dilluns, 1 de desembre del 2008

Nº6.- Desembre 2008


RECULLS  DE PREMSA

            La iniciativa del diari barceloní “La Vanguardia”, de poder consultar la seva hemeroteca per Internet,  m’ha permès conèixer tota una sèrie de notícies relacionades amb Tiana que, per la seva curiositat i interès, comento en aquest número de La Mallarenga.

            A finals d’octubre del 1882, quatre cavallers de bona presència varen sol.licitar visitar la Cartoixa. Els monjos que hi havia varen rebre amb molta amabilitat als visitants i els acompanyaren a les cel.les, passadissos, claustres, etc., arribant finalment a l’església, on un dels visitants va dir amb  molta cortesia: “Bueno, ya hemos visto bastante”, i traient cadascun d’ells un revòlver, varen amenaçar de mort als cartoixans si no posaven a la seva disposició tots els objectes de valor que hi hagués al monestir, així com tots els diners de que disposaven. Els monjos no varen tenir més remei que donar-los algun objecte de culte, com calzes i canelobres, i alguna quantitat de diners. Després, es varen fer acompanyar pels mateixos monjos al vehicle   que havien deixat a peu de carretera, obligant-los a tornar al monestir amenaçant-los de mort si giraven el cap.

            Amb motiu dels actes de la Festa Major de l’any 1884, s’esmenta el Casino i la colònia estiuenca. L’esment més antic  que teníem sobre l’existència del Casino era de l’any 1887, quedant, per tant, aquest esment de l’any 1884 com la primera notícia de la seva existència. Recordem que, fins l’any 1909, els estiuejants feien servir la Sala Giral o cases particulars per a les seves reunions i activitats.

            El 20 de febrer del 1885 va tenir lloc una forta explosió a Sant Fost de Campcentelles produïda per la voladura de 70 kilos de nitroglicerina, recollint-se restes de carn humana a cinc kilòmetres del lloc de l’explosió. Un tros de zenc d’una caixa d’embalatge va caure molt a prop de Tiana, que es trobava a l’altre vessant de la muntanya. També es fa menció de la victòria dels lliberals a Tiana en les eleccions del 1885.

            La Festa Major de l’any 1885, que es tenia de celebrar els dies 16, 17, 18 i 19 de setembre, es va suspendre. El motiu va ser l’epidèmia de còlera que també va afectar Tiana.

            L’any 1887, l’alcalde de Tiana va voler posar un impost especial als forasters que estiuejaven a Tiana. Els estiuejants  varen considerar aquesta mesura impròpia, contraproduent i il.legal, presentant a la Delegació d’Hisenda  un recurs contra la resolució de l’alcalde de Tiana. També s’esmenta que l’Ajuntament de Tiana va contribuir amb 25 pessetes a la construcció del monument a Cristòbal Colon de Barcelona.

            El 30 de juliol del 1989 s’inaugurava una nova entitat a Tiana denominada “Centre Catalanista”, assistint a l’esmentada inauguració el cor catalanista “Els Muntanyenchs”, que va cantar a l’ofici solemne, a l’església parroquial, la missa de Gounod, i a la tarda va donar un repertori en el local de l’entitat.

            Una gran calamarsada que va caure el 15 de juliol del 1893, en una franja des del mar fins a la muntanya, va deixar les vinyes de Tiana embolcallades per un gran llençol blanc, format per una espessa calamarsa de gran format que va acabar per complet amb el raïm, ocasionant la pèrdua total de la collita.

            El 26 de juliol del 1894 va tenir lloc la instal.lació de l’ “Apostolado de la Oración” de Tiana, amb solemnes oficis religiosos, una processó en la que el pendó el va portar el doctor Mascaró, i amb l’actuació de la nada de la Casa Provincial de Caritat de Barcelona.

            El diumenge, 30 de juliol del 1899 torna a visitar Tiana el Cor “Els Muntanyenchs”, cantant altra vegada la missa de Gounod, al matí, i actuant a la tarda en el local habilitat pel Centre Catalanista de Tiana en  el que varen prendre la paraula diversos representants d’associacions catalanistes de Barcelona. Els oradors varen recomanar La adhesió a les conegudes Bases de la Constitució catalana acordada a Manresa. Consta que la majoria d’assistents eren dones, i que l’acte va finalitzar amb el cant dels Segadors.

            El 8 de gener del 1901 hi ha una estranya notícia. S’anuncia que en breu començaran els treballs per a la construcció d’un tramvia elèctric que unirà la Conreria de Montalegre amb el poble de Tiana, que enllaçarà, a l’estació de Montgat, amb el ferrocarril. Aquest és un projecte que no era conegut i estranya, doncs la carretera entre Montgat i Tiana no estava construïda (es va inaugurar l’any 1907), el tram de Tiana a la B-500 es va ampliar i arranjar pels volts del 1920, i la carretera de Badalona a Mollet, que era un camí de carro, no es va fer fins el 1911 o 1912.

            L’any 1902, la Festa Major es va celebrar els dies 14, 15, 16 i 17. Cal destacar del programa de festes l’anunci de partits de foot-ball, lawantenis, carreres de bicicletes, cucanyes i anells al Passeig de la Vilesa. Cal destacar també que és la primera  vegada que s’esmenta que es juga a futbol a Tiana. El Passeig de la Vilesa s’havia obert, en el seu primer tram fins al carrer Castellar, a finals del segle XIX. Com que ja s’havia començat a construir al costat on posteriorment hi hauria el Bar Tiana, és de suposar que s’habilità l’espai on avui hi ha el sindicat i l’antiga cotxera.

            En el repartiment d’una obra de teatre representada per la colònia estiuenca el 12 de setembre del 1903, hi apareix Isaac Albéniz.
           
            El 17 de setembre del 1905, i dins dels actes de la Festa Major, s’inaugura la casa de la Creu Roja a Tiana. Els actes es porten a terme al Passeig de la Vilesa, aixecant-se un altar a tal fi, beneint la bandera oficial que va ser apadrinada per l’inspector provincial de sanitat, doctor Josep Mascaró i Capella i la seva esposa Ernesta Isern.

            El 5 d’abril del 1909, La Vanguardia publicava la nota següent: “Reina mucha animación en Tiana con motivo del aplech que se celebrará el próximo lunes de Pascua en ocasión de haber sido restaurado el primitivo templo parroquial y ser colocada en su antiguo trono la imagen de Nuestra Señora de la Alegría, muy venerada en esta comarca.”  En parlar de la restauració del temple i ser col.locada novament la imatge de la Verge, aquesta notícia es refereix al primer aplec de l’Alegria, que es va celebrar el dia 12 d’abril del 1909.

En un pròxim número repassarem més notícies del diari  “La Vanguardia”.


Josep Ma Toffoli i Carbonell