Tiana 1965
dimecres, 30 de novembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
dijous, 17 de novembre del 2011
LA MALLARENGA N.21.- Novembre 2011
LA CASA CONSISTORIAL
El Comú de Tiana va comprar els terrenys, on
hi ha l’Ajuntament i la Plaça
de la Vila , el
28 de desembre de 1597 al propietari de Can Marí per un cens perpetu de dues
lliures catalanes, que posteriorment, al canvi, van ser 21 rals de biló i onze maravedís
i, finalment, 5 pessetes amb trenta-tres cèntims (avui serien tres cèntims d’euro).
El cens perpetu
corresponent al preu del terreny es va anar pagant anualment fins alguns anys
després de la guerra incivil del 36, ja que hi ha constància en els llibres de
comptes municipals del pagament de 5,33 pessetes al Marquès de Monistrol fins
als anys quaranta.
Aquest terreny
tenia una extensió d’un terç de fanecada. (la fanecada era una mesura agrària equivalent
a l’extensió de terreny que es pot sembrar amb una faneca de gra)
Els terrenys es
condicionarien de seguida per construir
la plaça del poble i la Fonda del Comú. Un document de l’any
1604 ja menciona i descriu la Fonda del Comú, el que ens fa suposar
que seria construït poc desprès de l’adquisició del terreny, possiblement el
mateix any 1598.
Pels volts de l’any
1800 s’hi construí el que seria la primera instal·lació esportiva municipal de
Tiana: el Triquet o Joc de Pilota, que era on ara hi ha l’Ajuntament. L’any
1844 el Triquet o Joc de Pilota es va derruir, en part, les seves parets van
caure degut a les pluges de setembre i octubre quedant pràcticament
inservible. També hi havia el corral amb
l’escorxador on ara és el començament del
carrer Marqués de Monistrol i la casa del pastor tocant a la Fonda
del Comú. La construcció del Triquet o Joc de Pilota va minvar la superfície que tenia la plaça.
Cada any
sortia a subhasta l’arrendament del béns
del Comú, fent que tant la Fonda , l’escorxador, la casa del
pastor i el triquet canviessin freqüentment d’arrendatari.
Recentment Ma Dolors
Romeu I Llaudet m’ha donat un document en el que es menciona que l’any 1820 els
arxius municipals de Tiana van patir un incendi. No menciona el citat document,
si la causa de l’incendi va ser fortuïta o com a conseqüència de la
inestabilitat política del moment (trienni liberal 1820-1823), però si es ben
cert, que la documentació anterior al 1820 en el arxiu municipal es
pràcticament nul·la.
De moment no he
localitzat cap document anterior al 1820 que mencioni on era l’ajuntament de
Tiana, però documentació posterior menciona que l’ajuntament havia estat a la Fonda
del Comú ocupant alguna habitació de l’edifici.
En un diccionari de
l’any 1833 dins de la descripció que fa de Tiana diu: La Fonda
està en situació molt mes elevada que el pis del carrer amb exposició a l’est,
tenint en front seu, i al mateix nivell, la plaça que es una espècie de
terraplè on es reuneix el poble per a les seves funcions d’alegria i joia.
En un inventari
municipal de l’any 1845 surt especificat: Una Fonda
de la que ocupa part l’ajuntament. La mateixa anotació apareix a l’inventari de
l’any 1846
En un document de
l’any 1847 es diu que Tiana té 1818 habitants amb 400 cases i amb una Casa
Consistorial de poca capacitat.
En un altre informe
municipal de l’any 1851 es diu que el Comú te una Fonda
i que en un extrem hi ha un saló petit que és la Sala Constitucional ;
i a tocar té les habitacions per al pastor i a continuació el corral pertanyent
a tot al Comú del poble.
En l’acta del ple del dinou d’octubre del any 1884
es menciona l’estat semi-ruïnós en que es trobava la Casa Fonda
propietat del Comú del poble, així com la caseta per al pastor, de la qual, les
seves dependències antigament servien per a Casa Consistorial.
