Tiana
Any 1921
dimecres, 29 d’agost del 2012
diumenge, 26 d’agost del 2012
LA MALLARENGA N.23.- Juliol 2012
EL FANAL MODERNISTA
A principis de l’any 1887 Joan Francí i Rovira veí i propietari de Tiana, presenta a l’ajuntament una sol•licitud amb els plans per urbanitzar els terrenys de la seva propietat coneguts per “Vinyeta o Camp de Plaça” de Can Orella.
Aquest terreny, de forma triangular, és el limitat pels carrers Dr. Mascaró, Anselm Clavé i per dalt amb el que avui és el Casal de Tiana. Més amunt, en el terreny limitat pels carrers Dr. Mascaró i del Centre, hi havia la fabrica tèxtil de Pau Giralt.
Ja poc temps abans se li havia sol•licitat al Sr. Francí que donés aquest terreny per a l’edificació de la nova parròquia de Tiana, cosa a la que el Sr. Francí no va acceptar.
Poc després el Sr. Josep Rovira i Gupert comprava el terreny situat entre els carrers Albèniz, Antoni Clapés i del Centre, just a sota el Casal de Tiana, demanant al juny del mateix any permís per tancar el terreny. La intenció del Sr. Rovira era construir dues cases adossades, però la butxaca no li arribaria per tant i només va poder construir una que finalment se la va vendre al Sr. Evaldo Planas.
Evaldo Planas i Oliver, casat amb Carme Mestres, era empresari i membre de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.
El Sr. Joan Francí i Rovira va ser nomenat alcalde de Tiana, càrrec que va ocupar des del primer de juliol de 1887 al 12 d’abril de 1888, encara que només passats tres mesos del seu nomenament Joan Rovira desapareixia, però això seria tema per un altre article.
La fàbrica tèxtil dels Giralt se’n va anar en orris, i les propietats dels Giralt subhastades. Els nous propietaris, els germans Recaño, van obrir el carrer que se li va donar el nom de carrer Albéniz l’any 1910.
Amb el nou carrer obert, Evaldo Planas, l’any 1911, va refer la paret de tancament del seu terreny i també va fer obres de reforma de l’edifici que havia començat a edificar el Sr. Rovira. Les obres van ser dirigides per l’arquitecte i urbanista Guillem Busquets i Vautravers, que fou un estret col•laborador de Josep Puig i Cadafalch i des de 1914 fou arquitecte municipal de Barcelona. Podem veure que a la façana que dóna al jardí no hi ha finestres, degut a que en un principi havien de ser dues cases adossades tal com he mencionat abans.
Amb la reforma, l’edifici estilísticament pot inscriure’s dins el vessant del modernisme més relacionat amb el secessionisme vienès, molt evident en la composició i ornamentació del coronament.
Dues coses destacaven en la nova tanca que se havia construït. En una cantonada, la del carrer Albèniz amb el carrer Anselm Clapés es va construir una glorieta amb un interessant fanal de ferro i vidres policroms de estil modernista.
Durant la guerra civil diversos edificis de Tiana van ser ocupats o confiscats. El Casino de Tiana, les franciscanes, les carmelites, la rectoria, can Sentromà, can Durà, la casa d’Agustí Navines i la casa d’Evaldo Planas van ser alguns dels edificis ocupats.
Concretament la casa d’Evaldo Planas va ser ocupada per la Cooperativa Obrera de Consum “La Germanor” de Tiana. En registre de entrada de la Generalitat de Catalunya consta un escrit de la Cooperativa per legalitzar l’ocupació justificant aquesta dient que el propietari ha tocat el dos abandonant llurs propietats i negocis sense deixar cap representació. Com sigui que el local destinat a estatge de la Cooperativa “La Germanor” era per complert insuficient per desenvolupar la seva tasca eminentment social, de comú acord amb el Comitè Local Antifeixista i amb l’Ajuntament, s’apropià de l’immoble.
Finalitzada la guerra civil, la casa va ser durant uns anys seu de La Falange a Tiana. D’aquesta època queda com a record la porta metàl•lica amb reixes de la part que va ser utilitzada per a la custòdia de detinguts.
