dimecres, 21 de maig del 2014

LA MALLERENGA N35.- Maig 2014

LA CAMPANA DE GRÀCIA
Mossèn Domingo del Trabuch i altres temes

“La Campana de Gràcia” va ser un setmanari  satíric, republicà i anticlerical editat a Catalunya, que fundat el 1870 es va editar durant uns 62 anys. En diverses ocasions es van publicar notícies referents a Tiana, en la secció cartes de fora, possiblement escrits per veïns de Tiana, i aquest número de La Mallerenga el dediquem a uns articles dels que es parlava del suplent vicari de Tiana i altres temes diversos. No hem d'oblidar el caràcter anticlerical del setmanari, potser les notícies no recullen exactament els actes del mossèn, ni la imparcialitat d'altres temes,  però sens dubte, paraula que surt de la boca, no torna enrere.

6 Juny 1891.- A Tiana un predicador lo dia 24 del últim maig las va empendre contra ‘ls traballadors que demanan las vuit horas, afegint que l’ obrer ha de traballar desde ‘l matí fins a la nit. – Es lo qu’ ell déu pensar: que traballin molt péls que no traballém gens. Que subin pels capelláns.

7 Gener 1.893.- A Tiana va morir un jove, y ’l mestre de música de la població, volent honrar la seva memoria ab una missa cantada, d’acord ab la familia, ja ho tenía tot á punt quan el suplent de vicari se li antoixá disposar que si volian missa ab música havia de ser ab un parell ó tres de alumnos qu’ell ensenya y que per cert ho fan molt malament. – Aixó ocasioná un disgust tan serio entre ‘l mestre y ‘l suplent de vicari, que ab una mica més se pegan. – Obligat per últim aquet darrer á donar explicacións, manifestá qu’entre ‘ls
 alumnos del mestre n’ hi ha dos, que haverli fugit d’escoláns, no permetria may que prenguessen part en cap acte de la iglesia. Odis clericals. La inquinia del suplent del vicari recau precisament sobre dos minyóns que son modelo de honradés  y á qui tota la població aprecia.- No es estrany que aquest suplent de vicari surti ab tals etzegalladas : ja está avesat. Per Corpus, al veure que uns joves tiravan caramelos á unas noyas, ab una mica més fuig del tálem . Si no son los del Ajuntament que van contenirlo, hauria tocat pipa ab la custodia.- Tota la població está fins al cap-de-munt  de aquest mossèn, que segóns es veu, no ha deixat los cops de génit que devia agafar quan anava ab los carlins.

11 Març 1893.- Lo furiós suplent vicari de Tiana, conegut per Mossén Domingo del Trabuch, fa unas prédicas verdaderament esgarrifosas. Parlant dels funerals de donya Margarida, digué: que ja ho sabia que hi hauria algúns que dirian que la iglesia s’embolicava en politica, y comensá d’aquest modo ab uns crits y uns espatechs que la seva cara semblava una tamborinada.- Als feligresos ja no ‘ls vé de nou aixó, puig una vegada que LA CAMPANA s’ ocupá d’ ell, explotá com una piula sobre la murmuració dels sacerdots, armant una tal baralla de cops de puny al lo cubell, que quan aquell dia no va desgabellarlo, ja ‘s pot dir qu’ está bén encercolat. Lo tal mossén es un home sech com una torradora; los ulls li surten del cap, y quan se posa á fer feyna, sembla una fiera. Es, en una paraula, l’imatge viva de la intemperancia.

17  Febrer 1894.- Tiana.- Havent mort al barri de las Mallorquinas una criatura, y corresponent enterrarla al rector de Mongat, aquest, alegant una indisposició, suplicá al vicari de Tiana que s’ encarregués del entierro, comissió que aquest aceptá. Y succehí lo següent: Veyent lo Sech de Tiana que per assistir al enterro tenia que caminar massa, se deturá en una casa de pagés próxima al poble, esperant que la comitiva passés per agregars’hi. Y féu mes encare: disfressá á un escolanet ab los hàbits de capellá y en companyia de dos ó tres xicots, l’escolá disfressat marxá desde Mongat al barri de la Mallorquinas. Aixó succedia ‘l dia de Carnestoltas.- Quan l’enterro y la disfressa arribaren á la casa de pagés ahont ell esperava, y previ un cambi d’ hàbits an l ‘escolá disfressat seguí la comitiva fins al cementiri.- Es de advertir que dit ensotanat té la costúm , sigui per la ceremonia que ‘s vulgui, de anar acompanyat sempre de un gos petener que se li sembla molt. Y ha succehit alguna vegada que ‘l gos petener ha entrat ab ell al cementiri, entafurantse pels ninxos, llepant y alsant la cama mentres lo séu amo practicava las ceremonieas propias dels enterros, ab gran escàndol de tots los presents que no poden donarse compte de que ‘s tolerin tals profanacions.
Déu n'hi do aquest suplent de vicari, o parir o morir. En anys posteriors, suposo que ja no estaria aquest mossèn Domingo del Trabuch, La Campana de Gràcia tornà a publicar cartes enviades des de Tiana.

30 Novembre 1907.-  Tiana.- Nou días llarchs, tot un novenari d’ animas, hem disfrutat la presencia apostólica  del sant varó. (Nota: es refereix al Cardenal Cassanyes) Era gros, farrenyo, tenia la panxa ufanosa i espléndida d’animal satisfet; el cap afeytat  llustrejava á la llum dels ciris com el llom greixós d’ un porcell acabat de pelar, sobre ‘l vestit color de pansa llanejava la barba tan blanca y llarga, segurament, com la del pare Abraham; sota la front  mancat d’ expresió y d’ inteligencia portava en lloch d’ ulls de persona, ullerots d’ aquests negres que semblan finestrals de l’Inquisició.
 Aquí no hi ha higiene, ni llum pública, ni urbanizació de cap mena, pero no falta per tot elfanatisme y l’ hipocresia; els carrers están sempre plens de fanch y alguns prestigislo mateix que ‘ls carrers; falten quartos per iluminar la població, pero ‘n sobran per fer lluminarias á la iglesia; estem voltats de frares, monjas y filoxera; el traball se ‘n va á fons y la vagancia sura; las fábricas plegan y surten convents nous; (Nota: es deu referir a “Les Carmelites”); marxa la feina, la vida, el progrés y el poble va esmortuhintee en una atmosfera vergonyosamens fanàtica. Seguint aixís dintre de poch els vehins d’ aquest poble tindran de triar entre dos solucions: emigrar o ferse frares, ó inquisidors ó heretjes.

27 Juny 1908.- Tiana.- Altres anys els católichs d’aquest poble celebravan per Corpus una professó en honra y gloria de Deu; pero ara sembla que las costums s’ han modificat una mica y las professóns, lo mateix que tot lo que ‘s fa á Tiana, no ‘s fa més que per honra, gloria , lloansa y profit del senyor Mari-ano, gran aficionat á la llana dels altres, tant si es de latalás com de clatell.
 Perque aquí ja no hi ha poble ni opinió, ni lley, ni Deu, més que lo que mana en Mari-ano y á la familia convé. Se fa un Ajuntament y es batlle el senyor Mari-ano, y secretari el cunyat y concejal el gendre; fan una professó, donchs presideix el senyor Mari-ano, porta el pendó son gendre y l’altre gendre y el fill de ‘n Mari-ano estiran las borletas, y aixís tot.
Y com que en Mari-ano de badar no bada, es natural que quan es fan suscripcións per fer fachadas ó quansevol altra cosa, ell se sacrifiqui en companyia de la gent de roba llarga, encare que després no ‘s donguin comptes, y aixís, tot sacrificantse l’ home campi roig y lluent com una cirera, mentres el poble paga y calla y encare li dona las gracias.
¿Quan s’ acabará aquest caciquísme? Aixó dels fills, gendres y cunyats ems créyamque no més ho feya en Monteri Rios; pero sembla que de gallegos aprofitats á Catalunya encare n’ hi han.

3 Febrer 1912.- Tiana.- Nosaltres prou voldriem fer coneixer les meravelles d’aquet pintoresc poblet, mes, per desgracia, no podem fer un altre cosa que mostrar tristeses y ensopiments dels amos del cotarro, o sia els que porten les riendes del Municipi de Tiana, Mongat y Mallorquines, tres esquitxos de poblet que formenun sol pare totpoderós, ple de sots, xaragalls y escombraries, que no’s treuen mai, no més que quan són pels voltants de les torretes y xalets d’estiu. Ple de cementiris, dos particulars, un que recorda la última febre groga y la necròpolis oficial del poble, vulgo Campo Santo, y tant sant , que jamai s’hi ha pogut enterrar ningú civilment, per falta de ninxos y fosses de pedra, y de l’espai corresponent de terreno al departament lliure, com manen les lleis. Un altre cementiri projectat pera’ls enterraments de la barriada de Mongat, peró que no convé per la salut pública y sanitat de Sant Cebrià-Corneli, de Tiana (encare que’ls pobrets mongatins tenen molta raó de voler un cementiri pera ells tots sols, perquè pera’ls seus enterraments tenen de caminar quatre kilòmetres, de pujada sempre): a més, les monges Carmelites tenen cementiri al bell mitg de la població, lo que es irritant; els frares tenen cementiri pera ells etc., etc., y aqui tot Cristo té cementiri, menos els republicans que no volen capellans a l’enterro. Y seguim la lluita...
Ple de fanals d’alumbrat public que sempre són apagats... menos un; ple de camins veínals antiquissims y estrategics que tapen el pas public (encare que ja se sap que portaran molta qúa tan ilegals vendes, segons diuen els d’Alella); ple d’aigües brutes, canyeries y diposits, criadero de mosquits y parassits de tota mena. Per poder pasar un estiu deliciós, al carrer de Santo Domingo, aont hi trobareu un diposit de bassa, casses per llogar y pou s d’aigüera al mitg de tal desgraciat y abandonat carrer; ple d’ordres y documents del govern civil, ordenant fer reparacions y obres públiques de sanitat que no’s comensen mai; ple d’arbres y arbustos que’s moren; ple de pols a l’istiu y fang a l’hivern; ple de queixes y tolerancies pera’ls cinematògrafos de la catequistica del senyo rector (vulgo “Casinet de la Tupinamba”); plens de raó tots els que desitges se posi el nom y record de don Pau Giralt, a un dels carrers de Tiana, y que desapareguin les canals d’aigua de les teulades de les cases, que malmeten les aceres; plens de por de que torni a venir un altre Don Luis el vivo; ple de clericals y murmuradors y ple d’ilusions y bones intencions pera que vingui aquí a dalt del tramvia de...Badalona. Amen

