NI TIZIANA, NI
TITIANA
TIZANA
En el número
33 de la revista Tiana de maig del 1956 el Baró d'Esponellà escrivia en el seu
article de “Notas para la historia de Tiana” un de titulat "TIZIANA" que comença amb
el següent paràgraf: En el año 989, aproximadamente un siglo
después de la llegada de los ejércitos francos que liberaron nuestras tierras del
poder de los musulmanes, se cita por vez primera, en un documento del “Liber
Antiquitorum” de la Catedral de Barcelona, el nombre de nuestra villa con la
denominación de TIZIANA, nombre indudablemente romano.
Uns
paràgrafs més endavant diu sobre l’origen del nom: Aquí caben varias conjeturas, sin que podamos llegar a un resultado
cierto. I més endavant continuava amb TIZIANA
"seria corrupción de TI-ti-ana procedente del nombre patromínico
Ti-ti-ano".
És a dir, el
nom de TITIANA és una hipòtesis, o una possibilitat donada pel Baró, però no
tenim cap prova documental que realment tal com deia el Baró sigui cert.
Aquest
article publicat l’any 1956 va servir a Josep Ma Padrós i Cuyàs per a la seva
obra “Como nació Tiana hace 2.000 años” que va ser premiat als Jocs Florals de
l'any 1960 i va ser publicat l’any 1961 ja que menciona que el nom de Tiziana
surt en documents del segle X i parlen de l’etimologia de la paraula Tiana.
Aquest
article del Baró surt mencionat en articles posteriors que parlen de l’origen de
Tiana, i jo mateix he fet referència en alguna ocasió de l'any 989 com el
primer any en que surt documentalment Tiana, i també he utilitzat el nom de
TIZIANA com origen de l’actual nom de Tiana.
En el número
anterior d'aquesta col·lecció de la Mallerenga vaig exposar diversos documents
del segle XI i en tots ells Tiana apareix com TIZANA. Em crida l’atenció doncs,
que en un sol document i del segle X surti TIZIANA, i dins de la meva
curiositat vaig a l'arxiu de la Catedral a consultar la documentació sobre el
Liber Antiquitorum i la meva sorpresa és veure que en el Liber Antiquitorum no
hi ha cap document del segle X en que es mencioni a Tiana, ni como TIZIANA ni
TIZANA. Consultades també les fitxes dels pergamins del segle X, el resultat és
el mateix, cap document de Tiana.
Surt dons
una nova incògnita: D’on va treure el Baró aquesta data i aquest document?
Repassant
les Notes del Baró en el número 49 de setembre de 1957 el Baró diu:" El 16 de mayo del año 989, en el Condado de
Barcelona y en el Término de Tizana se vende una pieza de tierra plantada de
viña . Esteve es el vendedor y son los compradores Bernat Joan y su mujer
Estefania. El precio se fija en seis mancusos de oro".
Dues dades
importants en aquest document, la primera és que menciona TIZANA, no TIZIANA
com en l'article de 1956, i en posteriors articles del Baró d’aquest i altres
documents sempre menciona TIZANA, però mai desmenteix el nom de TIZIANA. La
segona dada és la data 16 de maig de 989 i amb aquesta dada torno a consultar
el Liber Antiquitorum i resulta que hi ha un document amb aquesta data, però no
és d'una venda, és una permuta entre Fredbert i la seva muller Mirable amb el
bisbe Vives de Barcelona, unes terres que tenen al terme de Santa Eulàlia de
Provençana. No surt per enlloc ni Tiziana ni Tizana.
S'ha de
continuar buscant quina va ser la font d'informació del Baró. Al juny de 1900,
el Rev. Mossèn Josep Mas és nomenat encarregat de l'arxiu de la Catedral i
comença la tasca de reordenar els fons documentals, el contingut dels quals
arriba a conèixer com ningú més. Amb encert se l’ha anomenat el Cronista modern
de la Seu i del bisbat de Barcelona. Amb senzillesa i afabilitat posa l’arxiu a
l’abast de tots els investigadors, i cal suposar que el Baró d'Esponellà va
recórrer a la documentació i estudis de Mossèn Mas pels seus treballs sobre la
documentació antiga de Tiana.