La filla d’Evaldo Planas, Pepita Planas i Mestres, es va casar amb el fill de Domingo Moncanut, Alfons Moncanut i Geli. Tant Planas com Moncanut eran tots dos estiuejants i socis fundadors del Casino de Tiana, i per aquesta raó aquest edifici residencial d’estil modernista es conegut també com Can Moncanut-Planes. Morts el Sr. Planas, la seva dona i el seu fill Julià, el matrimoni Moncanut i Planas heretà l’edifici.
Ocupat l’edifici per La Falange, el matrimoni Moncanut no podia recuperar la vivenda. A mitjans dels anys 50 el tramvia Tiana-Montgat es substituït per un autobús i es fa necessari ampliar el revolt dels carrers Antoni Clapés amb Albéniz, perquè els autobusos poguessin girar amb menys problemes, amb el que és necessari enderrocar la glorieta. L’Ajuntament demana permís als propietaris, els qual responen que donarien el seu consentiment sempre que La Falange abandonés la seva propietat i poguessin recuperar-la.
Finalment La Falange abandona l’edifici, s’enderroca la glorieta i el fanal es guardat, anys després, en el soterrani. La casa és durant uns anys casa de estiu dels propietaris, després està uns anys en lloguer i també va ser durant diferents anys escola. Una nova normativa va impedir que l’edifici continués com escola i els propietaris van tornar a residir a la vivenda. Van restaurar el fanal reposant els vidres trencats i el fanal va ser col•locat al seu emplaçament actual
Finalment la fillola dels Srs Montcanut Josefa Mestres i el seu marit Jordi Figueres, van heretar l’edifici al morir-se Alfons Moncanut fa ara cinquanta anys (l’any 1962), vuit anys desprès de la mort de la seva dona Pepita Planas.
Ara, als cent anys de la seva instal•lació, el fanal modernista de ferro i vidres policroms se ha connectat a la xarxa de l’enllumenat públic. Amb aquesta iniciativa, aquest fanal amb cent anys d’existència i que forma part del paisatge urbanístic de la nostra vila, el podrem gaudir tots els tianencs donant llum totes les nits de l’any.
Josep ma Toffoli i Carbonell.
A principis de l’any 1887 Joan Francí i Rovira veí i propietari de Tiana, presenta a l’ajuntament una sol•licitud amb els plans per urbanitzar els terrenys de la seva propietat coneguts per “Vinyeta o Camp de Plaça” de Can Orella.Aquest terreny, de forma triangular, és el limitat pels carrers Dr. Mascaró, Anselm Clavé i per dalt amb el que avui és el Casal de Tiana. Més amunt, en el terreny limitat pels carrers Dr. Mascaró i del Centre, hi havia la fabrica tèxtil de Pau Giralt.
Ja poc temps abans se li havia sol•licitat al Sr. Francí que donés aquest terreny per a l’edificació de la nova parròquia de Tiana, cosa a la que el Sr. Francí no va acceptar.
Poc després el Sr. Josep Rovira i Gupert comprava el terreny situat entre els carrers Albèniz, Antoni Clapés i del Centre, just a sota el Casal de Tiana, demanant al juny del mateix any permís per tancar el terreny. La intenció del Sr. Rovira era construir dues cases adossades, però la butxaca no li arribaria per tant i només va poder construir una que finalment se la va vendre al Sr. Evaldo Planas.
Evaldo Planas i Oliver, casat amb Carme Mestres, era empresari i membre de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.
El Sr. Joan Francí i Rovira va ser nomenat alcalde de Tiana, càrrec que va ocupar des del primer de juliol de 1887 al 12 d’abril de 1888, encara que només passats tres mesos del seu nomenament Joan Rovira desapareixia, però això seria tema per un altre article.
La fàbrica tèxtil dels Giralt se’n va anar en orris, i les propietats dels Giralt subhastades. Els nous propietaris, els germans Recaño, van obrir el carrer que se li va donar el nom de carrer Albéniz l’any 1910.
