Feliu Barbeta
A la segona meitat del segle XIX, Tiana estava connectada amb Barcelona
gràcies a les tartanes que unien el poble amb l’estació del ferrocarril. A
Tiana, un petit poble agrícola tancat en sí mateix, els carros i les tartanes
tenien una gran importància en l`activitat econòmica del poble tant per al
transport de mercaderies com el de passatgers.
El carro, amb un bon matxo, era una peça vital a les cases de pagès, ja
que permetia treballar al camp i distribuir els productes fins als punts de
venda. Per un costat el transport de raïm, taronges, pèsols i altres fruits del
camp; però també el carreteig de la llenya produïda en els boscos de Tiana, el
transport de pedra i altres materials relacionats amb la construcció, i el del
lli i teixits de les fàbriques tèxtils de Tiana, era efectuat per carros a
través de la riera que connectava Tiana amb l’estació, o bé per l’antic camí de
Tiana a Montgat que passant per Can Parxet, conduïa fins a la zona dels
pescadors i també pel camí dels francesos per dirigir-se a Santa Coloma i
Barcelona.
La tartana era imprescindible pel transport de passatgers, ja fos pel
trasllat a l’estació o pel seu desplaçament a Barcelona. Els estiuejants
arribaven a Montgat viatjant en el tren procedent de l’estació de França,
acompanyats d’un servei domèstic, molt nombrós en aquella època, carregats amb
baguls de roba, matalassos i mantes per si refrescava al setembre, estris de
cuina, planxes i altres utensilis de la casa. A l’estació els recollia el
masover amb la tartana de la casa, o bé un servei de tartanes prèviament
encarregat.
I a Tiana, parlar de tartanes, és parlar d’en Feliu Barbeta.
Pau Barbeta, natural d’Alella i casat amb Antònia Campins de Vallromanes,
s’establí a Tiana a principis del segle XIX. El seu fill Josep Barbeta i
Campins, calesser i teixidor, nascut a Tiana el 1824, es casà el 1844 amb la
tianenca Teresa Rovira Renté. Fruit d’aquest matrimoni va néixer l’any 1861
Feliu Barbeta Rovira, calesser o traginer.
Feliu Barbeta es casà el 1886 amb Dolors Vilarnau i Vila, filla de
Cebrià Vilarnau, sereno de Tiana.
Visquent a casa dels seus sogres, va tenir una filla l’any 1887 que morí als 16
mesos d’edat. Va enviudar de la seva primera esposa l’any 1889 i dos anys
després es casava amb Francesca Vilarnau, germana de Dolors, amb qui tingué un
fill anomenat Cebrià. En tornar a enviudar, es casà novament l’any 1901 amb
Josepa Solé Plantada, de Sant Fost de Campsentelles, amb qui tingué quatre
fills: Josep, Jaume, Antoni i Lluïsa.
De jove, Feliu Barbeta veié que amb el transport podia fer negocis i
guanyar-se la vida. El primer cavall el comprà a Badalona a un gitano i començà
fent de recader i transportant pedres
pels diferents edificis que s’anaven aixecant a Tiana. Posteriorment, amb una
petita tartana per transport de passatgers els seu negoci anà creixent,
necessitant ja algun mosso per ajudar-lo en una empresa que prosperava i que
arribà a tenir, en els seus millors temps, deu cavalls i diversos matxos. La
petita tartana amb la que començà no cobria les necessitats del servei,
especialment a l’època estival, pel que adquirí un cotxe de major capacitat.
Feliu Barbeta ja tenia dues tartanes, Peral
i Peralet, que feien el trajecte de Tiana a Montgat.
Lo Peralet feia el trajecte a l’hivern quan els
passatgers eren escassos. Els diners no abundaven i el sentit de l’economia
imperava més que ara. El preu del bitllet era de 0.25 ptes. per baixar i 0.35
per pujar. Molts diners per aquella època si tenim en compte que el jornal
corrent era de catorze rals a quatre pessetes pels paletes i els pagesos no passaven
dels onze o dotze rals. La capacitat del Peralet
era d’unes sis persones.
Segons la font consultada, l’import del viatge variava, trobant també
el preu de 0.40 i fins a 0.50 ptes. per viatge. Segurament aquest últim seria
el cost del bitllet cap l’any 1916 quan fou substituït pel tramvia.
Als arxius municipals apareixen l’any 1888 Feliu Barbeta i Miquel Nevot
com amos de tartana en parada, i
Salvador Galvany i Felip Brunet com amos de carros de transport. En els comptes
municipals apareix des d’aquesta època fins a la mort de Feliu Barbeta el
pagament a Feliu Barbeta pel concepte de viajes
verificados en tartana por individuos del Ayuntamiento, en comisión del mismo,
durante el año pasado... Si bé apareixen desemborsaments a favor d’altres
propietaris de tartanes, la majoria de pagaments per viatges d’assumptes
oficials i de representació són efectuats a Feliu Barbeta.
Si el negoci d’en Feliu Barbeta prosperà ràpidament fou a base de molt
d’esforç i treball. En un principi, el final del trajecte de lo Peralet a Tiana era a la placeta de
Sant Domènec (confluència del carrer de les Flors amb el carrer de sant Domènec).
Al comprar lo Peral i augmentar el
negoci, adquirí el que es coneixeria com a Can Feliu, al costat de la Sala Giral on avui és la
farmàcia
El servei es revolucionà al posar en funcionament la nova tartana
monumental de setze places que, quan les necessitats ho requerien, podia
transportar fins a divuit o vint passatgers ben apinyats. Una tartana coneguda
popularment, per la seva forma allargassada pel nom de Lo Peral.
El Sr. Barbeta era molt emprenedor i va tenir també altres negocis. Un
d’ells fou la carteria de Tiana, i potser fou el primer en distribuir algun
diari a Tiana. A primera hora del matí baixava a l’estació de Montgat a
recollir el correu i pujava també a Tiana algun diari. El correu era distribuït
a peu o, en el millor dels casos, pel mateix Barbeta sobre una mula.
Un jove ben plantat i molt treballador li feia de carter; era en Josep
Dalmau. A en Barbeta li agradava que el carter tingués bona presència. En Josep
Dalmau havia de fer el servei militar, però donat que el sr. Barbeta estava
content amb el seu treballador, s’interessà per a que en Dalmau es lliurés de
fer el servei. En aquella època era possible rescabalar aquesta obligació a
canvi del pagament de 300 duros, quantitat equivalent a la que guanyava un peó
durant un any (com en tantes altres ocasions pagant sant Pere canta). Barbeta
va recaptar aquesta quantitat entre els estiuejants i altres col·laboradors , i
Dalmau va poder continuar treballant. A la mort d’en Barbeta, en Dalmau va anar
a treballar a la Porcellana de Montgat, i anys després fundà
juntament amb Carmel Casanovas (alcalde de Tiana durant la segregació de
Montgat) i Esteban Clavell la Ceràmica Industrial
A les nits d’estiu, Feliu Barbeta baixava a les joves i senyores
estiuejants a banyar-se a la platja doncs, encara que els models de bany de
l’època tapaven fins els turmells, a aquelles hores les dones es podien banyar més
tranquil·les, i amb menys vergonya. Això portà a Feliu Barbeta a ser pioner en
un altre negoci muntant el que, possiblement, foren els primers banys de
Montgat. Al llibre Records de Tiana
de l’any 1901, surt una fotografia d’aquests banys.
Feliu Barbeta era també l’ànima dels Tres Tombs aquells anys, i seva
era la bandera o pendó de Sant Antoni. Al principi era de color vermella, però
li van fer notar que sant Antoni no era màrtir i la canvià per una altra
brodada sobre un fons blanc. La seva tercera dona, Josepa Solé, també era una
gran amant dels cavalls, i per aquesta raó en morir, els seus fills dipositaren
sobre el seu fèretre aquesta bandera blanca. Quan morí en Barbeta, fou l’avi
Vilaró qui continuà amb l’organització dels Tres Tombs.