Finalment a
l'arxiu de la Casa Ardiaca trobo la documentació personal de Mossèn Mas en la
que hi ha quaranta un folis amb dades de Tiana, documentació prou interessant
per dedicar-li un altre número de La Mallerenga. Finalment en aquesta
documentació surt el que estava buscant, el que segurament seria la font
d’informació del Baró sobre el document mencionat de l'any 989, una fitxa del
Mossèn en la que menciona el document amb la data del 16 de maig de 989 i
referent a TIZANA ( no a TIZIANA com mencionava el Baró en el seu primer
escrit). Pel seu interès reprodueixo aquesta fitxa en la que surt la referència
de l'Arxiu “Diversorum A.N. 2385 que repassant el publicat pel Baró, menciona
aquesta referència en l'article mencionat del número 49 del setembre de 1957.
Consultant
aquet document a l'arxiu de la Catedral, resulta ser un pergamí del segle XI i
no correspon a la data que diu Mossèn Mas de l'any 989. Com a la fitxa diu
Notes Històriques del Bisbat de Barcelona torno a l'arxiu del Bisbat per a la
recerca de més informació. Exposant el tema que estava estudiant a
l'encarregada de l'arxiu, em dóna la pista definitiva al dir-me: "No et
refiïs al cent per cent d’aquestes fitxes, doncs en ocasions surt algun
error". Treballant amb aquesta possibilitat de que la fitxa tingués algun
error, vaig trobar de seguida la resposta a l'embolic, que l’havia tingut des
del principi davant dels meus nassos.
En el número
anterior de la Mallerenga, el número 29, l'últim document reproduït que té data
7 juliol de 1086 diu: Bernat Esteve ven a Bernat Joan i a la seva muller
Estefania una peça de terra amb vinya situada al territori de Barcelona, al
terme de Tiana, que té per a plantar, pel preu de 6 mancusos d’or. Correspon doncs al que diu la fitxa de Mossèn
Mas i al que diu el Baró en el seu article del número 49 de setembre de 1957,
que escrivia:"Dos documents del
siglo X hablan de nuestra comarca. Uno hace concreta referencia a Tiana y el
otro a Montgat. El 16 de mayo del año 989, en el Condado de Barcelona y en
Término de TIZANA, se vende una pieza de tierra plantada de viña. Esteve es el
vendedor y son los compradores Bernat Joan y su mujer Estefania. El precio se
fija en seis mancusos de oro. (Div.A- nº 2385). Esta es en la actualidad, la
primera cita escrita, en que aparece el nombre de nuestra villa, a la que
veremos durante doscientos años, denominarse: Tizana, nombre de cuya etimologia
u origen, indudablemente romano, dimos ya cuenta en una nota anterior". (
El ja mencionat número 33 de la revista Tiana del maig de 1956, reproduït en
aquest número.)
Consultat de
nou l'original de aquest document, puc comprovar que efectivament diu TIZANA i
no TIZIANA. Confirmat dons que en la documentació antiga trobada Tiana surt com
a TIZANA, de manera que els noms de TIZIANA i de TITIANA son
hipòtesis
dels filòlegs, però que no són demostrables.
Recordem
també tal com escrivia el Baró d’Esponellà que si bé a Tiana no s'han trobat
restes de poblacions celtes ni iberes,
el Baró destacava que molt a prop, a Canyet (Badalona) va existir un important
nucli cèltic, i detallava també diversos nuclis ibers trobats entre Puig Castellar de Santa Coloma
i Burriac a Cabrera destacant el trobat a Montgat, amb el que obria la
possibilitat de que TIZANA fos la romanització d’un nom d’origen cèltic o iber.
I és que mentre no trobem més documentació o restes arqueològiques, les
suposicions, hipòtesis o teories de l'origen del nom Tizana són nombrosíssimes
Crec que ha
resultat un article massa espès i feixuc, però necessari per justificar per un
costat l'error de considerar l’any 989 com el de l'any que surt Tiana en un
document, i per exposar el meu punt de vista de que ni TIZIANA, ni TITIANA, i
així doncs és TIZANA.
Josep Ma Toffoli Carbonell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada