divendres, 1 d’octubre del 2010

N. 17.- Octubre 2010


Feliu Barbeta

A la segona meitat del segle XIX, Tiana estava connectada amb Barcelona gràcies a les tartanes que unien el poble amb l’estació del ferrocarril. A Tiana, un petit poble agrícola tancat en sí mateix, els carros i les tartanes tenien una gran importància en l`activitat econòmica del poble tant per al transport de mercaderies com el de passatgers.

El carro, amb un bon matxo, era una peça vital a les cases de pagès, ja que permetia treballar al camp i distribuir els productes fins als punts de venda. Per un costat el transport de raïm, taronges, pèsols i altres fruits del camp; però també el carreteig de la llenya produïda en els boscos de Tiana, el transport de pedra i altres materials relacionats amb la construcció, i el del lli i teixits de les fàbriques tèxtils de Tiana, era efectuat per carros a través de la riera que connectava Tiana amb l’estació, o bé per l’antic camí de Tiana a Montgat que passant per Can Parxet, conduïa fins a la zona dels pescadors i també pel camí dels francesos per dirigir-se a Santa Coloma i Barcelona.

La tartana era imprescindible pel transport de passatgers, ja fos pel trasllat a l’estació o pel seu desplaçament a Barcelona. Els estiuejants arribaven a Montgat viatjant en el tren procedent de l’estació de França, acompanyats d’un servei domèstic, molt nombrós en aquella època, carregats amb baguls de roba, matalassos i mantes per si refrescava al setembre, estris de cuina, planxes i altres utensilis de la casa. A l’estació els recollia el masover amb la tartana de la casa, o bé un servei de tartanes prèviament encarregat.

I a Tiana, parlar de tartanes, és parlar d’en Feliu Barbeta.

Pau Barbeta, natural d’Alella i casat amb Antònia Campins de Vallromanes, s’establí a Tiana a principis del segle XIX. El seu fill Josep Barbeta i Campins, calesser i teixidor, nascut a Tiana el 1824, es casà el 1844 amb la tianenca Teresa Rovira Renté. Fruit d’aquest matrimoni va néixer l’any 1861 Feliu Barbeta Rovira, calesser o traginer.

Feliu Barbeta es casà el 1886 amb Dolors Vilarnau i Vila, filla de Cebrià Vilarnau, sereno de Tiana. Visquent a casa dels seus sogres, va tenir una filla l’any 1887 que morí als 16 mesos d’edat. Va enviudar de la seva primera esposa l’any 1889 i dos anys després es casava amb Francesca Vilarnau, germana de Dolors, amb qui tingué un fill anomenat Cebrià. En tornar a enviudar, es casà novament l’any 1901 amb Josepa Solé Plantada, de Sant Fost de Campsentelles, amb qui tingué quatre fills: Josep, Jaume, Antoni i Lluïsa.

De jove, Feliu Barbeta veié que amb el transport podia fer negocis i guanyar-se la vida. El primer cavall el comprà a Badalona a un gitano i començà fent de recader i transportant pedres pels diferents edificis que s’anaven aixecant a Tiana. Posteriorment, amb una petita tartana per transport de passatgers els seu negoci anà creixent, necessitant ja algun mosso per ajudar-lo en una empresa que prosperava i que arribà a tenir, en els seus millors temps, deu cavalls i diversos matxos. La petita tartana amb la que començà no cobria les necessitats del servei, especialment a l’època estival, pel que adquirí un cotxe de major capacitat. Feliu Barbeta ja tenia dues tartanes, Peral i Peralet, que feien el trajecte de Tiana a Montgat.

Lo Peralet feia el trajecte a l’hivern quan els passatgers eren escassos. Els diners no abundaven i el sentit de l’economia imperava més que ara. El preu del bitllet era de 0.25 ptes. per baixar i 0.35 per pujar. Molts diners per aquella època si tenim en compte que el jornal corrent era de catorze rals a quatre pessetes pels paletes i els pagesos no passaven dels onze o dotze rals. La capacitat del Peralet era d’unes sis persones.

