Una pedra funerària de setanta
quintars a la Conreria.
El barri de la
Barceloneta , per la seva proximitat al mar i la forta
humitat, per l’amuntegament en que vivien els seus habitants, per la misèria i
la pobresa d’aquests, i per la falta general d’higiene, era el lloc ideal per
al ràpid desenvolupament de l’epidèmia. Les autoritats van prendre la decisió
de desallotjar totalment el barri. Els qui tenien possibilitats econòmiques o
tenien familiars a altres barris o pobles van poder abandonar pels seus mitjans
el barri, però una gran majoria dels seus habitants no tenien recursos per a poder
desplaçar-se.
Tiana, a la Cartoixa
de Montalegre i a la Conreria ,
van acollir a veïns de la
Barceloneta.
El 16 de setembre una comissió de la Junta de Sanitat es va desplaçar a la Cartoixa de Montalegre.
El cartoixans, que feia poc havien tornat a comprar el monestir, van oferir de
bon grat l’edifici a traves de l’apoderat que tenien anomenat com Francesc
Cabré, i el sacerdot que cuidava la
Cartoixa es va oferir a donar els auxilis espirituals a les
persones que allí s’albergaven. De la mateixa manera, el procurador de la Conreria Antoni
Per estar absents els propietaris de les dues finques, potser tant
l’apoderat del monestir com el procurador de la Conreria es van excedir
dels seus deures, però amb la fi humanitària que perseguia l’ajuntament de
Barcelona van autoritzar l’habilitació
de les dues finques que podien albergar mes de dues mil persones.
El 23 de setembre van arribar els
primers 66 expedicionaris de la Barceloneta.
L
El dia 6 d’octubre eren 1700 els albergats a Montalegre i fins el 18
d’octubre no va tenir lloc la total
desocupació de la Barceloneta. Tambéla Casa de Correcció.
El director de la colònia de Montalegre (que també era el director de la Casa de Correcció) va comunicar
a l’alcalde de Barcelona que es necessitava habilitar un cementiri en un
terreny que pertanyia a la pineda del bosc de la Conreria , ja que amb les
gestions realitzades amb l’alcalde de Tiana, aquest li havia indicat que el veïnat
del poble hauria vist amb repugnància que es donés sepultura als morts per
tifus d’icterícia en el cementiri municipal. El 30 de setembre el mossèn
parroquial de Tiana beneí el cementiri amb presència de les autoritats i el
secretari municipal.
Quan moria un malalt, aquest era
col·locat en un dipòsit i transcorregudes 24 hores era traslladat al cementiri,
col·locant-lo en una fossa força profunda per fer més difícil la seva violació,
i es col·locava en cada una de les fosses una senzilla creu amb el nom de la
persona enterrada amb un llibre d’òbits que portava el director de la colònia.
El 26 de novembre ja es va donar per acabada l’epidèmia i es celebrà un
solemne Te Deum en la
Catedral de Barcelona, on va congregar uns 400 emigrats de
Montalegre que es van traslladar a peu des de Montalegre fins a la Catedral.
El total de morts a Montalegre van ser 75, dels quals 13 a la Cartoixa i 62 a la Conreria. Dels 75
morts 18 van ser per tifus d’icterícia i la resta fins a 57 van ser per malalties
comunes amb una gran mortaldat infantil.
El 4 de novembre l’ajuntament de Barcelona acordava col·locar en el
centre del cementiri de la
Conreria una pedra que perpetués el record dels morts durant
l’epidèmia. L’alcalde de Barcelona va sol·licitar a l’arquitecte director d’edificacions
i ornaments que presentés un projecte i pressupost. El projecte presentat
consistia en una pedra de forma circular amb un diàmetre de prop de dos metres
i un llaurat consistent en una creu grega al centre amb les armes de la ciutat
de Barcelona i diverses calaveres, i al voltant com si fos una cinta la
inscripció: “Colònia de Montalegre. L’ajuntament de Barcelona a les víctimes de
la febre groga. 1870” .
L’import del projecte era de 425 pessetes repartides de la següent manera: cost
de la pedra de la cantera 180 pessetes, llaurat de la pedra 165 pessetes i
transport i col·locació al seu lloc 90 pessetes.
El 25 d’abril de 1871, el modest monument ja estava acabat i el 13 de
maig es col·locava al cementiri. El pes de la pedra segons documentació de l’època
és de setanta quintars. Si considerem que un quintar mètric són 100 kg ., el pes de la pedra
seria de 7.000 kg .
Però com que fins a l’any 1880 no es va adaptar a Espanya el sistema
mètric decimal, un quintar de l’època també podien ser 100 lliures i aleshores el
pes de la pedra equivaldria a quasi 3.000 kg .
El trasllat de aquesta mola fins el cementiri el va fer un carreter de
Les Corts anomenat Colom, sota la direcció del senyor Font i Mariages, costant
el seu trasllat un treball considerable i moltes despeses. Cal ressaltar que
només en la conducció des de Tiana fins al cementiri es van emprar vint-i-vuit
hores, amb la necessitat d’eixamplar el camí varies vegades per mitjà d’explosions
de pólvora. També es de destacar que el carro que transportava la pedra va
bolcar diverses vegades.
Aquest transport va despertar tanta curiositat entre els carreters de
Tiana i la comarca que es van realitzar
apostes per a opinar si la monumental pedra arribaria al seu destí.
Amb motiu de la col·locació de la pedra i la seva benedicció, es va
celebrar en el petit cementiri una missa en un improvisat altar col·locat a l’angle
nord del cementiri amb l’assistència del rector, vicari i autoritats de Tiana.
També hi havia una nombrosa assistència de veïns de Tiana i la Barceloneta , aquests
últims amb el viatge pagat per l’ajuntament de Barcelona. Acabada la missa, els
veïns de la Barceloneta
van ser convidats per l’ajuntament de Barcelona a un menjar a la Conreria servida pel
propietari de la fonda de l’Universo. Segons consta en els llibres municipals
de Tiana, les autoritats de Barcelona van ser convidades per l’ajuntament de
Tiana a uns refrescs. Aquell mateix dia, es va plantar un salze, “desmai”, al
costat de la pedra funerària.
Avui hi falta la reixa d’entrada al cementiri i no hi ha cap desmai, però
gràcies a la cura dels veïns de la colònia Bosc de la Conreria i també per part
del parc la Serralada
de Marina, el cementiri no està totalment cobert pel bosc. Per una altra banda,
aquest senzill cementiri amb la seva pedra funerària està inclòs en el Catàleg
del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana, i per aquest motiu es
necessària una major implicació de l’ajuntament de Tiana en la seva
conservació.
Per acabar, mencionar que al febrer del 1871 l’ajuntament de Barcelona va
acordar indemnitzar al propietaris de Montalegre i la Conreria en concepte de
danys i perjudicis resultants durant l’alberg del refugiats. El propietari de
la cartoixa va rebre 1.500 pessetes i el de la Conreria 1.750 pessetes.
Josep Ma Toffoli i Carbonell
