diumenge, 9 de març del 2014

LA MALLERENGA N 33.- Març 2014

Un segell de Lola Anglada



En el ple municipal de 9 de febrer de 1939, poc després de finalitzada la guerra civil a Tiana, es decideix fer un nou segell municipal i podem llegir en l’acta del ple: Se acuerda encargar a la Sra. Lola Anglada la confección de un nuevo modelo de sello municipal que responda al nuevo estado Nacionalista.
No he trobat en els arxius municipals més dades sobre aquest acord, però entre febrer i l’agost de 1939 Tiana utilitzà un segell que sota el meu punt de vista va ser fet per Lola Anglada en resposta a la petició realitzada pel ple municipal.
En aquest segell que reprodueixo, podem veure l’Alegria, les muntanyes de Tiana i en la part inferior queden representades les vinyes. En un principi diríem que és l’únic dels sis segells que ha tingut Tiana durant la seva història que no estan representades les quatre barres. Però una catalana com Lola Anglada no podia ometre aquest detall, i les quatre barres hem d’intuir-les camuflades entre els cinc xiprers al costat de l’Alegria on és el cementiri. Enginyós detall per poder sortejar una possible censura de l’època.
Finalitzada la guerra civil, amb la Lola Anglada acusada de roja i separatista, van avisar al seu pare de que se l’endugués fora de Catalunya, però ella no va voler de cap manera i va dir que ella era a casa seva i que era Franco el que no hi era i el que havia de tocar el dos. Va llogar una casa al carrer Enric Granados en el que va viure uns dos anys.
Al maig de 1940 va morir la seva mare i al desembre del 1941 el seu pare. En la revista L’AVENÇ de febrer de 1978 Lola Anglada deia: “Un dia vaig anar a Tiana, on la meva germana gran vivia a la casa dels pares. L’alcalde de llavors, el senyor Nolis, em va donar garanties que no em passaria res i fins i tot em va oferir la seva casa per si tenia por. Em va assegurar que faria sortir tot el poble si algú em volia fer alguna malifeta. Llavors em vaig instal·lar aquí i ja no me n’he mogut més. Mai no va passar res de greu fora d’algunes amenaces de falangistes i alguns animals morts – gats i gossos- que em vaig trobar al jardí. Tothom sabia l’estima que jo tinc pels animals.
Josep Ma Toffoli i Carbonell