Fins a mitjans del
segle XIX, la Casa
Consistorial de Tiana va estar a la Plaça de la Vila , en les dependències annexes
a la Fonda del Comú,
com també la casa o habitacions per al pastor. Es de suposar, encara que no he
trobat documentació que ho confirmi, que la Casa Consistorial
tingués en aquest lloc les seves dependències des dels voltants de l’any 1600
en que es va construir la
Casa Fonda.
Els anys no
passaven de franc per a la Fonda del Comú i l’edifici s’anava
deteriorant. L’any 1.842 es va despendre un envà i va caure la xemeneia.
L’any 1855 la porta
de la Casa Fonda
es troba bastant deteriorada i com que aquesta serveix també como a punt de custodia
dels detinguts o presos, s’ha de canviar o reparar doncs no tenia la garantia
de seguretat requerida.
Una llei de l’u de
maig de 1855 obligava l’ajuntament a la venda de les finques que constituïen el
patrimoni general de la població. Les accions realitzades per evitar aquesta
obligació van finalitzar amb èxit i Tiana no va haver de vendre la
Casa Fonda
En l’acte del ple
municipal del tretze de febrer del 1859 podem llegir: Que la Corporación municipal
celebraba sus sesiones en una de las salas de la vivienda del secretario, en la
que se ve obligada también a servir de secretaría, por no prestar toda la
seguridad necesaria el Salón Consistorial propio del Común a causa de su
reconocida antiguedad y poca solidez. Considera las molestias que causa al
secretario el tener en su casa la secretaría y sala de sesiones, con la
afluencia de vecinos que acuden diariamente y atendiendo a las aptitudes,
aplicación y laborosidad del referido secretario cuyo sueldo no es sificiente
para vivir holgadamente se acuerda que el alquiler anual de veinte y cuatro
duros que paga el secretario, los satisfaga desde primero de enero del año
actual el ayuntamiento continuando con la secretaría y sala de sesiones en la
casa del secretario.
José Monte, el
secretari, li van quedar doncs, els quatre mil rals de velló nets de salari
anual més els emoluments corresponents al seu càrrec.
Tenim doncs, que l’any 1.859, o potser algun
any abans i degut al precari estat de les instal·lacions, l’ajuntament hauria
de tocar el dos i anar a casa del secretari. Desconec a on vivia el secretari
per aquell anys, amb el que no podem localitzar exactament on s’establí el
consistori.
Potser el
consistori va deixar la vella Fonda del Comú
algun any abans, ja que en l’any 1856 apareixen dues partides de despeses; una
que diu per a la conservació i reparació de la casa de l’ajuntament, 80 rals de
velló, i una altra que diu per a la conservació i reparació de les finques del
Comú, 70 reals de velló. Per aquestes despeses sembla que l’ajuntament ja no
estava en una finca del comú, és a dir, no era a la Fonda
del Comú.
Que l’ajuntament
estigués a casa del secretari, havia de ser una solució provisional degut al
mal estat de la Fonda del Comú, una solució que no
seria gens còmoda ni per al secretari, ni pel consistori ni per als veïns de
Tiana. Poc va durar l’ajuntament a la casa del secretari, ja que a la segona
meitat de l’any 1.859 es llogava a Pau Giral, propietari de la fàbrica
tèxtil Giral, una casa per a instal·lar
l’ajuntament. La casa estava situada a l’avui carrer Sant Jaume, davant mateix
del forn de Can Pau, a la casa que alguns recordem com la casa del Sr. Ferrer.
En aquest lloc, l’ajuntament hi va ser-hi uns 25 anys, ja que l’últim rebut
firmat per Pau Giral és del lloguer fins el 9 de novembre de 1885. Recordem
també que Pau Giral va ser alcalde de Tiana del nou de setembre de 1854 al set
de desembre de 1856 i que també va tenir la fabrica tèxtil més important de
Tiana de la segona meitat del segle XIX. Pau Giral era germà d’Ignasi Giral,
propietari de la sala Giral i aquest, pare d’en Baldomero que va continuar
portant la Sala Giral
L’any 1860 com el
Triquet o Joc de Pilota portava temps
sense llogar-se, doncs degut segurament al seu mal estat ningú hi estaria
interessat, es decideix que tingui la utilitat de carnisseria, de tal manera
que tant Feliu Grañé com Feliu Rovira puguin posar la seva taula de tallar, ja
sigui de fusta o de maó. A partir d’aquest any el Triquet passa a ser el local
de la carnisseria.
