EL PAPER MONEDA DE TIANA DURANT LA
GUERRA CIVIL
Al principi de la guerra civil a Tiana, igual que a la resta dels pobles
desaparegueren ràpidament les monedes de coure i argent. La gent les retenia
pel valor real del metall amb què eren fetes. Aquestes monedes tan boniques
d’argent que els botiguers feien dringar sobre el taulell de mabre, per saber
si eren autèntiques van desaparèixer. Per a comprar, el canvi es feia amb
llumins, caramels, segells... La Generalitat, el 9 d’octubre de 1936, publicà
una ordre sobre l’organització econòmica municipal, que permetia l’emissió de
paper moneda als ajuntaments, previ dipòsit en garantia de la quantitat total
emesa.
El municipi de Tiana aprovà en sessió d’11 d’abril de 1937, posar en marxa
una emissió de bitllets de 50 cèntims i d’1 pesseta, per un import total de
5.000’-pessetes.
Les característiques d’aquests bitllets eren les següents: per una cara,
els bitllets eren presidits pe l’escut local de Tiana i emmarcats en una orla
sense cap emblema o dibuix; a l’altra hi ha dibuix rodejat per unes orles. Els
bitllets eren rectangulars, numerats amb nombres de color negre (l’anvers amb
un segell sec rodó “AJVNTAMENT DE TIANA” i l’emissió no tenia fons de
seguretat. Pel valor d’1 pesseta, el tiratge va ser de 4.000 bitllets de paper
de barba blanc de 59x98mm., impresos en color vermell. Pel valor de 50 cèntims,
el tiratge va ser de 2.000 bitllets de paper setinat blanc, de 66x109mm.,
impresos en color verd fosc.
Aquest paper moneda es va deteriorar ràpidament i per això es va decidir
retirar-lo i fer-ne una nova emissió que es va aprovar el 6 d’octubre de 1937.
Es va aprofitar, però, el mateix acord legal de creació de paper moneda local
de l’11 d’abril de 1937, És a dir, aquests nous bitllets portaven la mateixa
data d’emissió que els primers.
El llavors delegat de finances, Sr. Antoni Jordana Mayans, regidor de
l’Ajuntament per ERC es va encarregar de lliurar el treball a l’impremta i es
va acordar que es concediria un termini de quinze dies per a retirar els
bitllets pertinents de la primera emissió.
Aquesta nova emissió constava de tres valors: 1 pesseta, 5o cèntims i 25
cèntims, per un import total de 7.000’-pessetes. Tenien una presentació molt
semblant a la dels primers, però eren de mides i colors diferents. Aquests nous
bitllets, també eren presidits a l’anvers per l’escut local de Tiana i tenien
un fons de seguretat que ocupava tot l’espai del paper, mentre que en els
primers el fons era blanc. També es diferenciaven pel sistema de numeració; en
aquesta segona emissió, la numeració era doble i impresa en negre al revers.
Així mateix, aquesta segona emissió no tenia el segell sec rodó “AJVUNTAMENT DE
TIANA”.
Els tres valors d’aquesta segona emissió eren de 57x99mm. Pel valor d’1
pesseta, el tiratge va ser de 4.000 bitllets impresos en marró, sobre fons
rosa. Pel valor de 50 cèntims va se de 4.000 bitllets, impresos en violeta,
sobre fons blau clar. I pel valor de 25 cèntims, va ser de 4,000 bitllets
impresos en blau marí, sobre fons verd oliva clar.
Finalment el 15 de desembre de 1937 es va aprovar l’emissió amb valors de
10 cèntims i 5 cèntims, per un import total de 1.500’-pessetes. Aquests últims
bitllets eren d’un format molt reduït, rectangular, de 39x54mm., de paper gruixut
blanc, impresos per una sola cara, sense cap emblema o dibuix, ni signatura. Els de 10 cèntims, eren impresos en blau fort i els de 5
cèntims, eren impresos en color vermell.
Així doncs, el valor total del paper moneda emès a Tiana va ser de 13.500’-
pessetes, amb una circulació simultània de 8.500’- pessetes. El dipòsit de
garantia d’aquestes emissions va ser confiat a “Caixa de valors i Pignoracions
de la Generalitat”
Josep Ma Toffoli i Carbonell
