diumenge, 8 de desembre del 2013

LA MALLERENGA N. 30 - Desembre 2013

NI TIZIANA, NI TITIANA
TIZANA

En el número 33 de la revista Tiana de maig del 1956 el Baró d'Esponellà escrivia en el seu article de “Notas para la historia de Tiana” un de  titulat "TIZIANA" que comença amb el següent paràgraf:  En el año 989, aproximadamente un siglo después de la llegada de los ejércitos francos que liberaron nuestras tierras del poder de los musulmanes, se cita por vez primera, en un documento del “Liber Antiquitorum” de la Catedral de Barcelona, el nombre de nuestra villa con la denominación de TIZIANA, nombre indudablemente romano.
Uns paràgrafs més endavant diu sobre l’origen del nom: Aquí caben varias conjeturas, sin que podamos llegar a un resultado cierto. I més endavant continuava amb TIZIANA "seria corrupción de TI-ti-ana procedente del nombre patromínico Ti-ti-ano".
És a dir, el nom de TITIANA és una hipòtesis, o una possibilitat donada pel Baró, però no tenim cap prova documental que realment tal com deia el Baró sigui cert.
Aquest article publicat l’any 1956 va servir a Josep Ma Padrós i Cuyàs per a la seva obra “Como nació Tiana hace 2.000 años” que va ser premiat als Jocs Florals de l'any 1960 i va ser publicat l’any 1961 ja que menciona que el nom de Tiziana surt en documents del segle X i parlen de l’etimologia de la paraula Tiana.
Aquest article del Baró surt mencionat en articles posteriors que parlen de l’origen de Tiana, i jo mateix he fet referència en alguna ocasió de l'any 989 com el primer any en que surt documentalment Tiana, i també he utilitzat el nom de TIZIANA com origen de l’actual nom de Tiana.
En el número anterior d'aquesta col·lecció de la Mallerenga vaig exposar diversos documents del segle XI i en tots ells Tiana apareix com TIZANA. Em crida l’atenció doncs, que en un sol document i del segle X surti TIZIANA, i dins de la meva curiositat vaig a l'arxiu de la Catedral a consultar la documentació sobre el Liber Antiquitorum i la meva sorpresa és veure que en el Liber Antiquitorum no hi ha cap document del segle X en que es mencioni a Tiana, ni como TIZIANA ni TIZANA. Consultades també les fitxes dels pergamins del segle X, el resultat és el mateix, cap document de Tiana.
Surt dons una nova incògnita: D’on va treure el Baró aquesta data i aquest document?
Repassant les Notes del Baró en el número 49 de setembre de 1957 el Baró diu:" El 16 de mayo del año 989, en el Condado de Barcelona y en el Término de Tizana se vende una pieza de tierra plantada de viña . Esteve es el vendedor y son los compradores Bernat Joan y su mujer Estefania. El precio se fija en seis mancusos de oro".
Dues dades importants en aquest document, la primera és que menciona TIZANA, no TIZIANA com en l'article de 1956, i en posteriors articles del Baró d’aquest i altres documents sempre menciona TIZANA, però mai desmenteix el nom de TIZIANA. La segona dada és la data 16 de maig de 989 i amb aquesta dada torno a consultar el Liber Antiquitorum i resulta que hi ha un document amb aquesta data, però no és d'una venda, és una permuta entre Fredbert i la seva muller Mirable amb el bisbe Vives de Barcelona, unes terres que tenen al terme de Santa Eulàlia de Provençana. No surt per enlloc ni Tiziana ni Tizana.
S'ha de continuar buscant quina va ser la font d'informació del Baró. Al juny de 1900, el Rev. Mossèn Josep Mas és nomenat encarregat de l'arxiu de la Catedral i comença la tasca de reordenar els fons documentals, el contingut dels quals arriba a conèixer com ningú més. Amb encert se l’ha anomenat el Cronista modern de la Seu i del bisbat de Barcelona. Amb senzillesa i afabilitat posa l’arxiu a l’abast de tots els investigadors, i cal suposar que el Baró d'Esponellà va recórrer a la documentació i estudis de Mossèn Mas pels seus treballs sobre la documentació antiga de Tiana.