Després de la
revolució del 26 de setembre de 1.868, el 30 de setembre la reina Isabel II toca
el dos. El mes d’octubre consta que la “Superioritat” fa cessar el consistori en ple i es nombra nou
consistori amb Joan Buixó i Vilaró com a nou alcalde. Joan Buixó era el metge i
cirurgià de Tiana. Havia estat nomenat metge de Tiana l’u de gener de l’any
1851, portava doncs 17 anys a la vila i durant l’epidèmia de còlera de l’any
1854 havia tingut un comportament exemplar.
Els primer quatre
plens el nou consistori va haver d’utilitzar l’escola de nens com a sala
consistorial, reclamant constantment l’anterior consistori que li entregués
tota la documentació de secretaria. El secretari de l’ajuntament que tenia la
plaça en propietat havia dimitit. No crec que finalment se entregués tota la
documentació, ja que a l’arxiu municipal hi falten les actes del plens dels
mesos anteriors al 26 de setembre. Finalment van poder ocupar la casa
consistorial amb una curiositat avui impensable: els plens es realitzaven els diumenges
a les 15h.
Joan Buixó va ser
alcalde només una mica mes de dos mesos, ja que realitzades les eleccions l’u
de gener de 1869, Francesc Riera es nomenat alcalde de Tiana. Joan Buixó
dimiteix com a metge cirurgià de Tiana a l’octubre de 1869. Se li va acceptar la dimissió però se li demanà que continués
provisionalment com a metge de Tiana fins que Tiana no tingués un altre metge
titular. El Dr. Buixó encara va continuar alguns anys mes en el càrrec.
L’any 1870 el
consistori es planteja que en un futur s’ha d’habilitar la Casa Fonda
com a nou Ajuntament, però no passa de ser un plantejament que
posteriorment mai es va tornar a
platejar.
L’any 1873 tenim la Primera Repúblicala Casa Consistorialla Casa Consistorial
En febrer de 1874
s’encarregà al mestre d’obres Eusebi Climent, que realitzés els plans memòria i
demés documentació per a la construcció del nou ajuntament, pel que era necessari
rebaixar el nivell de la plaça. Aquest rebaix s’havia de fer per mitjans de la
prestació personal.
La prestació
personal consistia en que els veïns havien de treballar obligatòria i
gratuïtament un cert nombre de jornades. També es podia redimir aquesta
obligació pagant una certa quantitat de diners, a un tant per jornada. Aquesta
era una pràctica molt comuna per realitzar obres i feines per al poble quan no
arribava el pressupost.
El 22 de febrer de
1874 es realitza la subhasta per realitzar obres de cimentació. El nou ajuntament
projectat no estava en la situació de l’actual, el lloc escollit era el
principi del que avui es el carrer Marqués de Monistrol. Pere Cruspinera ,
Isidre Rovira, Joan Garí (pare de Joan Garí i Botey) i Bartolomé Salada es
presentaren a la subhasta, adjudicant-se-la
Joan Garí
Al gener de 1874
havia tornat la monarquia amb Alfons XII com a rei d’Espanya. A finals de
febrer (només sis dies desprès de la subhasta) el consistori es cessat juntament
amb el secretari, i el Govern Civil de la província anomena a Jaume Renter com
a nou alcalde. Jaume Renter ja havia estat l’alcalde anterior a Jeroni
Vilarnau.
El nou consistori
revoca i anul·la el nomenament del mestre d’obres Eusebi Climent al·legant que
segons la legislació vigent un mestre d’obres no pot fer plans, memòries i
pressupostos per al nou ajuntament i escoles públiques si no és sota la
direcció d’un arquitecte. El projecte del nou ajuntament amb les escoles queda
totalment aparcat.
L’any 1879 Francesc
Comajuan, mestre de l’escola de nens, demana un nou local per a l’escola, per
ser totalment insuficient el que ocupava debut al augment de nens nous. No
estarien ben condicionats els locals de els escoles (recordem que estaven
ubicades en cases de lloguer) quan la Junta Provincial
L’any 1880, Tiana
que també estava per la construcció d’una nova parròquia, troba que el Marqués
de Monistrol cedeix part dels terrenys que te darrere de l’actual ajuntament si
per la seva part el Comú cedeix part dels seus que limiten amb la seva
propietat. Desprès d’una reunió amb els veïns es decideix cedir aquests
terrenys per a la nova parròquia. No he trobat el motiu per al qual, al final
no es va fer la parròquia en aquest lloc, però de haver-se fet, avui dia la plaça de la Vila seria segurament la
plaça de l’església.
Continua la
necessitat de la construcció d’un nou ajuntament i escoles públiques. Al maig
de 1.882 es demana al diputat a Corts per al districte que pertany Tiana, D.
Josep Garcia i Oliver que gestioni la concessió d’una subvenció per a l’edificació dels nous locals.
Simultàniament, també demana a la
Diputació provincial, l’estudi, plans i memòria corresponent
per a la construcció en els terrenys del Comú dels nous locals amb aportació de
capital en part per al municipi i en part per al Govern central. No consta que
Tiana tingués cap ajuda ni en capital del Govern central, ni cap suport de la Diputació.
Efectivament, no
tindrien cap èxit les gestions ja que al juliol de 1883 es torna a
plantejar la
Casa Fonda
El 13 d’abril de
1884 es nomenat mestre d’obres de l’ajuntament de Tiana, Isidre Reventós i Amiguet,
avi del que anys mes tard seria president del Parlament de Catalunya, Joan
Reventós i Carner. Com veurem més endavant Isidre Reventós va ser el que va
projectar el nou Ajuntament de Tiana. Un altre nomenament va tenir lloc per aquestes
dates: Andreu Franca de 23 anys es nomenat farmacèutic de Tiana. El jove Andreu
Franca i Ferruz, segurament recent titulat, era el primer farmacèutic que tenia
Tiana. Una farmàcia a Tiana era també un altre antiga aspiració de la població.
Fins a les hores era el metge-cirurgià el que proveïa de medicaments als
malalts.
De seguida agafaria
el Sr. Reventós el projecte del nou ajuntament, ja que al mes de maig del 1884
es comunica a la Diputació
que suspengui les feines dels plans i memòria del nou edifici que havia
sol·licitat l’ajuntament dos anys abans.
El consistori va veure clar que si volien un nou ajuntament, s’havien d’espavilar
solets sense ajuda supramunicipal.
El 19 d’octubre en
un ple ja es proposa la construcció de la Casa Consistorialla
Casa Fondala
Casa Fonda
El 26 d’octubre de
1.884 te lloc un ple extraordinari a la Sala
Giralla Casa
Consistorialla
Vila. S1884
a 1885 (el pressupost anual anava de 1 de juliol a 30 de
juny) i demanar dues peonades, o més si fos necessari. (recordem que els veïns
de Montgat i Les Mallorquines també havien de col·laborar).
En aquest ple ja es
va presentar als veïns de Tiana, els plans i memòria tant de l’edifici com del
moviments de terres de la plaça pública per la rasant definitiva, de manera que
els veïns poguessin dir la seva. Segons diu l’acta del ple, veus unànimes d’aprovació
van ressonar per a tot l’àmbit del Saló de ball per part de tots els veïns
reunits. Es va plantejar fins a quin punt era necessari variar la rasant de la
plaça, però al ser un punt que fixaven els facultatius responsables, es van
donar per satisfets. Como no, el ple va acabar nomenant una comissió per ajudar
l’ajuntament en el seguiment de les noves obres.
Ja al novembre de
1884, es publica un edicte sobre la variació de la rasant de la plaça, per a la
construcció del nou edifici. Joan Francí i Rovira cedeix a favor de
l’ajuntament, una casa que tenia per a poder edificar el nou ajuntament i poder
alinear correctament el nou edifici. A canvi se li permetia edificar al Sr. Franci
en altres terrenys que tenia sense haver de pagar cap contribució.
Immediatament es va exposar al públic i publicat al butlletí oficial de la
província els plans i la memòria per a la construcció de les escoles i la Casa Consistorial.