Moltes anècdotes tindria en Barbeta en els seus nombrosos viatges, tot
i que poques queden vives avui en el record. En una ocasió, a l’hivern, va
haver d’anar a buscar a un frare cartoixà a l’estació per portar-lo a la Cartoixa ; la nit era
fosca i l’aspecte del frare, amb la seva llarga barba i la caputxa, no li
inspirava molta confiança. En un moment del viatge el frare li preguntà:
-Bon home, que teniu por?
-Doncs sí- contestà en Barbeta
-Doncs estigui tranquil !! –
li respongué el frare ensenyant-li una pistolota que portava amagada a l’hàbit,
cosa que espantà encara més a en Barbeta, el qual accelerà la marxa de la
tartana.
En aquella època, el final de trajecte a Tiana es trobava con ja s’ha
dit on avui hi ha la farmàcia. A la planta baixa tenien les cotxeres i
l’estable dels cavalls, i al pis la vivenda de la família Barbeta. Un dia, a
l’arribar la tartana a les nou del matí a Tiana, un passatger, religiós, va
demanar per fer les seves necessitats i li indicaren que la comuna era al pis
superior. S’oblidaren d’ell fins que, cap a la una la dona d’en Feliu Barbeta
pujà al pis superior on el trobà dormint sobre un llit.
En altres ocasions, fou Isaac Albèniz qui es quedà a passar la nit a
casa d’en Barbeta.
L’avi Vilaró explicava a la revista Tiana que, una vegada la tartana
d’en Feliu Barbeta no podia passar per la riera, a causa del mal estat en que
havia quedat després d’unes fortes pluges, i hagué de baixar pel camí vell de
Montgat. Prop de Can Mixon, la tartana volcà i caigué per un terraplè d’uns dos
metres, quedant un passatger amb el barret fins les orelles i proferint
amargues queixes perquè s’ofegava. Afortunadament, l’accident no passà d’aquí i
aquesta escena fou molt comentada i motiu d’hilaritat entre els presents. Al
moment va comparèixer el vell de Can Mixon, i en veure la tartana sobre la seva
vinya, s’interessà abans que res per saber si cap dels seus ceps havia quedat
malmès.
Aquets fet tingué lloc el 1904, la vigília de Sant Antoni Abat, Festa
Major petita de Tiana, i en aquest viatge transportava els membres del Coro, els quals , l’endemà, van oferir una
espelma a Sant Antoni com acció de gràcies per no haver pres mal.
En més d’una ocasió, per permetre el pas de la tartana pe la riera,
Feliu Barbeta es veia obligat a reomplir amb pedres els forats i socs que
deixava l’aigua de les pluges.
L’any 1907 s’obrí un nou camí entre Montgat i Tiana, l’actual
carretera. Lo Peral deixà de circular
per la riera, i el nou trajecte representà una gran millora pels usuaris. Però
al seu torn, aquesta nova carretera oferia, al costat dels avenços tècnics de
l’època, altres oportunitats de negocis i la possible aparició de competència
pel negoci d’en Feliu Barbeta.
Conscient d’això, el juliol de 1911, Feliu Barbeta presentà una instància
a l’Ajuntament de Tiana per a que donés curs i elevés al govern civil una
petició d’inspecció d’un automòbil que sota la seva gestió oferiria el servei
de conducció de viatgers de Tiana a Montgat i viceversa. Amb l’assessorament de
Lluís Verdera (corredor de cotxes que arribà a competir a Montecarlo, padrí
d’un dels seus fills i estiuejant a Tiana), comprà un Chevrolet a Auto American
Salón, del Passeig de Gracia, número 100.
Aquest fet destaca novament el caràcter emprenedor d’en Feliu Barbeta.
Fins 1907 no hi hagué un reglament de circulació i una obligació de
matricular-se al Govern Civil. El nombre de cotxes matriculats l’any 1915 era
de 1922 cotxes. Aquestes dades apunten l’escassíssim nombre de cotxes que hi
hauria el 1911 i la innovadora proposta per Tiana del sr. Barbeta.
El servei es mantingué, però, poc temps per manca de rendibilitat.
