LES CARAMELLES, càntics d’alegria
Hi ha diverses teories sobre l’origen de les caramelles, la més acceptada són que els cants dels goigs, molt arrelats a Catalunya, són un antecedent de les actuals caramelles. Els goigs se centraven a glossar les set alegries més grans que va tenir Maria: l’embaràs, el part, l’adoració dels mags, la resurrecció i l’ascensió de Crist, la vinguda de l’Esperit Sant i l’assumpció. El Dissabte de Glòria es cantaven en commemoració de la que potser va ser la més gran d’aquelles set alegries, doncs que deu ser per una mare, veure’l tornar a la vida després de mort.
Les primeres colles eren només d’homes, circumstància que fa temps que ha canviat (actualment estrictament masculí, ja gairebé no hi ha res) i les lletres de les caramelles també han variat, i ara ja no han de perquè cenyir-se a l’exaltació mariana.
La tradició popular de les caramelles, a través de la música agermana dos aspectes importants: el caràcter profà de anar de ronda i el caràcter religiós. En el seu origen els caramellaires recorrien diverses masies anunciant la bona nova de la resurrecció de Crist.
No oblidem que la Pasqua de Resurrecció té arrels precristianes (cosa estranya?) vinculades amb l’esclat de la primavera. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa, a la primavera, a la fertilitat de la terra i els seus camps, les flors, els xicots i les xicotes, etc...
A canvi de la notícia, s’obsequiava als caramellaires amb ous, botifarres i menjars grassos, el que indicava que la Quaresma havia acabat . D’aquesta manera, el simbolisme de l’ou de pasqua o de l’ou de les mones és el principi de la vida o del renaixement del cicle de la vida natural.
I així com en uns altres contextos els ous són rebuts pel cantant quan ho ha fet molt malament, amb les caramelles passa a l’inrevés: com millor canta, més ous rep. Ous que aquí no li són llençats de mala manera, sinó dipositats amb cura en cistellets – les lloques- que s’enlairen fins a les finestres i balcons mitjançant uns artefactes extensors – les ballestes-.
Ara, el més normal es que els caramellaires, que van casa per casa, rebin diners després de cada actuació, pel que després de sentir una actuació caramellaire s’aconsella gratar-se la butxaca, en cas contrari el que no es grata la butxaca canta en un altre sentit.
Sembla ser que l’ús com a instrument musical de “la caramella”, per acompanyar els caramellaires per cantar, va donar nom a aquesta tradició de les caramelles.
Desconec l’origen de les caramelles a Tiana. La referència més antiga que he trobat és en els llibres de comptes de l’Ajuntament de l’any 1931 que apareix una subvenció de 30 pessetes als Cors de Pasqua. A Tiana se solien cantar composicions d’autors coneguts (especialment les de Clavé) i principalment textos amb contingut satíric sobre fets d’actualitat en el poble.
Ja fa uns anys que no tenim caramelles a Tiana. Seria bo que aquesta tradició tan catalana no la perdéssim i que el Cor juntament amb l’ajuntament trobessin un format nou, potser amb els gegants i altres activitats, que revifessin les caramelles a Tiana. I com a recordatori algunes de aquelles estrofes satíriques que s’havien cantat a Tiana.
Josep Ma Toffoli i Carbonell
En les lletres de les estrofes de les Caramelles queda reflectit els moments que van ser escrits. Recordem algunes estrofes:
Són les vinyes de Tiana
d’una verdor exuberant
són manyagament cuidades
pel pagès durant tot l’any
Raja el vi de les premsades
negre l’un, l’altre claret,
és el most que dóna vida
al famós cava Parxet.
Un empleat del tramvia
diu i explica molt ufanós
que la línea de Tiana
és del millor que hi ha.
I si no fos que de vegades
es fiquen al Bar Vilà
i distrets no es donen compte
que ja es l’hora de marxar.
Les tendes d’aquí Tiana
sembla que es posin d’acord
per quan pugen d’estiueig
fer-se tots el seu agost
Els estiuejants que pugen
queden amb un pam de nas
doncs l’estabilització
aquí no ha arribat pas.
Ja ve la Festa Major
i quan facin l’envelat
mira de fer-lo penjat
per si de cas ve tempestat
i així amb molta vista
l’aigua per sota anirà
i la gent podrà ballar
i de deutes no n’hi haurà
Dels carrers d’aquí Tiana
també avui volem parlar
i ens queda la esperança
que a la fi s’asfaltaran.
No sabem segur quin dia
ni tampoc sabem quin any
potser d’aquí quinze dies
potser no s’asfaltin mai.
Pel vist aquí Tiana
massa a pit s’han agafat
això d’estalviar energia
que vol dir electricitat.
Molts carrers hi ha a les fosques
a les palpentes has d’anar
que et trenquis la carcanada
amb tants sots que et pots trobar.
A Tiana hi ha un home
que un esport nou ha inventat,
i el seu nom podrà sentir-se
fins a la posteritat.
És llançar-se a tota marxa
amb la moto i tot vestit
dins un safareig ple d’aigua
que és la mar de divertit.
Ens fa pena que a Tiana
no sigui com abans era
per cantar que és cosa sana
hi havia molta fal•lera.
Si algú s’engresca per ser cantaire
que ens vingui a fer costat
el decidir-se no costa gaire
i el rebrem de molt bon grat.
