diumenge, 21 d’octubre del 2012

LA MALLERENGA N. 25.- Octubre 2012


LA FESTA DE SANT ANTONI ABAD A PRINCIPIS DEL SEGLE XX



Reproducció d’un article publicat a la revista Tiana el febrer de 1954:

Los caballistas estaban reunidos en la “Plaça” e iba a juntarse a ellos el famoso y simpático “Feliu de les Tartanes” que rodeado de sus numerosos caballos, acompañaba a la orquesta. El “Feliu” como figura principal de la fiesta, iba montado en el mejor de sus caballos, con guarnición dorada, y él espléndidamente equipado luciendo amplio sombrero cordobés.

Tan pronto llegaba él a la “Plaça” se organizaba una vistosa cabalgata que se dirigía a la Plaza de la Iglesia, lugar donde se procedía a la bendición de las caballerías y también de los típicos “panellets”, que no sé porque motivo han sido substituidos por los “borregos”. Los caballistas adquirían los “panellets” no tan sólo para si mismo, sino que era cosa muy tenida en cuenta que todos los caballos tuvieran su parte en tan apreciada golosina.

Después de la bendición se organizaba un desfile que recorría las calles que circundan la Iglesia, deteniéndose en la “casa d’en Feliu”, donde había instalada la Capilla dedicada al Santo, que aquel día estaba primorosamente adornada.

Seguidamente se celebraba el Oficio de San Antonio al que asistían todos los carreteros, algunos de los cuales, aun lo recuerdo, llegaban un poco retrasados porque habían tenido que devolver los caballos a sus casas.

Era una nota simpática de la fiesta la que daba el señor Clapés, director de la fábrica de “Can Pebreta”, que deseando que los obreros pudiesen asistir al solemne acto de la bendición, mandaba un empleado a la plaza para que avisara cuando salía la cabalgata, para parar la fábrica, reanudándose el trabajo después de la bendición.

Por la tarde, una vez la fábricas habían terminado sus actividades, empezaba el gran “sarao”, amenizado muchos años, con “banda de regimiento” en la “Sala de Dalt”. Antes del baile dicha banda efectuaba una gran tocada delante de “Can Feliu”, anunciando a la juventud que se acercaba la hora del baile.

El baile ¿por qué no decirlo?, era mucho más elegante que ahora, al menos para mí, que no he podido acostumbrarme a esta endiablada música moderna. Durante el baile se celebraba el “ball de panellets” que también ha desaparecido.

L’article estava firmat per les inicials R. C.,  i com he mencionat abans, es de l’any 1954.

Amb la mort d’en Feliu Barbeta, l’any 1919, Josep Vilaró i Recolons, conegut per « L’avi Vilaró » i nascut a Can Tiradeta el 6 de gener de 1878, va substituir a Feliu Barbeta en la celebració de aquesta tradició tianenca.

En una entrevista a l’Avi Vilaró publicada al gener de 1957, manifestava que poc a poc la festa havia anant perdent la brillantor que havia tingut antigament. Al principi els carreters pagaven de la seva butxaca les vestidures dels seus cavalls, i no era necessari obligar al carreter que assistís a la festa, doncs era el primer que l’esperava amb ansietat. Segons l’Avi Vilaró, les coses havien canviat molt en els últims anys doncs segons deia hi havia falta de voluntat de molts carreters, així com la de molts propietaris de cavalleries que no las portaven a beneir.

L’Avi Vilaró obsequiava als assistents amb un refresc al seu típic celler, continuant una tradició que havia començat el Feliu Barbeta, obsequiant  als cavalls i “cavallistes” amb borregos i galetes.

A destacar la forta davallada que va anar agafant aquesta festa amb la Segona República, desapareixent pràcticament, ja que l’any 1936 sols un cavall es presentà a la benedicció.

El dilluns de Pàsqua de l’any 1959, una notícia s’escampava ràpidament per Tiana: “L’Avi Vilaró s’ha mort”. Durant quaranta anys l’Avi Vilaró va ser el principal protagonista i ningú li discutia aquest dret.

dimecres, 3 d’octubre del 2012