EN EL CENTENARI DELS NOU PINS
Els Nou Pins estaven situats al més alt del turó que porta el seu nom. Eren
Nou Pins de notable corpulència i alçada, visibles des de la costa i des de
moltes milles mar endins, de manera que era punt de referència dels mariners i
pescadors per orientar-se en la costa del maresme. Per una fotografia que tenim
de l’any 1.901, i reproduïda a l’última pàgina d’aquest número, podem estimar
l’alçada del pi reproduït de 20 a 25 metres i una base de 3 a 4 metres de
circumferència.
Sabem per un escrit de Francesc Comajuan i Rovira, que era Mestre Nacional
de Tiana a finals del segle XIX i secretari de l’Ajuntament a principis del
segle XX, que l’any 1.884 el Turó dels Nou Pins tenia només quatre pins,
especificant que feia pocs anys, (sense dir el nombre exacte), el turó estava
coronat per nou vells pins i que les tempestats i els anys havien reduït el
nombre només a quatre, sense que per aquesta causa es canviés el nom al turó.
Per aquest escrit del Sr. Comajuan, podem suposar que a mitjans dels segle XIX
el turó encara estaria coronat pels Nou Pins.
En un altre escrit de l’any 1.952, Lluís Riudor i Carol, arquitecte
municipal de
Tiana deia que ell recordava que quedaven tres enormes pins pinyoners de
extraordinàries dimensions. No mencionava a quines dates es referia, però
segurament seria a començaments del segle XX, cap a l’any 1.915, doncs el Sr.
Lluís Riudor va néixer l’any 1.905.
No he trobat a cap lloc quan va caure l’últim dels Nou Pins, però sembla
que va ser durant els anys de la primera guerra mundial, i segurament acabaria
a la llar de foc d’alguna família tianenca. De ser així, la desaparició total
dels Nou Pins coincidiria en els temps amb la construcció i inauguració del tramvia.
Dels orígens dels Nou Pins no tenim dades. Hi ha, fins i tot, la teoria de
que venen de la època romana, teoria que es creu molt poc probable si tenim en
compte el temps que poden viure els pins.
La forta arrel que han agafat els Nou Pins a
Tiana ve demostrada per les diverses entitats que tenen els Nou Pins en el seu
escut i pels fallits intents de replantar-los durant els anys de la post guerra
civil. Ara fa precisament cent anys de la creació a Tiana d’una entitat amb el
nom de “ L’Agrupació Els Nou Pins”.
A començaments del segle XX, la colònia estiuenca, o casino dels forasters,
organitzava actes per la festa major a la sala Giralt. Contretament dels anys
1901, 1906 i 1908 hi ha
informació dels actes organitzats, per la colònia, a la sala Giralt, i de l’any
1.910 dels actes que ja van ser organitzats per L’Agrupació Els Nou Pins.
De l’any 1909 no s’ha localitzat el programa de la Festa Major, però sembla ser
que va haver-hi un petit altercat, però molt significatiu, i que representaria
un fort canvi en la colònia estiuenca.
Sembla ser que un tal Novelles, estiuejant que vivia a la casa de la
palmera, va anar a la Sala Giralt amb espardenyes, per la Festa Major, quan els
nois havien d’anar amb corbata i sabates. Sembla ser que aquest incident va
provocar un procés de ruptura amb la sala Giralt i es va posar en marxa la idea
de la creació d’un Casino propi per part de la colònia estiuenca.
Com no s’ha
localitzat el programa de la Festa Major de l’any 1.909, el que s’exposa ara no
deixa de ser una mera hipòtesi. Si l’entitat “L’Agrupació Els Nou Pins”
s’hagués format l’any 1.909, hauria pogut organitzar els actes de la Sala
Giralt per la Festa Major posant les normes per assistir-hi. En aquest cas els
estiuejants, que durant els estius havien pogut organitzar els seus balls i
activitats, veurien com havien de compartir la sala amb una altra entitat,
perdent la seva iniciativa i independència. L’incident amb el jove Novelles era
una confirmació de la nova situació a la sala Giralt.
Aquest fet és el que ens pot fer suposar que “L’Agrupació Els Nou
Pins” podria haver estat fundada l’any
1.909 i complir ara el centenari de la seva fundació. En tot cas pel setembre
de 1910 hi ha constància documental de la seva existència. Per una altra banda,
els estiuejants legalitzaven i inscrivien en el registre d’entitats el Casino
de Tiana el setembre de l’any 1.910.
Per complementar les dades, comentar que l’any 1.901 s’estimava que hi
havia entre 80 i 100 famílies d’estiuejants i Roderic Robert i Laporta era el
president del Casino dels Forasters. L’any 1.904 el nombre de socis forasters
del Casino de Tiana era de 38, amb el qual agrupava quasi el 50% de la colònia
estiuenca. L’any 1.905 Roderic Robert era nomenat president de la Creu Roja de
Tiana.
De les Festes Majors d’aquesta època tenim alguna curiositat. En els
programes de la Festa Major de l’any 1.908 tant en el de la Sala Giralt com en el programa d’altres
actes de la Festa Major, possiblement organitzats per “Eldorado Tianense”
s’anuncia entre els diferents balls una sardana. Era habitual en aquella època
que las sardanes fossin interpretades per l’orquestra de ball de saló com una
peça més del seu repertori. Aquesta és la primera referència que conec de que
es balla una sardana a Tiana. D’una audició de sardanes amb cobla, la
referència més antiga documentada que hi ha localitzada, és una audició a la plaça
de l’església per la Festa Major de l’any 1920.