A finals de
novembre de 1884 ja havien començat els treballs de rebaixar el terreny de la
plaça, donant l’ajuntament una especial gratitud a tots els veïns propietaris
afectats per a la seva bona predisposició amb les obres que se efectuaven. El
29 de novembre es publicava el plec de condicions per a la subhasta de les
obres, que segons el pressupost entregat pel mestre d’obres Isidre Reventós, havien
de practicar-se per a la construcció de la Casa Consistorial.
Es va obrir una
subscripció popular per les obres de la nova Casa Consistorial entre els veïns i els propietaris forasters
de la vila. El total recaptat va ser de 2.400 pessetes.
També consta la
relació dels 47 veïns que van pagar els 10 rals d’escut, per a la peonada que els
hi corresponia fer i van preferir pagar per no fer-la. Per obtenir mes ingressos
es va organitzar un concurs de tir al blanc.
També el 29 de
novembre, els veïns Josep Rovira, Josep Bernadàs, Elies Cardús, Cebrià Cabús, i
Cebrià Riera, tots veïns que vivien al voltant de la plaça de la Constitució , presenten
una instància en la que exposen l’estat de la
Casa Fondala Vila.
El consistori
entrega un ofici al mestre d’obres Isidre Reventós per efectuar un dictamen de
l’estat del edifici. El 5 de desembre el facultatiu inspecciona l’Hostal del
Comú. Vist el dictamen redactat pel facultatiu, el consistori aprova el 14 de
juny de 1885, després de tenir el permís de l’autoritat , l’enderrocament de
l’edifici de casi 300 anys d’existència al servei de Tiana. Consta en l’acord
de demolició l’aprofitament de la pedra i altres materials per a la construcció
de la nova Casa Consistorial.
El primer de juliol
de 1885 s’elegeix nou alcalde. Amb tot el que hi ha entre mans, millor no
canviar res, no succeeixi com a l’any 1874, que amb el canvi de consistori es
va parar el projecte de la nova Casa Consistorial. Pere Cruspinera i Bernadàs
que ja era alcalde des de l’u de juliol de 1883 surt reelegit.
En l’acta del ple
del 23 d’agost de 1885 es llegeix que el primer de novembre s’ha de desocupar la Casa Consistorial
No tinc constància
documental, però sempre he sentit dir que la primera farmàcia a Tiana de Andreu
Franca, va ser a Can Rosés donant al carrer Sant Jaume, es a dir, al costat d’on
era la casa consistorial i també al costat de la fàbrica tèxtil de Can Giral i
entre veïns va sortir l’amor ja que el 8 de gener de 1886, Andreu Franca de 25
anys de edat es casava amb Francesca Giral i Francí de 27 anys i filla de Pau
Giral i Viaplana, propietari de la casa en que estava de lloguer l’ajuntament.
Per aquesta raó,
Andreu Franca traslladava la farmàcia a la casa propietat dels Giralt i
segurament també la vivenda del matrimoni Franca-Giral. No va durar gaire aquest
matrimoni ja que abans de quatre anys Francesca Giral enviudava.
Vista la situació,
s’aprova iniciar al més aviat possible les obres del nou ajuntament i durant un
temps instal·lar la Casa Consistorial
Si be el 29 de novembre de 1.884 ja se havien publicat el plec de condicions per a la subhasta, alguna cosa canviaria, doncs al novembre de 1885 es torna a aprovar de nou el pressupost per a les obres del nou ajuntament. La primera part d’obres que es van subhastar se les va adjudicar Pere Artusa i Fàbregas pare de Pere Artusa i Cruspinera, aquest últim va ser alcalde al segle XX. Recordem que durant l’any 1885 Tiana es va veure afectada per una epidèmia de còlera.
Consta que alguns
veïns i propietaris forasters es van oferir per avançar diners per a la
construcció de l’ajuntament, (amb un interès inferior al sis per cent) però no
he trobat cap document que finalment es realitzessin els avançaments oferts.
També consta la morositat de alguns veïns de Montgat per complir les peonades,
acabant l’assumpte al jutjat municipal.