Segons la font consultada, l’import del viatge variava, trobant també el preu de 0.40 i fins a 0.50 ptes. per viatge. Segurament aquest últim seria el cost del bitllet cap l’any 1916 quan fou substituït pel tramvia.

Als arxius municipals apareixen l’any 1888 Feliu Barbeta i Miquel Nevot com amos de tartana en parada, i Salvador Galvany i Felip Brunet com amos de carros de transport. En els comptes municipals apareix des d’aquesta època fins a la mort de Feliu Barbeta el pagament a Feliu Barbeta pel concepte de viajes verificados en tartana por individuos del Ayuntamiento, en comisión del mismo, durante el año pasado... Si bé apareixen desemborsaments a favor d’altres propietaris de tartanes, la majoria de pagaments per viatges d’assumptes oficials i de representació són efectuats a Feliu Barbeta.

Si el negoci d’en Feliu Barbeta prosperà ràpidament fou a base de molt d’esforç i treball. En un principi, el final del trajecte de lo Peralet a Tiana era a la placeta de Sant Domènec (confluència del carrer de les Flors amb el carrer de sant Domènec). Al comprar lo Peral i augmentar el negoci, adquirí el que es coneixeria com a Can Feliu, al costat de la Sala Giral on avui és la farmàcia

El servei es revolucionà al posar en funcionament la nova tartana monumental de setze places que, quan les necessitats ho requerien, podia transportar fins a divuit o vint passatgers ben apinyats. Una tartana coneguda popularment, per la seva forma allargassada pel nom de Lo Peral.

El Sr. Barbeta era molt emprenedor i va tenir també altres negocis. Un d’ells fou la carteria de Tiana, i potser fou el primer en distribuir algun diari a Tiana. A primera hora del matí baixava a l’estació de Montgat a recollir el correu i pujava també a Tiana algun diari. El correu era distribuït a peu o, en el millor dels casos, pel mateix Barbeta sobre una mula.

Un jove ben plantat i molt treballador li feia de carter; era en Josep Dalmau. A en Barbeta li agradava que el carter tingués bona presència. En Josep Dalmau havia de fer el servei militar, però donat que el sr. Barbeta estava content amb el seu treballador, s’interessà per a que en Dalmau es lliurés de fer el servei. En aquella època era possible rescabalar aquesta obligació a canvi del pagament de 300 duros, quantitat equivalent a la que guanyava un peó durant un any (com en tantes altres ocasions pagant sant Pere canta). Barbeta va recaptar aquesta quantitat entre els estiuejants i altres col·laboradors , i Dalmau va poder continuar treballant. A la mort d’en Barbeta, en Dalmau va anar a treballar a la Porcellana de Montgat, i anys després fundà juntament amb Carmel Casanovas (alcalde de Tiana durant la segregació de Montgat) i Esteban Clavell la Ceràmica Industrial Montgatina. Josep Dalmau fou alcalde de Montgat acabada la guerra civil.

A les nits d’estiu, Feliu Barbeta baixava a les joves i senyores estiuejants a banyar-se a la platja doncs, encara que els models de bany de l’època tapaven fins els turmells, a aquelles hores les dones es podien banyar més tranquil·les, i amb menys vergonya. Això portà a Feliu Barbeta a ser pioner en un altre negoci muntant el que, possiblement, foren els primers banys de Montgat. Al llibre Records de Tiana de l’any 1901, surt una fotografia d’aquests banys.

Feliu Barbeta era també l’ànima dels Tres Tombs aquells anys, i seva era la bandera o pendó de Sant Antoni. Al principi era de color vermella, però li van fer notar que sant Antoni no era màrtir i la canvià per una altra brodada sobre un fons blanc. La seva tercera dona, Josepa Solé, també era una gran amant dels cavalls, i per aquesta raó en morir, els seus fills dipositaren sobre el seu fèretre aquesta bandera blanca. Quan morí en Barbeta, fou l’avi Vilaró qui continuà amb l’organització dels Tres Tombs.

