dimarts, 1 de febrer del 2011

N.18.- Febrer 2011


Una pedra funerària de setanta quintars a la Conreria.

 A finals d’agost de 1870, Barcelona va patir una epidèmia de tifus d’icterícia que duraria fins al desembre d’aquell any.

El barri de la Barceloneta, per la seva proximitat al mar i la forta humitat, per l’amuntegament en que vivien els seus habitants, per la misèria i la pobresa d’aquests, i per la falta general d’higiene, era el lloc ideal per al ràpid desenvolupament de l’epidèmia. Les autoritats van prendre la decisió de desallotjar totalment el barri. Els qui tenien possibilitats econòmiques o tenien familiars a altres barris o pobles van poder abandonar pels seus mitjans el barri, però una gran majoria dels seus habitants no tenien recursos per a poder desplaçar-se.

Tiana, a la Cartoixa de Montalegre i a la Conreria, van acollir a veïns de la Barceloneta.

El 16 de setembre una comissió de la Junta de Sanitat es va desplaçar a la Cartoixa de Montalegre. El cartoixans, que feia poc havien tornat a comprar el monestir, van oferir de bon grat l’edifici a traves de l’apoderat que tenien anomenat com Francesc Cabré, i el sacerdot que cuidava la Cartoixa es va oferir a donar els auxilis espirituals a les persones que allí s’albergaven. De la mateixa manera, el procurador  de la Conreria Antoni Pers i Ricarts també va accedir a que el seu edifici albergués mes traslladats.

Per estar absents els propietaris de les dues finques, potser tant l’apoderat del monestir com el procurador de la Conreria es van excedir dels seus deures, però amb la fi humanitària que perseguia l’ajuntament de Barcelona van autoritzar  l’habilitació de les dues finques que podien albergar mes de dues mil persones.

El  23 de setembre van arribar els primers 66 expedicionaris de la Barceloneta. L’empresa del ferrocarril els hi va donar el viatge gratuït fins a l’estació de Badalona des d’on anaven, uns a peu i altres en carro, cap a Montalegre.

El dia 6 d’octubre eren 1700 els albergats a Montalegre i fins el 18 d’octubre no va tenir  lloc la total desocupació de la Barceloneta. També es van albergar a Montalegre els 400 nens que van venir de la Casa de Correcció.

El director de la colònia de Montalegre (que també era el director de la Casa de Correcció) va comunicar a l’alcalde de Barcelona que es necessitava habilitar un cementiri en un terreny que pertanyia a la pineda del bosc de la Conreria, ja que amb les gestions realitzades amb l’alcalde de Tiana, aquest li havia indicat que el veïnat del poble hauria vist amb repugnància que es donés sepultura als morts per tifus d’icterícia en el cementiri municipal. El 30 de setembre el mossèn parroquial de Tiana beneí el cementiri amb presència de les autoritats i el secretari municipal.

Quan moria  un malalt, aquest era col·locat en un dipòsit i transcorregudes 24 hores era traslladat al cementiri, col·locant-lo en una fossa força profunda per fer més difícil la seva violació, i es col·locava en cada una de les fosses una senzilla creu amb el nom de la persona enterrada amb un llibre d’òbits que portava el director de la colònia.

El 26 de novembre ja es va donar per acabada l’epidèmia i es celebrà un solemne Te Deum en la Catedral de Barcelona, on va congregar uns 400 emigrats de Montalegre que es van traslladar a peu des de Montalegre fins a la Catedral.

 El 2 de desembre van començar a tornar a casa seva els primers veïns de la Barceloneta, quedant ressagats els que estaven sense recursos i el dia 12 la colònia va quedar totalment desocupada.

El total de morts a Montalegre van ser 75, dels quals 13 a la Cartoixa i 62 a la Conreria. Dels 75 morts 18 van ser per tifus d’icterícia i la resta fins a 57 van ser per malalties comunes amb una gran mortaldat infantil.

El 4 de novembre l’ajuntament de Barcelona acordava col·locar en el centre del cementiri de la Conreria una pedra que perpetués el record dels morts durant l’epidèmia. L’alcalde de Barcelona va sol·licitar a l’arquitecte director d’edificacions i ornaments que presentés un projecte i pressupost. El projecte presentat consistia en una pedra de forma circular amb un diàmetre de prop de dos metres i un llaurat consistent en una creu grega al centre amb les armes de la ciutat de Barcelona i diverses calaveres, i al voltant com si fos una cinta la inscripció: “Colònia de Montalegre. L’ajuntament de Barcelona a les víctimes de la febre groga. 1870”. L’import del projecte era de 425 pessetes repartides de la següent manera: cost de la pedra de la cantera 180 pessetes, llaurat de la pedra 165 pessetes i transport i col·locació al seu lloc 90 pessetes.

El 25 d’abril de 1871, el modest monument ja estava acabat i el 13 de maig es col·locava al cementiri. El pes de la pedra segons documentació de l’època és de setanta quintars. Si considerem que un quintar mètric són 100 kg., el pes de la pedra seria de 7.000 kg.

Però com que fins a l’any 1880 no es va adaptar a Espanya el sistema mètric decimal, un quintar de l’època també podien ser 100 lliures i aleshores el pes de la pedra equivaldria a quasi 3.000 kg.

El trasllat de aquesta mola fins el cementiri el va fer un carreter de Les Corts anomenat Colom, sota la direcció del senyor Font i Mariages, costant el seu trasllat un treball considerable i moltes despeses. Cal ressaltar que només en la conducció des de Tiana fins al cementiri es van emprar vint-i-vuit hores, amb la necessitat d’eixamplar el camí varies vegades per mitjà d’explosions de pólvora. També es de destacar que el carro que transportava la pedra va bolcar diverses vegades.

Aquest transport va despertar tanta curiositat entre els carreters de Tiana i la comarca  que es van realitzar apostes per a opinar si la monumental pedra arribaria al seu destí.

Amb motiu de la col·locació de la pedra i la seva benedicció, es va celebrar en el petit cementiri una missa en un improvisat altar col·locat a l’angle nord del cementiri amb l’assistència del rector, vicari i autoritats de Tiana. També hi havia una nombrosa assistència de veïns de Tiana i la Barceloneta, aquests últims amb el viatge pagat per l’ajuntament de Barcelona. Acabada la missa, els veïns de la Barceloneta van ser convidats per l’ajuntament de Barcelona a un menjar a la Conreria servida pel propietari de la fonda de l’Universo. Segons consta en els llibres municipals de Tiana, les autoritats de Barcelona van ser convidades per l’ajuntament de Tiana a uns refrescs. Aquell mateix dia, es va plantar un salze, “desmai”, al costat de la pedra funerària.

Avui hi falta la reixa d’entrada al cementiri i no hi ha cap desmai, però gràcies a la cura dels veïns de la colònia Bosc de la Conreria i també per part del parc la Serralada de Marina, el cementiri no està totalment cobert pel bosc. Per una altra banda, aquest senzill cementiri amb la seva pedra funerària està inclòs en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana, i per aquest motiu es necessària una major implicació de l’ajuntament de Tiana en la seva conservació.

Per acabar, mencionar que al febrer del 1871 l’ajuntament de Barcelona va acordar indemnitzar al propietaris de Montalegre i la Conreria en concepte de danys i perjudicis resultants durant l’alberg del refugiats. El propietari de la cartoixa va rebre 1.500 pessetes i el de la Conreria 1.750 pessetes.
Josep Ma Toffoli i Carbonell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada