PREGÓ ANY 2013

Alcaldessa, regidors, autoritats totes, veïns de Tiana, bona nit.

Quan se’m va notificar ser el pregoner d’aquest any vaig començar a esbrinar sobre la figura del pregoner.  Tenim el pregoner que quan hi havia notícies recorria els carrers amb tamborí o corneta i feia públics els objectes que s’havien trobat i els que s’havien perdut; o que comunicava els impostos que s´havien de pagar; o els bans de l’Ajuntament que ordenaven la vida quotidiana amb aquella dita de “Per ordre del senyor alcalde es fa saber: ..... “. Aquells pregons posaven de manifest la història diària de la nostra vila.

Hi havia altres pregoners que passaven pels carrers, els que cridaven que arranjaven qualsevol cosa inimaginable, els que compraven ferralla o els esmolets d’estisores i ganivets.

Un altre mena de pregoner eren els xarlatans. S’instal·laven al centre de la Plaça de la Vila i ens venien de tot des de pintes fins a mantes, i amb una forta veu ens deien “això no val ni cent, ni cinquanta pessetes lo vaig a deixar només per vint i a sobre os regalo un mirall”.

Però avui el meu objectiu  com a pregoner és convidar-vos a divertir-se, a que gaudiu el més intensament possible les diversions que ens ofereixen les festes, i com deia “ EL VIEJO PROFESOR” a la seva època d’alcalde de la capital del regne: Els pregons de festes han de ser com les minifaldilles: curts i que ensenyin molt.

Un pregó és molt més que un simple anunci. És un motiu de trobada a la Plaça de la Vila, és un acte senzill, íntim i càlid, una tradició de la nostra Festa Major i un component important de la festa.

Amb l’ambient ja ple de festa em venen records nostàlgics d’una infantesa ja llunyana. Aquests records meus de Festa Major hi aniran sempre lligats a Tiana. La meva imatge es correspon amb el final de les vacances d’estiu, el final de la estada familiar a Tiana per l’estiu, amb uns carrers tranquils i un pèl adormits d’una Tiana que avui encara existeix. Una fira instal·lada primer a la plaça de la Vila i després al camp de futbol  vell junt a l’envelat.

També en el record del cine, la revista Tiana, la catequística i les tómboles, la barra de gel per la nevera, les passejades i excursions en bicicleta, el garrofaire, la carbonera, el sempre omnipresent Frasquito, l’avi Vilaró etc...

Segur que tots guardeu al calaix de la memòria on es desen les coses importants de debò, els records de la festa major de la vostra infantesa i segur que tots penseu que van ser les millors festes majors que mai heu viscut. Records dolços què, sense adonar-nos-en, sovint distorsionem i transformem fent-los a mida, símptoma inequívoc del pas del temps: interioritzant les coses que foren maques, amb els anys esdevenen inesborrables. I és que els bons records són un dels nostres millors tresors.

És al carrer on hem de seguir gaudint any rere any de la festa i viure-la amb intensitat, no conformant-nos amb només veure-la. En els carrers de Tiana la festa major ens uneix i ens dona entitat com a poble. Haig de parlar de participació i d’integració a les festes ja que les festes són clarament motiu de cohesió social, conformen el nostre tarannà i són part essencial de la nostra cultura. Celebrar la festivitat principal de la nostra vila ens fa persones, perquè la persona és l’únic ésser vivent capaç de fer festa.

A moltes poblacions trien un pregoner foraster que fa esment de totes i cadascuna de les virtuts que adornen la població a la que pregona. Explicant-ho als veïns, s’ho expliquen a ells mateixos i, tot plegat, acaba provocant una justificada sensació d’ensabonada. Aquesta no es la pràctica a Tiana, que sempre ha escollit, crec que encertadament, com a pregoner a un tianenc;  i vull agrair a la comissió de festes l’honor que m’ha atorgat de ser convidat a pronunciar el pregó de Festa Major d’enguany.

Moltes gracies perquè essent el primer pregó que faig, és el del meu poble, poble on no vaig néixer, però on la família ja venia de estiueig abans del meu naixement, i d’on tinc moltes referències, i molts records de la meva construcció personal, per tan del què sóc com a persona.

Avui no parlaré de la història de Tiana, ja es presenta en pantalla una col·lecció del patrimoni col·lectiu amb postals dels carrers, edificis i paisatges que es combinen amb els records. Ni parlaré del present fent una enumeració elogiosa dels seus edificis, dels seus indrets interessants o de l’harmonia del seus carrers, perquè el poble són els seus vilatans.

Malgrat Albert Einstein va dir que la diferència entre el passat, el present i el futur és només una il·lusió persistent, mirem el futur i hem de ser molt exigents i sempre hem de pensar que podríem millorar. Un futur que continuï amb la empenta que té Tiana per associar-se a fi de dur a terme projectes culturals, cívics, esportius o de qualsevol mena. A Tiana som un poble molt capaç de fer bona feina i bona festa.

El futur no és el lloc cap a on ens dirigim. És el lloc que estem construint i dependrà del què fem en el present. Per això la millor manera de preveure’l és crear-lo

Que no ens falti la nostra il·lusió, ni el nostre enginy per seguir treballant i defensant de la manera que sigui les nostres idees, i per damunt de tot, de bon humor. Potser amb el pas del temps comprovem que no s’hagin acomplit moltes de les nostres fantasies futuristes. Potser que molts dels nostres somnis no s’hagin realitzat. Però que no perdem mai la il·lusió i l’enginy per continuar treballant per Tiana. Quina gran diferencia entre el que fem per obligació al que fem per il·lusió.

Perquè l’optimisme, a l’igual que l’esperança, significa tenir una forta expectativa de què en general las coses aniran bé malgrat els  contratemps, frustracions i la crisi.

Però una visió de futur sense acció es queda en una il·lusió, en un somni. Un projecte és una visió anticipada del què volem fer i assolir, però per aconseguir-ho es imprescindible l’acció.

Com a col·lectivitat a Tiana ens és imprescindible una visió de futur, amb uns objectius a llarg termini, amb els que participem activament tots els tianencs. Perquè un col·lectiu se sent especialment motivat quan lluita per un objectiu amb el que s’identifica. Correspon als gestors del poble o bé a les entitats assenyalar aquest objectius a llarg termini.

Recordem el que deia Albert Einstein al respecte: “ La visió deu ser tan simple com sigui possible, però, no més”. El nostre progrés com a poble està estrictament lligat amb la nostra visió estratègica de futur.

Abans d’acabar, i com a pregoner i tianenc,  em sumo a la denuncia per l’escanyament econòmic, l’escandalós atac a la nostra cultura, i sobretot, a la persecució obsessiva contra la nostra llengua, que n’és el tret diferencial més característic.

El tema de la llengua no és un tema menor tal com alguns diuen, ni és simplement una manera de comunicar-nos. Els mateixos diuen que el tema de la nació també és menor, evidentment quan es tracta de la nostra, però la consciència nacional és una qüestió de sentiments.

Que s’acabi aquesta bombolla de privilegis en què alguns viuen, que ha portat al descrèdit de moltes institucions tals com la monarquia, el tribunal constitucional i els partits polítics. Hi ha temes que només es poden canviar si són promoguts des d’a baix i demostrant una responsabilitat extrema. Que la nostra passivitat no ens faci còmplices.

No ens podem quedar en una mena de fatalisme genètic donant per fet que aquestes coses continuaran passant.

És la Festa Major, el moment de la convivència. I la convivència és important en un poble on tothom es coneix i per tant és mes fàcil ajudar-se.

Tots hi estem convidats sense exclusions! Siguem protagonistes de la nostra Festa Major i no només simples espectadors. Donem pas a la rauxa, sense deixar massa lluny el seny i la reflexió, perquè hem de participar a la Festa tenint present que aquesta té un gran valor històric i patrimonial.

Que comenci a córrer el cava, el bon vi i la cervesa i demés components propis de les festes i que s’acabi de una vegada el pregó.

He dit!

Visca Sant Cebrià!

Visca Tiana!

Visca Catalunya!

Josep Ma Toffoli i Carbonell