Finalment a l'arxiu de la Casa Ardiaca trobo la documentació personal de Mossèn Mas en la que hi ha quaranta un folis amb dades de Tiana, documentació prou interessant per dedicar-li un altre número de La Mallerenga. Finalment en aquesta documentació surt el que estava buscant, el que segurament seria la font d’informació del Baró sobre el document mencionat de l'any 989, una fitxa del Mossèn en la que menciona el document amb la data del 16 de maig de 989 i referent a TIZANA ( no a TIZIANA com mencionava el Baró en el seu primer escrit). Pel seu interès reprodueixo aquesta fitxa en la que surt la referència de l'Arxiu “Diversorum A.N. 2385 que repassant el publicat pel Baró, menciona aquesta referència en l'article mencionat del número 49 del setembre de 1957.
Consultant aquet document a l'arxiu de la Catedral, resulta ser un pergamí del segle XI i no correspon a la data que diu Mossèn Mas de l'any 989. Com a la fitxa diu Notes Històriques del Bisbat de Barcelona torno a l'arxiu del Bisbat per a la recerca de més informació. Exposant el tema que estava estudiant a l'encarregada de l'arxiu, em dóna la pista definitiva al dir-me: "No et refiïs al cent per cent d’aquestes fitxes, doncs en ocasions surt algun error". Treballant amb aquesta possibilitat de que la fitxa tingués algun error, vaig trobar de seguida la resposta a l'embolic, que l’havia tingut des del principi davant dels meus nassos.
En el número anterior de la Mallerenga, el número 29, l'últim document reproduït que té data 7 juliol de 1086 diu: Bernat Esteve ven a Bernat Joan i a la seva muller Estefania una peça de terra amb vinya situada al territori de Barcelona, al terme de Tiana, que té per a plantar, pel preu de 6 mancusos d’or.  Correspon doncs al que diu la fitxa de Mossèn Mas i al que diu el Baró en el seu article del número 49 de setembre de 1957, que escrivia:"Dos documents del siglo X hablan de nuestra comarca. Uno hace concreta referencia a Tiana y el otro a Montgat. El 16 de mayo del año 989, en el Condado de Barcelona y en Término de TIZANA, se vende una pieza de tierra plantada de viña. Esteve es el vendedor y son los compradores Bernat Joan y su mujer Estefania. El precio se fija en seis mancusos de oro. (Div.A- nº 2385). Esta es en la actualidad, la primera cita escrita, en que aparece el nombre de nuestra villa, a la que veremos durante doscientos años, denominarse: Tizana, nombre de cuya etimologia u origen, indudablemente romano, dimos ya cuenta en una nota anterior". ( El ja mencionat número 33 de la revista Tiana del maig de 1956, reproduït en aquest número.)
Consultat de nou l'original de aquest document, puc comprovar que efectivament diu TIZANA i no TIZIANA. Confirmat dons que en la documentació antiga trobada Tiana surt com a TIZANA, de manera que els noms de TIZIANA i de TITIANA son
hipòtesis dels filòlegs, però que no són demostrables.
Recordem també tal com escrivia el Baró d’Esponellà que si bé a Tiana no s'han trobat restes de poblacions celtes ni iberes, el Baró destacava que molt a prop, a Canyet (Badalona) va existir un important nucli cèltic, i detallava també diversos nuclis ibers  trobats entre Puig Castellar de Santa Coloma i Burriac a Cabrera destacant el trobat a Montgat, amb el que obria la possibilitat de que TIZANA fos la romanització d’un nom d’origen cèltic o iber. I és que mentre no trobem més documentació o restes arqueològiques, les suposicions, hipòtesis o teories de l'origen del nom Tizana són nombrosíssimes
Crec que ha resultat un article massa espès i feixuc, però necessari per justificar per un costat l'error de considerar l’any 989 com el de l'any que surt Tiana en un document, i per exposar el meu punt de vista de que ni TIZIANA, ni TITIANA, i així doncs és TIZANA.
Josep Ma Toffoli Carbonell