Moltes anècdotes tindria en Barbeta en els seus nombrosos viatges, tot i que poques queden vives avui en el record. En una ocasió, a l’hivern, va haver d’anar a buscar a un frare cartoixà a l’estació per portar-lo a la Cartoixa; la nit era fosca i l’aspecte del frare, amb la seva llarga barba i la caputxa, no li inspirava molta confiança. En un moment del viatge el frare li preguntà:

-Bon home, que teniu por?
-Doncs sí- contestà en Barbeta
-Doncs estigui tranquil !! – li respongué el frare ensenyant-li una pistolota que portava amagada a l’hàbit, cosa que espantà encara més a en Barbeta, el qual accelerà la marxa de la tartana.

En aquella època, el final de trajecte a Tiana es trobava con ja s’ha dit on avui hi ha la farmàcia. A la planta baixa tenien les cotxeres i l’estable dels cavalls, i al pis la vivenda de la família Barbeta. Un dia, a l’arribar la tartana a les nou del matí a Tiana, un passatger, religiós, va demanar per fer les seves necessitats i li indicaren que la comuna era al pis superior. S’oblidaren d’ell fins que, cap a la una la dona d’en Feliu Barbeta pujà al pis superior on el trobà dormint sobre un llit.

En altres ocasions, fou Isaac Albèniz qui es quedà a passar la nit a casa d’en Barbeta.

L’avi Vilaró explicava a la revista Tiana que, una vegada la tartana d’en Feliu Barbeta no podia passar per la riera, a causa del mal estat en que havia quedat després d’unes fortes pluges, i hagué de baixar pel camí vell de Montgat. Prop de Can Mixon, la tartana volcà i caigué per un terraplè d’uns dos metres, quedant un passatger amb el barret fins les orelles i proferint amargues queixes perquè s’ofegava. Afortunadament, l’accident no passà d’aquí i aquesta escena fou molt comentada i motiu d’hilaritat entre els presents. Al moment va comparèixer el vell de Can Mixon, i en veure la tartana sobre la seva vinya, s’interessà abans que res per saber si cap dels seus ceps havia quedat malmès.

Aquets fet tingué lloc el 1904, la vigília de Sant Antoni Abat, Festa Major petita de Tiana, i en aquest viatge transportava els membres del Coro, els quals , l’endemà, van oferir una espelma a Sant Antoni com acció de gràcies per no haver pres mal.

En més d’una ocasió, per permetre el pas de la tartana pe la riera, Feliu Barbeta es veia obligat a reomplir amb pedres els forats i socs que deixava l’aigua de les pluges.

L’any 1907 s’obrí un nou camí entre Montgat i Tiana, l’actual carretera. Lo Peral deixà de circular per la riera, i el nou trajecte representà una gran millora pels usuaris. Però al seu torn, aquesta nova carretera oferia, al costat dels avenços tècnics de l’època, altres oportunitats de negocis i la possible aparició de competència pel negoci d’en Feliu Barbeta.

Conscient d’això, el juliol de 1911, Feliu Barbeta presentà una instància a l’Ajuntament de Tiana per a que donés curs i elevés al govern civil una petició d’inspecció d’un automòbil que sota la seva gestió oferiria el servei de conducció de viatgers de Tiana a Montgat i viceversa. Amb l’assessorament de Lluís Verdera (corredor de cotxes que arribà a competir a Montecarlo, padrí d’un dels seus fills i estiuejant a Tiana), comprà un Chevrolet a Auto American Salón, del Passeig de Gracia, número 100.

Aquest fet destaca novament el caràcter emprenedor d’en Feliu Barbeta. Fins 1907 no hi hagué un reglament de circulació i una obligació de matricular-se al Govern Civil. El nombre de cotxes matriculats l’any 1915 era de 1922 cotxes. Aquestes dades apunten l’escassíssim nombre de cotxes que hi hauria el 1911 i la innovadora proposta per Tiana del sr. Barbeta.

