dimarts, 1 de setembre del 2009

Nº 12.- Setembre 2009


EN EL CENTENARI DELS NOU PINS

 Un dels símbols mes representatius de la nostra Vila són Els Nou Pins. Si amb el tramvia, un altre dels nostres símbols, tenim força documentació i coneixem força el seu origen, la seva trajectòria i la seva història, no podem dir el mateix dels Nou Pins.

Els Nou Pins estaven situats al més alt del turó que porta el seu nom. Eren Nou Pins de notable corpulència i alçada, visibles des de la costa i des de moltes milles mar endins, de manera que era punt de referència dels mariners i pescadors per orientar-se en la costa del maresme. Per una fotografia que tenim de l’any 1.901, i reproduïda a l’última pàgina d’aquest número, podem estimar l’alçada del pi reproduït de 20 a 25 metres i una base de 3 a 4 metres de circumferència.

Sabem per un escrit de Francesc Comajuan i Rovira, que era Mestre Nacional de Tiana a finals del segle XIX i secretari de l’Ajuntament a principis del segle XX, que l’any 1.884 el Turó dels Nou Pins tenia només quatre pins, especificant que feia pocs anys, (sense dir el nombre exacte), el turó estava coronat per nou vells pins i que les tempestats i els anys havien reduït el nombre només a quatre, sense que per aquesta causa es canviés el nom al turó. Per aquest escrit del Sr. Comajuan, podem suposar que a mitjans dels segle XIX el turó encara estaria coronat pels Nou Pins.

En un altre escrit de l’any 1.952, Lluís Riudor i Carol, arquitecte municipal de

Tiana deia que ell recordava que quedaven tres enormes pins pinyoners de extraordinàries dimensions. No mencionava a quines dates es referia, però segurament seria a començaments del segle XX, cap a l’any 1.915, doncs el Sr. Lluís Riudor va néixer l’any 1.905.

No he trobat a cap lloc quan va caure l’últim dels Nou Pins, però sembla que va ser durant els anys de la primera guerra mundial, i segurament acabaria a la llar de foc d’alguna família tianenca. De ser així, la desaparició total dels Nou Pins coincidiria en els temps amb la construcció i inauguració del tramvia.

Dels orígens dels Nou Pins no tenim dades. Hi ha, fins i tot, la teoria de que venen de la època romana, teoria que es creu molt poc probable si tenim en compte el temps que poden viure els pins.

La forta arrel que han agafat els Nou Pins a Tiana ve demostrada per les diverses entitats que tenen els Nou Pins en el seu escut i pels fallits intents de replantar-los durant els anys de la post guerra civil. Ara fa precisament cent anys de la creació a Tiana d’una entitat amb el nom de “ L’Agrupació Els Nou Pins”.

A començaments del segle XX, la colònia estiuenca, o casino dels forasters, organitzava actes per la festa major a la sala Giralt. Contretament dels anys 1901, 1906 i 1908 hi ha informació dels actes organitzats, per la colònia, a la sala Giralt, i de l’any 1.910 dels actes que ja van ser organitzats per L’Agrupació Els Nou Pins. 

De l’any 1909 no s’ha localitzat el programa de la Festa Major, però sembla ser que va haver-hi un petit altercat, però molt significatiu, i que representaria un fort canvi en la colònia estiuenca.

Sembla ser que un tal Novelles, estiuejant que vivia a la casa de la palmera, va anar a la Sala Giralt amb espardenyes, per la Festa Major, quan els nois havien d’anar amb corbata i sabates. Sembla ser que aquest incident va provocar un procés de ruptura amb la sala Giralt i es va posar en marxa la idea de la creació d’un Casino propi per part de la colònia estiuenca.

Com no s’ha localitzat el programa de la Festa Major de l’any 1.909, el que s’exposa ara no deixa de ser una mera hipòtesi. Si l’entitat “L’Agrupació Els Nou Pins” s’hagués format l’any 1.909, hauria pogut organitzar els actes de la Sala Giralt per la Festa Major posant les normes per assistir-hi. En aquest cas els estiuejants, que durant els estius havien pogut organitzar els seus balls i activitats, veurien com havien de compartir la sala amb una altra entitat, perdent la seva iniciativa i independència. L’incident amb el jove Novelles era una confirmació de la nova situació a la sala Giralt.

Aquest fet és el que ens pot fer suposar que “L’Agrupació Els Nou Pins”  podria haver estat fundada l’any 1.909 i complir ara el centenari de la seva fundació. En tot cas pel setembre de 1910 hi ha constància documental de la seva existència. Per una altra banda, els estiuejants legalitzaven i inscrivien en el registre d’entitats el Casino de Tiana  el setembre de l’any 1.910.

Per complementar les dades, comentar que l’any 1.901 s’estimava que hi havia entre 80 i 100 famílies d’estiuejants i Roderic Robert i Laporta era el president del Casino dels Forasters. L’any 1.904 el nombre de socis forasters del Casino de Tiana era de 38, amb el qual agrupava quasi el 50% de la colònia estiuenca. L’any 1.905 Roderic Robert era nomenat president de la Creu Roja de Tiana.

De les Festes Majors d’aquesta època tenim alguna curiositat. En els programes de la Festa Major de l’any 1.908 tant en el de  la Sala Giralt com en el programa d’altres actes de la Festa Major, possiblement organitzats per Eldorado Tianense s’anuncia entre els diferents balls una sardana. Era habitual en aquella època que las sardanes fossin interpretades per l’orquestra de ball de saló com una peça més del seu repertori. Aquesta és la primera referència que conec de que es balla una sardana a Tiana. D’una audició de sardanes amb cobla, la referència més antiga documentada que hi ha localitzada, és una audició a la plaça de l’església per la Festa Major de l’any 1920.