El programa de la Festa Major de l’any 1.911 de L’Agrupació Els Nou Pins és
el primer programa de Festa Major de Tiana amb propaganda. Hi havia un únic
anunciant, la sastreria de Rossendo Daura. Rossendo Daura i Carreras va ser un
dels tres fundadors del futbol Tiana l’any 1.920 i vivia a Can Roca.
L’any 1.920, els Nou Pins presenten els seus estatuts al Govern Civil de
Barcelona amb el nom de Societat Recreativa Els Nou Pins i amb la seu local a
la Sala Giralt. El president era Modest Batlle i Sardà i el secretari, Ernest
Comajuan. Per aquella època Els Nou Pins organitzaven la cavalcada de reis.
Un incís, per recordar que en aquells temps la divisió del poble es
plasmava de la manera més simplista en les denominacions del Cafè de Dalt i el
Cafè de Baix. En el de Dalt, la Sala Giralt, seu d’Els Nou pins, i el de Baix,
el Cafè d’en Riera (situat a prop de la Plaça de la Vila i tancat al finalitzar
la guerra civil) seu d’Eldorado Tianense. El de Dalt seu de les dretes del poble, i
el de Baix seu de les esquerres. Aquesta divisió després es traspassa als
Sindicats agrícoles, tenint Tiana dos sindicats. L’any 1.928 va haver-hi una
escissió del Sindicat Agrícola de Tiana creat l’any 1.916 i es va crear el
Sindicat Agrícola Justícia de Tiana. A l’octubre de 1936 el Sindicat Agrícola
Justícia i el Sindicat Agrícola de Tiana es van reunificar.
Hem de recordar que Tiana, a començaments de segle XX, acostumaven a manar
sempre els de Dalt: Joaquim Bruguera, Joan Garí, Antoni Clapés, Pere Artusa,
Josep Ferrer i Joan Nolis van ser alcaldes de Tiana i tots ells dels de Dalt.
Els de Baix eren, doncs, normalment a l’oposició. Una oposició discreta,
correcta i amb seny tenint en compte els temps agitats. Hem de destacar que el normal de l’època, era
que els pobles tinguessin una organització política anàloga de dos partits que
s’anessin tornant al poder.
Amb la Segona República, les forces polítiques de Tiana es
reorganitzen. Modest Batlle va idear i
va donar empenta a Foment Cultural de la que Antoni Clapes i Galcerán va
ostentar la presidència. Foment Cultural va ser fundat l’any 1.933, tenia la
seu social en el de l’antiga Nou Pins i estava dividida en cinc seccions:
orfeó, esports, cultura, recreativa i administració local. La Junta de govern
estava formada per Antoni Clapés de president, Modest Batlle de vicepresident,
Francesc Garcia de tresorer, Josep Comas de secretari, i com a vocals Joan
Sayol, Ramón Rigodos, Pere Ferrer, Joaquim Rivas i Josep Alejandre.
L’Orfeó va arribar al centenar de cantaires dirigits pel mestre Manel
Bosser i el mestre Llongueras. La secció d’esports és la que va inaugurar el camp
de futbol de Tiana del Passeig de la Vilesa i tenia dos equips. Fins a la
guerra civil, l’arrendatari del camp de futbol era Foment Cultural i
finalitzada la guerra, a l’agost de 1939, és quan es va signar la cessió a
la”Falange Española Tradicionalista y de las JONS” de Tiana per part de Dolores Mir
vídua de Vilaclara. La secció de cultura tenia organitzada una biblioteca i va
publicar una revista mensual, “Renaixement”, de la que només es van publicar
tres números.
La secció recreativa, heretava els locals i activitats de la Societat
Recreativa Els Nou Pins. Tenia un quadre escènic dirigit per Lucio Giménez, que
sovint feia les seves representacions. També s’organitzaven les sessions de
cinema setmanal, tómboles, concerts i balls habituals. Tiana tenia dos cinemes,
el de Foment Cultural i el cinema Capitol.
La secció d’administració local s’ocupava de la política local i no es
ficava gaire en la política general del país. En aquest aspecte, deixava total
llibertat als socis de l’entitat, que si ve s’inclinaven cap a la Lliga (partit
polític de la dreta nacionalista catalana), no tenien una afiliació política
determinada. L’afiliació dels de Baix, que també van crear una associació de
caràcter polític, L’Ateneu Tianenc, va
ser a Esquerra Republicana de Catalunya. L’Ateneu Tianenc d’Esquerra
Republicana de Tiana va ser fundat l’any 1.931 i tenia per a president a Ramón
Faure i Faro.
Finalitzada la guerra civil, les associacions de caràcter polític van ser
prohibides, per tant, desapareix Foment Cultural, i amb ell la seva secció dels Nou Pins.
L’any 1.986 es crea a Tiana una nova societat amb el nom de Societat
Recreativa Els Nou Pins. Curiosament el seu domicili social és al carrer Lola
Anglada 36, lloc on és el restaurant L’avi Mingo, i a on abans hi havia el
cinema i el Café del Centre, i a primers
de segle la sala Giralt de Baldomero Giralt i el local dels Nou Pins tal com
hem vist.