El servei es mantingué, però, poc temps per manca de rendibilitat. L’elevat cost del conductor, que venia diàriament des de Barcelona, no es cobria amb l’escàs passatge que feia us del cotxe. Feliu Barbeta se’l va haver de vendre, recuperant el que li havia costat. Aquest mateix cotxe passà a fer el servei de Mataró a Argentona.

El maig de 1914 va estar a punt d’ocórrer una veritable catàstrofe a conseqüència del mal funcionament dels frens d’una de les tartanes que feien el recorregut de Tiana a l’estació del tren. L’Ajuntament ordenà una visita d’inspecció a tots els carruatges que es dedicaven al transport de viatgers a Tiana a fi de garantir el bon funcionament de frens, corretges i altres elements.

L’any 1913 començà la història que ocasionaria la desaparició definitiva de lo Peral. El sr. Garí presentà al Govern Civil i a la Prefectura d’Obres Públiques el projecte de tramvia elèctric que des de l’estació de Montgat es dirigiria al poble de Tiana. El 1915 es col·locà la primera pedra, i finalment al 1916 el tramvia entrà en servei desapareixent definitivament lo Peral.

S’acabaren aquells viatges de lo Peral que, circulant ja per la carretera, baixava a primera hora cap a l’estació de Montgat, portant als estiuejants de l’època cap a Barcelona, els quals prèviament havien adquirit a can Pau, per deu cèntims, un tros de coca, deliciós esmorzar que es prenien diàriament dins de lo Peral.

Es deixà d’escoltar cada matí la campana d’en Barbeta que semblava repicar a Glòria amb un soroll agut i estrident avisant al veïnat que anés de pressa per pujar a la tartana disposada a portar-los cap a Montgat per prendre el ferrocarril cap a Barcelona.

Una relació curiosa entre el tramvia, el sr. Garí i el sr. Barbeta està en el fet que el senyor Garí comprà al senyor Barbeta tant l’edifici del carrer del Centre, on Barbeta havia construït la casa el 1897, amb la intenció d’instal·lar-hi les cotxeres, com el terreny del carrer Anselm Clavé, on es construí la central elèctrica i la ampliació de les cotxeres.

El cessament de lo Peral, va suposar un gran cop i disgust per en Feliu Barbeta que ja tenia 55 anys. Poc després, el 19 de juny de 1919, moria víctima d’una malaltia. Un Feliu Barbeta molt emprenedor, no només en els negocis sinó també en les activitats que es desenvolupaven a Tiana: en els Tres Tombs, tal com hem vist, o en l’organització de balls i festes com gran ballador que era. Feliu Barbeta era una persona molt catòlica i sempre utilitzava l’expressió “Viva Déu!!”.

Després de la seva mort, la seva vídua mantingué durant uns pocs anys el negoci de les tartanes. El febrer de 1922 apareix als comptes municipals un pagament a la Vídua de Feliu Barbeta de 50 ptes. per viatges a Barcelona en tartana, transportant malalts a l’hospital, i al maig de 1923 hi ha un pagament de 15 ptes per un viatge en tartana a la Conreria per servei de l’alcaldia. Poc després hagué de vendre’s el local i la vivenda al senyor Vilaró, que també tenia tartanes pel transport. Na Josepa Solé obrí una botiga de comestibles en el carrer de Sant Cebrià on despatxava cigrons i mongetes, entre altres coses.

Josepa Solé hagué d’abandonar el servei de carteria poc després de la mort d’en Feliu Barbeta, arran d’una llei de Martinez Anido, per la qual una dona no podia estar al front d’una carteria. Així el 30 de setembre de 1920 la vídua d’en Feliu Barbeta deixava a disposició de les autoritats la carteria del poble de Tiana que havia regentat fins el moment.

L’any 2.010 l’ajuntament de Tiana dona el nom de Feliu Barbeta a un dels carrers de la vila. Són pocs, segurament massa pocs, els carrers de carrera de Tiana amb nom de tianencs nascuts a la vila.

Josep Ma Toffoli i Carbonell