El programa de la Festa Major de l’any 1.911 de L’Agrupació Els Nou Pins és el primer programa de Festa Major de Tiana amb propaganda. Hi havia un únic anunciant, la sastreria de Rossendo Daura. Rossendo Daura i Carreras va ser un dels tres fundadors del futbol Tiana l’any 1.920 i vivia a Can Roca.

L’any 1.920, els Nou Pins presenten els seus estatuts al Govern Civil de Barcelona amb el nom de Societat Recreativa Els Nou Pins i amb la seu local a la Sala Giralt. El president era Modest Batlle i Sardà i el secretari, Ernest Comajuan. Per aquella època Els Nou Pins organitzaven la cavalcada de reis. 

Un incís, per recordar que en aquells temps la divisió del poble es plasmava de la manera més simplista en les denominacions del Cafè de Dalt i el Cafè de Baix. En el de Dalt, la Sala Giralt, seu d’Els Nou pins, i el de Baix, el Cafè d’en Riera (situat a prop de la Plaça de la Vila i tancat al finalitzar la guerra civil) seu d’Eldorado Tianense. El de Dalt seu de les dretes del poble, i el de Baix seu de les esquerres. Aquesta divisió després es traspassa als Sindicats agrícoles, tenint Tiana dos sindicats. L’any 1.928 va haver-hi una escissió del Sindicat Agrícola de Tiana creat l’any 1.916 i es va crear el Sindicat Agrícola Justícia de Tiana. A l’octubre de 1936 el Sindicat Agrícola Justícia i el Sindicat Agrícola de Tiana es van reunificar.

Hem de recordar que Tiana, a començaments de segle XX, acostumaven a manar sempre els de Dalt: Joaquim Bruguera, Joan Garí, Antoni Clapés, Pere Artusa, Josep Ferrer i Joan Nolis van ser alcaldes de Tiana i tots ells dels de Dalt. Els de Baix eren, doncs, normalment a l’oposició. Una oposició discreta, correcta i amb seny tenint en compte els temps agitats.  Hem de destacar que el normal de l’època, era que els pobles tinguessin una organització política anàloga de dos partits que s’anessin tornant al poder.  

Amb la Segona República, les forces polítiques de Tiana es reorganitzen.  Modest Batlle va idear i va donar empenta a Foment Cultural de la que Antoni Clapes i Galcerán va ostentar la presidència. Foment Cultural va ser fundat l’any 1.933, tenia la seu social en el de l’antiga Nou Pins i estava dividida en cinc seccions: orfeó, esports, cultura, recreativa i administració local. La Junta de govern estava formada per Antoni Clapés de president, Modest Batlle de vicepresident, Francesc Garcia de tresorer, Josep Comas de secretari, i com a vocals Joan Sayol, Ramón Rigodos, Pere Ferrer, Joaquim Rivas i Josep Alejandre.

L’Orfeó va arribar al centenar de cantaires dirigits pel mestre Manel Bosser i el mestre Llongueras. La secció d’esports és la que va inaugurar el camp de futbol de Tiana del Passeig de la Vilesa i tenia dos equips. Fins a la guerra civil, l’arrendatari del camp de futbol era Foment Cultural i finalitzada la guerra, a l’agost de 1939, és quan es va signar la cessió a la”Falange Española Tradicionalista y de las JONS” de Tiana per part de Dolores Mir vídua de Vilaclara. La secció de cultura tenia organitzada una biblioteca i va publicar una revista mensual, “Renaixement”, de la que només es van publicar tres números.

La secció recreativa, heretava els locals i activitats de la Societat Recreativa Els Nou Pins. Tenia un quadre escènic dirigit per Lucio Giménez, que sovint feia les seves representacions. També s’organitzaven les sessions de cinema setmanal, tómboles, concerts i balls habituals. Tiana tenia dos cinemes, el de Foment Cultural i el cinema Capitol.

La secció d’administració local s’ocupava de la política local i no es ficava gaire en la política general del país. En aquest aspecte, deixava total llibertat als socis de l’entitat, que si ve s’inclinaven cap a la Lliga (partit polític de la dreta nacionalista catalana), no tenien una afiliació política determinada. L’afiliació dels de Baix, que també van crear una associació de caràcter polític, L’Ateneu Tianenc,  va ser a Esquerra Republicana de Catalunya. L’Ateneu Tianenc d’Esquerra Republicana de Tiana va ser fundat l’any 1.931 i tenia per a president a Ramón Faure i Faro.

Finalitzada la guerra civil, les associacions de caràcter polític van ser prohibides, per tant, desapareix Foment Cultural, i amb ell  la seva secció dels Nou Pins.

L’any 1.986 es crea a Tiana una nova societat amb el nom de Societat Recreativa Els Nou Pins. Curiosament el seu domicili social és al carrer Lola Anglada 36, lloc on és el restaurant L’avi Mingo, i a on abans hi havia el cinema i el  Café del Centre, i a primers de segle la sala Giralt de Baldomero Giralt i el local dels Nou Pins tal com hem vist.

 En els seus estatuts, aquesta nova entitat, diu en el seu primer article que té com a únic objectiu el foment de la cultura i esbarjo i conseqüentment de les activitats adients. És a dir, una entitat únicament cultural sense res de política, sense dretes ni esquerres, sense Dalt ni Baix. En el seu article tercer, diu que crearà i desenvoluparà les afeccions culturals, mitjançant sobretot, amb representacions teatrals i amb obres adients a la cultura catalana.

 

Josep Ma Toffoli i Carbonell