L’elevat cost del conductor, que venia diàriament des de Barcelona, no es
cobria amb l’escàs passatge que feia us del cotxe. Feliu Barbeta se’l va haver
de vendre, recuperant el que li havia costat. Aquest mateix cotxe passà a fer
el servei de Mataró a Argentona.
El maig de 1914 va estar a punt d’ocórrer una veritable catàstrofe a conseqüència
del mal funcionament dels frens d’una de les tartanes que feien el recorregut
de Tiana a l’estació del tren. L’Ajuntament ordenà una visita d’inspecció a
tots els carruatges que es dedicaven al transport de viatgers a Tiana a fi de
garantir el bon funcionament de frens, corretges i altres elements.
L’any 1913 començà la història que ocasionaria la desaparició
definitiva de lo Peral. El sr. Garí
presentà al Govern Civil i a la
Prefectura d’Obres Públiques el projecte de tramvia elèctric
que des de l’estació de Montgat es dirigiria al poble de Tiana. El 1915 es col·locà
la primera pedra, i finalment al 1916 el tramvia entrà en servei desapareixent
definitivament lo Peral.
S’acabaren aquells viatges de lo
Peral que, circulant ja per la carretera, baixava a primera hora cap a
l’estació de Montgat, portant als estiuejants de l’època cap a Barcelona, els
quals prèviament havien adquirit a can Pau, per deu cèntims, un tros de coca,
deliciós esmorzar que es prenien diàriament dins de lo Peral.
Es deixà d’escoltar cada matí la campana d’en Barbeta que semblava
repicar a Glòria amb un soroll agut i estrident avisant al veïnat que anés de
pressa per pujar a la tartana disposada a portar-los cap a Montgat per prendre
el ferrocarril cap a Barcelona.
Una relació curiosa entre el tramvia, el sr. Garí i el sr. Barbeta està
en el fet que el senyor Garí comprà al senyor Barbeta tant l’edifici del carrer
del Centre, on Barbeta havia construït la casa el 1897, amb la intenció
d’instal·lar-hi les cotxeres, com el terreny del carrer Anselm Clavé, on es
construí la central elèctrica i la ampliació de les cotxeres.
El cessament de lo Peral, va
suposar un gran cop i disgust per en Feliu Barbeta que ja tenia 55 anys. Poc
després, el 19 de juny de 1919, moria víctima d’una malaltia. Un Feliu Barbeta
molt emprenedor, no només en els negocis sinó també en les activitats que es
desenvolupaven a Tiana: en els Tres Tombs, tal com hem vist, o en
l’organització de balls i festes com gran ballador que era. Feliu Barbeta era
una persona molt catòlica i sempre utilitzava l’expressió “Viva Déu!!”.
Després de la seva mort, la seva vídua mantingué durant uns pocs anys
el negoci de les tartanes. El febrer de 1922 apareix als comptes municipals un
pagament a la Vídua
de Feliu Barbeta de 50 ptes. per viatges a Barcelona en tartana, transportant
malalts a l’hospital, i al maig de 1923 hi ha un pagament de 15 ptes per un
viatge en tartana a la
Conreria per servei de l’alcaldia. Poc després hagué de
vendre’s el local i la vivenda al senyor Vilaró, que també tenia tartanes pel
transport. Na Josepa Solé obrí una botiga de comestibles en el carrer de Sant
Cebrià on despatxava cigrons i mongetes, entre altres coses.
Josepa Solé hagué d’abandonar el servei de carteria poc després de la
mort d’en Feliu Barbeta, arran d’una llei de Martinez Anido, per la qual una
dona no podia estar al front d’una carteria. Així el 30 de setembre de 1920 la
vídua d’en Feliu Barbeta deixava a disposició de les autoritats la carteria del
poble de Tiana que havia regentat fins el moment.
L’any 2.010 l’ajuntament de Tiana dona el nom de Feliu Barbeta a un
dels carrers de la vila. Són pocs, segurament massa pocs, els carrers de
carrera de Tiana amb nom de tianencs nascuts a la vila.