2 Març 1912.- Tiana.- Els tossuts governants d’aquet poble continuen fent el sord a les riguroses ordres donades pel govern civil respecte a sanitat, car el carrer de Sant Domingo es un foco d’infecció que constitueix un veritable perill. El senyor Trallero prou vingué, pera atendre les moltes queixes que’s formulaven ,mes les autoritats locals li posaren una vena als ulls y li feren fer l’inspecció a les fosques. El plas concedit per dit senyor, que fe de Sanitat provincial, pera la realisació de les obres en prò de l’higiene pública, s’està acabant, y res de cumplir les lleis. Queda enterat el senyor Governador.   
Aquí per assumptes de personalisme y servillisme als clericals se gasten totes les forses y les energies, y la germanor y amistat dels bons se veu atropellada per la soperbia y les males intencions dels hipòcrites.
Vegin sinó aqueste mostres:
Les vendes ilegals portades a cap per ignorancia y poca ilustració de les autoritats, respecte als riquisims retaules de sigle XVI , que pertenyien a la parroquia de Sant Cebrià. Ningú piulà.
Els camins veinals continuen arbitrariament tapats y mal venuts els terrenos. Ningú hi diu res y cal sentir, en privat, a tot els tianencs de l’atropell fet a la població respecte dit camí. (Nota: segurament es refereix al Camí de Can Simon, un tram de l'actual Carrer Castellar, venut a Ernest Castellar i que va quedar tallat molt anys a la lliure circulació).
Aquet desgraciat poblet y el seu districte havia tingut eunero, mes ara que no’n té, y tan ben representat se troba a les Corts, el nostre dignissim diputat podria tornar la serenitat a tots y fer germanor y amor, y això s’espera, encare que les autoritats no volen que se’ls parli sinó per escrit, y fan mala cara a tothom que demana coses justes. A fè que ho lograran que se’ls parli tan sols per escrif però serà pera tothom y per totes les coses y cosetes.

8 Març 1913.- Tiana.- S’estàn acabant els treballs de l’instalació de l’ill-luminat públic per electricitat. Ai, gracies a Déu i als quartos dels canadiencs!
L’inauguració serà quan hagi passat l’enfado del senyor regent de la parroquia, que va fer rosegar l’ós al senyor radical propietari instal·lador electricista, perque’s treballava en els dies festius a les parets de la casa rectoral per a la col·locació de cables i llums. Com deu riure M. Pearson quan s’entera de les arrogancies dels capellanets i arronsaments de les autoritats del poblet de Tiana. L’any passat en dijous i divendres sants, se treballà a dintre la catedral de Barcelona i no fou privat; es clar, com que era qüestió de peles, per a ells visca la tolerancia!
El cementiri de les monges carmelitanes de Tiana continua sense novetat a nou metres de distancia de les cases i carrers de Tiana. I per a cometre tals horros, perills i privilegis, en contra la salut del públic, s’obliga als obrers a la vacunació forsosa, i se’ls penyora si no complimenten les circulars del senyor Governador, per evitar pestes i contagis?
Ja ho veu M. Pearson, aixó és Europa tianesa.
Reira de bet: ara que l’assumpte del cementiri de Mongat, que tanta falta fa a dit barri, està llest i aprovat, els que tant el volien ni s’en recorden.
Al principi tot era prometre, però ara, que han d’afluixar una mica la mosca, molts s’han desdit de lo que havien prommès en la subscripció per a fer els treballs de construcció. Els adictes poden ben dir que han quedat amb la canya sense peix.
A Tiana, ja se sap, coses de qüestió d’empenta, molt parlar, però...pocs quartos.
Qui mana, mana, i els camins tapats.
Josep Ma Toffoli i Carbonell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada