de Montgat, amb molta relació amb la colònia estiuenca. Gairebé cada any realitzava una exposició, primer a la Sala Giral i desprès a la sala Albèniz. L’any 1904, amb motiu d’un altre certamen humorístic, Brunet va realitzar una auca dels socis del Casino. Recordem que El Cau de la Conreria té el seu origen en un estudi-taller  que cap a l’any 1916 va obrir l’artista Brunet.

Al número 12 d’aquesta col·lecció es va comentar que segurament l’entitat “L’Agrupació Els Nou Pins” es va formar l’any 1909 també a la Sala Giral. Tinc la hipòtesi que els estiuejants, a l’haver de compartir la sala, perdien la seva independència i iniciativa, anant a remolc de la nova entitat de tianencs. Això, juntament al fet que un jove estiuejant va anar per la festa major amb espardenyes, quan els nois havien d’anar amb corbata i sabates, va provocar un procés de ruptura i es va posar en marxa la idea de la creació de un Casino amb local propi per part de la colònia estiuenca.

El dia 8 de setembre de 1910 reunits a Can Cabanach (al costat de Can Pau) a dos quarts de dotze del matí, es procedia a la constitució formal i definitiva de la Societat Casino de Tiana, de la qual s’havien presentat els estatuts al Governador Civil de la Província el 30 d’agost. Van assistir un total de 23 socis a l’assemblea constituent, trobant-se  entre els assistents els tianencs Joan Garí i Pere Artusa. A l’acta de l’assemblea constituent, s’indicava que el nombre de socis fundadors subscrits a la data era de trenta-un socis

La primera junta directiva va quedar formada en la següent forma: President; Ernest Castellar, Tresorer; Miquel Seguí, Secretari; Lluís Lamaña, Vocals; Josep Bonastre, Domingo Moncanut, Rogeli Pasqual i Josep Ventura. Quedava nomenat president el que havia estat senador i que d’aquesta manera donava més prestigi i patxoca a l’entitat.

Els estatuts deien que la Societat Casino de Tiana, era aliena a tota finalitat política, utilitària i especulativa, tenint per exclusiu objectiu l’esbarjo dels veïns de la població i de les famílies forasteres que en ella estiuejaven. Per atendre les despeses de construcció del nou Casino, es comptava amb els ingressos que per entrades i mensualitats percebia la Societat i per les cèdules de fundador amb un valor nominal de dues-centes cinquanta pessetes cadascuna i amb una primera emissió de dues-centes cèdules totalitzant cinquanta mil pessetes.

La darrera cèdula de la primera emissió va ser adquirida l’any 1924. L’any 1925 es posa en marxa una segona emissió de 100 cèdules (números 201 al 300), al mateix valor de les de la primera emissió, essent l’última adquirida l’any 1957. El mateix any 1957 es produeix una nova ampliació de 700 cèdules de fundador (números 301 al 1.000), també a dues-centes cinquanta pessetes cadascuna.

La junta directiva decideix el 20 de desembre del 1910 la adquisició, als germans Antoni i Dolors Recaño, d’un terreny de mil dos-cents setanta vuit metres quadrats situat en l’avinguda Albèniz de Tiana. El dos de gener del 1911 es signa  l’adquisició davant notari. Les condicions consistien a concedir en emfiteusi és a dir, a canvi de la imposició d’un cànon o pensió anual sobre la finca.

Entre altres, els pactes d’aquesta emfiteusi, foren que s’abonaria la pensió anual de 180 pessetes, pensió que s’havia de pagar el vint-i-cinc de desembre de cada any. El cens es podia redimir per part del Casino previ pagament de cinc mil pessetes en efectiu. Finalment el cens es va redimir desprès de la guerra civil.

El 27 d’abril de 1911, el president Ernest Castellar sol·licita el permís per construir un edifici projectat per Ramon Riudor i dedicat com a Sala d’Espectacles. En el ple de l’Ajuntament del 2 de maig es concedeix el permís per a la seva construcció. La construcció es  va fer en un temps rècord de tres mesos. En anteriors publicacions es menciona que la Sala Albèniz es va inaugurar el 25 de juliol. Aquesta data era la que oficialment començava la temporada d’estiu cada any.

Per  una altra banda, a La Vanguardia del dia 6 d’agost de 1911 podem llegir: Hoy con motivo de la inauguración del magnifico edificio construido para Casino y teatro, tendrán efecto en el pintoresco pueblo de Tiana diversos festejos organizados por la cada dia mas inmensa colonia veraniega. Entre los actos anunciados, figura una kermesse a beneficio de los pobres de la población, que será amenizada por la banda de la Casa provincial de Caridad, habiendo anunciado su asistencia el diputado por el distrito don Pedro G. Maristany, y otras distinguidas personalidades invitadas por los organizadores de los festejos, los cuales prometen ser muy concurridos.

Si fem cas a La Vanguardia, la inauguració va tenir lloc el dia 6 d’agost. Des de la seva inauguració, la Sala porta el nom de Albèniz i era el punt on es realitzaven els concerts, balls, teatre, tómboles, exposicions i tota mena d’activitats d’esbarjo. Recordem que l’any 1911 encara no hi havia electricitat a Tiana. Consta que les nits dels dijous i les tardes del diumenge de l’estiu del any 1913. hi havia sessions de cinema.
                                                                              
La relació de famílies socis de l’any 1913 és: Castellar, Lamaña, Seguí, Moncanut, Ventura, Planes, Redón, Pascual, Brunet, Blanch, Regordosa, Noguera, Garriga, Solano, Alcobé, Serra, Vidal, Jordana, Baucells, Godó, Veiret, Florejachs, Trias, Vilá, Barrau, Montaner, Camps, Comas de Mora, Ferrer, Guell, Puigcarbó, Torres, Xipell, Juan Bautista Pellicer, Señan, Gonzalez, Nonell, Mendoza, Pineda, Rodriguez i Aguiloé.  (Potser aquesta relació no sigui complerta)

Només era soci el cap de família i hi havia dos tipus de socis. El soci fundador, el que adquiria una cèdula de soci fundador  i tenia una quota anual de 50 pessetes i el soci numerari amb dret d’entrada de cinc pessetes i quota anual de 60 pessetes. Per ser membre de la Junta Directiva calia ser soci fundador.

L’any 1914 se instal·la en els jardins del Casino un tir al blanc i el 29 d’agost del mateix any actua en la Sala Albèniz l’actor Enric Borràs en la representació de l’obra “La Mare eterna”.  L’actor acudia a Tiana a pregaria del seu íntim amic, l’artista i dibuixant Llorenç Brunet

Els diners recaptats amb les cèdules de fundador no van ser suficients per pagar els costos de construcció del Casino, i van ser sufragades en gran part pel soci Domingo Moncanut. Potser per aquesta raó, al cessar de la presidència el Sr. Castellar l’any  1915 fou nomenat nou president el Sr. Moncanut que sembla ser que al final va poder recuperar els diners avançats per les obres.

Per més detalls sobre la història del Casino es pot consultar a la Biblioteca de Can Baratau, al llibre publicat sobre l’historia del Casino.

Josep Ma Toffoli i Carbonell