Amb el nou carrer obert, Evaldo Planas, l’any 1911, va refer la paret de tancament del seu terreny i també va fer obres de reforma de l’edifici que havia començat a edificar el Sr. Rovira. Les obres van ser dirigides per l’arquitecte i urbanista Guillem Busquets i Vautravers, que fou un estret col•laborador de Josep Puig i Cadafalch i des de 1914 fou arquitecte municipal de Barcelona. Podem veure que a la façana que dóna al jardí no hi ha finestres, degut a que en un principi havien de ser dues cases adossades tal com he mencionat abans.
Amb la reforma, l’edifici estilísticament pot inscriure’s dins el vessant del modernisme més relacionat amb el secessionisme vienès, molt evident en la composició i ornamentació del coronament.
Dues coses destacaven en la nova tanca que se havia construït. En una cantonada, la del carrer Albèniz amb el carrer Anselm Clapés es va construir una glorieta amb un interessant fanal de ferro i vidres policroms de estil modernista.
Durant la guerra civil diversos edificis de Tiana van ser ocupats o confiscats. El Casino de Tiana, les franciscanes, les carmelites, la rectoria, can Sentromà, can Durà, la casa d’Agustí Navines i la casa d’Evaldo Planas van ser alguns dels edificis ocupats.
Concretament la casa d’Evaldo Planas va ser ocupada per la Cooperativa Obrera de Consum “La Germanor” de Tiana. En registre de entrada de la Generalitat de Catalunya consta un escrit de la Cooperativa per legalitzar l’ocupació justificant aquesta dient que el propietari ha tocat el dos abandonant llurs propietats i negocis sense deixar cap representació. Com sigui que el local destinat a estatge de la Cooperativa “La Germanor” era per complert insuficient per desenvolupar la seva tasca eminentment social, de comú acord amb el Comitè Local Antifeixista i amb l’Ajuntament, s’apropià de l’immoble.
Finalitzada la guerra civil, la casa va ser durant uns anys seu de La Falange a Tiana. D’aquesta època queda com a record la porta metàl•lica amb reixes de la part que va ser utilitzada per a la custòdia de detinguts.
La filla d’Evaldo Planas, Pepita Planas i Mestres, es va casar amb el fill de Domingo Moncanut, Alfons Moncanut i Geli. Tant Planas com Moncanut eran tots dos estiuejants i socis fundadors del Casino de Tiana, i per aquesta raó aquest edifici residencial d’estil modernista es conegut també com Can Moncanut-Planes. Morts el Sr. Planas, la seva dona i el seu fill Julià, el matrimoni Moncanut i Planas heretà l’edifici.
Ocupat l’edifici per La Falange, el matrimoni Moncanut no podia recuperar la vivenda. A mitjans dels anys 50 el tramvia Tiana-Montgat es substituït per un autobús i es fa necessari ampliar el revolt dels carrers Antoni Clapés amb Albéniz, perquè els autobusos poguessin girar amb menys problemes, amb el que és necessari enderrocar la glorieta. L’Ajuntament demana permís als propietaris, els qual responen que donarien el seu consentiment sempre que La Falange abandonés la seva propietat i poguessin recuperar-la.
Finalment La Falange abandona l’edifici, s’enderroca la glorieta i el fanal es guardat, anys després, en el soterrani. La casa és durant uns anys casa de estiu dels propietaris, després està uns anys en lloguer i també va ser durant diferents anys escola. Una nova normativa va impedir que l’edifici continués com escola i els propietaris van tornar a residir a la vivenda. Van restaurar el fanal reposant els vidres trencats i el fanal va ser col•locat al seu emplaçament actual
Finalment la fillola dels Srs Montcanut Josefa Mestres i el seu marit Jordi Figueres, van heretar l’edifici al morir-se Alfons Moncanut fa ara cinquanta anys (l’any 1962), vuit anys desprès de la mort de la seva dona Pepita Planas.
Ara, als cent anys de la seva instal•lació, el fanal modernista de ferro i vidres policroms se ha connectat a la xarxa de l’enllumenat públic. Amb aquesta iniciativa, aquest fanal amb cent anys d’existència i que forma part del paisatge urbanístic de la nostra vila, el podrem gaudir tots els tianencs donant llum totes les nits de l’any.
Josep ma Toffoli i Carbonell.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)