Segons les factures
de l’arxiu de l’ajuntament, les obres del nou ajuntament començarien durant
l’any 1.885. La demolició de Tot aquest detall de factures es perquè no he trobat a cap lloc la data en que es va inaugurar el nou ajuntament. Per una altra part en un altre document diu que des de primers de febrer de 1888 estaven a exposició del públic en els pòrtics de
El trasllat i
inauguració del nou ajuntament es podria haver produït durant el febrer de 1887
realitzant-se el primer ple el 27 de febrer. Aquesta afirmació no té una base
molt sòlida ja que es basa únicament en una suposició. Aquest ple va ser
extraordinari i es va aprovar censar un quart de ploma d’aigua de mina de la
propietat de Joan Franci per a utilitat de la nova Casa Consistorial. La
suposició es basa únicament en que si es contracta el subministrament d’aigua
es que la nova Casa Consistorial ja estava en funcionament.
Pere Cruspinera
deixava l’alcaldia el l’u de juliol de 1887, suposo que satisfet, ja que segurament
deixava el nou ajuntament en funcionament. Si bé l’ajuntament s’inaugurava per
aquestes dates, les obres no es van donar per acabades fins a l’any 1896.
Tal com s’ha
mencionat abans, els plans i la direcció facultativa de l’obra va anar a càrrec
d’Isidre Reventós, que per cert, va haver d’esperar a l’any 1890 per cobrar la
feina.
L’edifici constava
de tres cossos. En la part central i de tres plantes l’ajuntament, en el
lateral de l’est (el que dóna al carrer
Mediterrània) es va instal·lar l’escola de nens i el del costat oest (el que dóna
al carrer Marqués de Monistrol) l’escola de nenes. Es va començar per la part
de l’ajuntament i per la escola de nens. L’escola de nenes l’any 1.892 encara
no s’havia començat i es va construir en els anys 1.893 i 1.894. Fins i tot
durant l’any 1.894 es van fer actuacions en l’arranjament del rasant de la
plaça.
L’any 1.892 es
col·loca la barana de 11,70
metres que és la que actualment hi ha al balcó. Al
setembre de l’any 1.894 s’instal·la enllumenat de gas a la Casa Consistorial.
En el dibuix que hi
ha al pergamí que es va fer al setembre de 1.894 al Dr. Mascaró, al nomenar-lo
fill adoptiu surten els tres cossos del ajuntament ja construïts.
A principis de
l’any 1.895 s’obre el carrer Marqués de Monistrol, L’escorxador i el corral que
hi havia en aquest lloc desapareixien finalment a l’agost de 1.894.
Durant tots aquests
anys hi ha moltes factures de manobres, pintors fusters .... etc de manera que
uns més que d’altres, crec que tots els professionals de Tiana van treballar
durant aquests anys en la construcció de la Casa Consistorial
Les últimes
factures que comentem son de la segona meitat de l’any 1.896 de l’arranjament de
la façana de l’edifici, amb l’estucat de tota la façana. Son factures de
picapedrers, de pedra artificial i altres materials per a la façana. Aquesta es la raó del perquè a dalt de tot de
la façana diu 1.896, doncs donarien les obres per finalitzades.
Per la festa major
de 1896 es vol lluir de nou ajuntament, i es col·loquen llums de gas a la
façana els dies 16, 17 i 18 de setembre. Es lloguen globus i les canonades per a
il·luminar la façana només els tres dies de festa major.
En l’inventari dels
béns municipals de l’exercici 1896-1897, encara surt l’edifici de l’ajuntament
i el de cada escola per acabar, i en el següent exercici 1897-1898 ja es dóna
tot el conjunt com finalitzat.
Jo sempre havia
sentit que l’ajuntament de Tiana havia estat al barri de Can Gosch fins l’any
1.896. En aquest escrit s’ha mencionat documentalment a on havia estat la Casa Consistorial.
Recordem que al novembre de 1.895 l’ajuntament es va instal·lar a casa del
secretari durant un període una mica superior a l’any. Una explicació lògica
seria que el secretari Josep Brunet
visqués al barri de Can Gosch.
Crec que m’ha
sortit un article una mica llarg i feixuc, però per un altre costat espero que
sigui interessant des de el punt de vista de l’historia de la Vila. Aprofitant
Josep Ma Toffoli Carbonell
dimecres, 16 de novembre del 2011
dimecres, 9 de novembre del 2011
dijous, 3 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)