LA CAMPANA DE GRÀCIA
Mossèn Domingo del Trabuch i altres temes
“La Campana de Gràcia” va ser un
setmanari satíric, republicà i
anticlerical editat a Catalunya, que
fundat el 1870 es va editar durant uns 62 anys. En diverses ocasions es van
publicar notícies referents a Tiana, en la secció cartes de fora, possiblement
escrits per veïns de Tiana, i aquest número de La Mallerenga el dediquem a uns
articles dels que es parlava del suplent vicari de Tiana i altres temes
diversos. No hem d'oblidar el caràcter anticlerical del setmanari, potser les
notícies no recullen exactament els actes del mossèn, ni la imparcialitat
d'altres temes, però sens dubte, paraula
que surt de la boca, no torna enrere.
6 Juny 1891.- A Tiana un predicador lo dia 24 del últim maig las va empendre
contra ‘ls traballadors que demanan las vuit horas, afegint que l’ obrer ha de
traballar desde ‘l matí fins a la nit. – Es lo qu’ ell déu pensar: que
traballin molt péls que no traballém gens. Que subin pels capelláns.
7 Gener 1.893.- A Tiana va morir un jove, y ’l mestre de música de la població,
volent honrar la seva memoria ab una missa cantada, d’acord ab la familia, ja
ho tenía tot á punt quan el suplent de vicari se li antoixá disposar que si
volian missa ab música havia de ser ab un parell ó tres de alumnos qu’ell
ensenya y que per cert ho fan molt malament. – Aixó ocasioná un disgust tan
serio entre ‘l mestre y ‘l suplent de vicari, que ab una mica més se pegan. –
Obligat per últim aquet darrer á donar explicacións, manifestá qu’entre ‘ls
alumnos del mestre n’ hi ha dos,
que haverli fugit d’escoláns, no permetria may que prenguessen part en cap acte
de la iglesia. Odis clericals. La inquinia del suplent del vicari recau
precisament sobre dos minyóns que son modelo de honradés y á qui tota la població aprecia.- No es estrany
que aquest suplent de vicari surti ab tals etzegalladas : ja está avesat. Per
Corpus, al veure que uns joves tiravan caramelos á unas noyas, ab una mica més
fuig del tálem . Si no son los del Ajuntament que van contenirlo, hauria tocat
pipa ab la custodia.- Tota la població está fins al cap-de-munt de aquest mossèn, que segóns es veu, no ha
deixat los cops de génit que devia agafar quan anava ab los carlins.
11 Març 1893.- Lo furiós suplent vicari de Tiana, conegut per Mossén Domingo del
Trabuch, fa unas prédicas verdaderament esgarrifosas. Parlant dels funerals de
donya Margarida, digué: que ja ho sabia que hi hauria algúns que dirian que la
iglesia s’embolicava en politica, y comensá d’aquest modo ab uns crits y uns
espatechs que la seva cara semblava una tamborinada.- Als feligresos ja no ‘ls
vé de nou aixó, puig una vegada que LA CAMPANA s’ ocupá d’ ell, explotá com una
piula sobre la murmuració dels sacerdots, armant una tal baralla de cops de
puny al lo cubell, que quan aquell dia no va desgabellarlo, ja ‘s pot dir qu’
está bén encercolat. Lo tal mossén es un home sech com una torradora; los ulls
li surten del cap, y quan se posa á fer feyna, sembla una fiera. Es, en una
paraula, l’imatge viva de la intemperancia.
17 Febrer 1894.-
Tiana.- Havent mort al barri de las Mallorquinas una criatura, y corresponent
enterrarla al rector de Mongat, aquest, alegant una indisposició, suplicá al
vicari de Tiana que s’ encarregués del entierro, comissió que aquest aceptá. Y
succehí lo següent: Veyent lo Sech de Tiana que per assistir al enterro tenia
que caminar massa, se deturá en una casa de pagés próxima al poble, esperant
que la comitiva passés per agregars’hi. Y féu mes encare: disfressá á un
escolanet ab los hàbits de capellá y en companyia de dos ó tres xicots,
l’escolá disfressat marxá desde Mongat al barri de la Mallorquinas. Aixó
succedia ‘l dia de Carnestoltas.- Quan l’enterro y la disfressa arribaren á la
casa de pagés ahont ell esperava, y previ un cambi d’ hàbits an l ‘escolá
disfressat seguí la comitiva fins al cementiri.- Es de advertir que dit
ensotanat té la costúm , sigui per la ceremonia que ‘s vulgui, de anar
acompanyat sempre de un gos petener que se li sembla molt. Y ha succehit alguna
vegada que ‘l gos petener ha entrat ab ell al cementiri, entafurantse pels
ninxos, llepant y alsant la cama mentres lo séu amo practicava las ceremonieas
propias dels enterros, ab gran escàndol de tots los presents que no poden
donarse compte de que ‘s tolerin tals profanacions.
Déu n'hi do
aquest suplent de vicari, o parir o morir. En anys posteriors, suposo que ja no
estaria aquest mossèn Domingo del Trabuch, La Campana de Gràcia tornà a
publicar cartes enviades des de Tiana.
30 Novembre 1907.- Tiana.- Nou días llarchs, tot
un novenari d’ animas, hem disfrutat la presencia apostólica del sant varó. (Nota: es refereix al Cardenal Cassanyes) Era gros, farrenyo, tenia
la panxa ufanosa i espléndida d’animal satisfet; el cap afeytat llustrejava á la llum dels ciris com el llom
greixós d’ un porcell acabat de pelar, sobre ‘l vestit color de pansa llanejava
la barba tan blanca y llarga, segurament, com la del pare Abraham; sota la
front mancat d’ expresió y d’
inteligencia portava en lloch d’ ulls de persona, ullerots d’ aquests negres
que semblan finestrals de l’Inquisició.
Aquí no hi ha
higiene, ni llum pública, ni urbanizació de cap mena, pero no falta per tot
elfanatisme y l’ hipocresia; els carrers están sempre plens de fanch y alguns prestigislo mateix que ‘ls carrers;
falten quartos per iluminar la població, pero ‘n sobran per fer lluminarias á la
iglesia; estem voltats de frares, monjas y filoxera; el traball se ‘n va á fons
y la vagancia sura; las fábricas plegan y surten convents nous; (Nota: es deu
referir a “Les Carmelites”); marxa la feina, la vida, el progrés y el poble va
esmortuhintee en una atmosfera vergonyosamens fanàtica. Seguint aixís dintre de
poch els vehins d’ aquest poble tindran de triar entre dos solucions: emigrar o
ferse frares, ó inquisidors ó heretjes.
27 Juny 1908.- Tiana.- Altres anys els católichs d’aquest poble celebravan per
Corpus una professó en honra y gloria de Deu; pero ara sembla que las costums
s’ han modificat una mica y las professóns, lo mateix que tot lo que ‘s fa á
Tiana, no ‘s fa més que per honra, gloria , lloansa y profit del senyor
Mari-ano, gran aficionat á la llana dels altres, tant si es de latalás com de
clatell.
Perque aquí ja no
hi ha poble ni opinió, ni lley, ni Deu, més que lo que mana en Mari-ano y á la
familia convé. Se fa un Ajuntament y es batlle el senyor Mari-ano, y secretari
el cunyat y concejal el gendre; fan una professó, donchs presideix el senyor
Mari-ano, porta el pendó son gendre y l’altre gendre y el fill de ‘n Mari-ano
estiran las borletas, y aixís tot.
Y com que en Mari-ano de badar no bada, es natural que
quan es fan suscripcións per fer fachadas ó quansevol altra cosa, ell se
sacrifiqui en companyia de la gent de roba llarga, encare que després no ‘s
donguin comptes, y aixís, tot sacrificantse l’ home campi roig y lluent com una
cirera, mentres el poble paga y calla y encare li dona las gracias.
¿Quan s’ acabará aquest caciquísme? Aixó dels fills,
gendres y cunyats ems créyamque no més ho feya en Monteri Rios; pero sembla que
de gallegos aprofitats á Catalunya encare n’ hi han.
3 Febrer 1912.- Tiana.- Nosaltres prou voldriem fer coneixer les meravelles d’aquet
pintoresc poblet, mes, per desgracia, no podem fer un altre cosa que mostrar
tristeses y ensopiments dels amos del
cotarro, o sia els que porten les riendes del Municipi de Tiana, Mongat y
Mallorquines, tres esquitxos de poblet que formenun sol pare totpoderós, ple de
sots, xaragalls y escombraries, que no’s treuen mai, no més que quan són pels
voltants de les torretes y xalets d’estiu. Ple de cementiris, dos particulars,
un que recorda la última febre groga y la necròpolis oficial del poble, vulgo Campo Santo, y tant sant , que jamai
s’hi ha pogut enterrar ningú civilment, per falta de ninxos y fosses de pedra,
y de l’espai corresponent de terreno al departament lliure, com manen les
lleis. Un altre cementiri projectat pera’ls enterraments de la barriada de
Mongat, peró que no convé per la salut pública y sanitat de Sant
Cebrià-Corneli, de Tiana (encare que’ls pobrets mongatins tenen molta raó de
voler un cementiri pera ells tots sols, perquè pera’ls seus enterraments tenen
de caminar quatre kilòmetres, de pujada sempre): a més, les monges Carmelites
tenen cementiri al bell mitg de la població, lo que es irritant; els frares
tenen cementiri pera ells etc., etc., y aqui tot Cristo té cementiri, menos els
republicans que no volen capellans a l’enterro. Y seguim la lluita...
Ple de fanals d’alumbrat public que sempre són
apagats... menos un; ple de camins veínals antiquissims y estrategics que tapen
el pas public (encare que ja se sap que portaran molta qúa tan ilegals vendes,
segons diuen els d’Alella); ple d’aigües brutes, canyeries y diposits, criadero
de mosquits y parassits de tota mena. Per poder pasar un estiu deliciós, al
carrer de Santo Domingo, aont hi trobareu un diposit de bassa, casses per
llogar y pou s d’aigüera al mitg de tal desgraciat y abandonat carrer; ple
d’ordres y documents del govern civil, ordenant fer reparacions y obres
públiques de sanitat que no’s comensen mai; ple d’arbres y arbustos que’s
moren; ple de pols a l’istiu y fang a l’hivern; ple de queixes y tolerancies
pera’ls cinematògrafos de la catequistica del senyo rector (vulgo “Casinet de
la Tupinamba”); plens de raó tots els que desitges se posi el nom y record de
don Pau Giralt, a un dels carrers de Tiana, y que desapareguin les canals
d’aigua de les teulades de les cases, que malmeten les aceres; plens de por de
que torni a venir un altre Don Luis el
vivo; ple de clericals y murmuradors y ple d’ilusions y bones intencions
pera que vingui aquí a dalt del tramvia de...Badalona. Amen
2 Març 1912.- Tiana.- Els tossuts governants d’aquet poble continuen fent el sord
a les riguroses ordres donades pel govern civil respecte a sanitat, car el
carrer de Sant Domingo es un foco d’infecció que constitueix un veritable
perill. El senyor Trallero prou vingué, pera atendre les moltes queixes que’s
formulaven ,mes les autoritats locals li posaren una vena als ulls y li feren
fer l’inspecció a les fosques. El plas concedit per dit senyor, que fe de
Sanitat provincial, pera la realisació de les obres en prò de l’higiene
pública, s’està acabant, y res de cumplir les lleis. Queda enterat el senyor
Governador.
Aquí per assumptes de personalisme y servillisme als
clericals se gasten totes les forses y les energies, y la germanor y amistat
dels bons se veu atropellada per la soperbia y les males intencions dels
hipòcrites.
Vegin sinó aqueste mostres:
Les vendes ilegals portades a cap per ignorancia y poca
ilustració de les autoritats, respecte als riquisims retaules de sigle XVI ,
que pertenyien a la parroquia de Sant Cebrià. Ningú piulà.
Els camins veinals continuen arbitrariament tapats y mal
venuts els terrenos. Ningú hi diu res y cal sentir, en privat, a tot els
tianencs de l’atropell fet a la població respecte dit camí. (Nota: segurament es refereix al Camí de Can
Simon, un tram de l'actual Carrer Castellar, venut a Ernest Castellar i que va
quedar tallat molt anys a la lliure circulació).
Aquet desgraciat poblet y el seu districte havia tingut eunero, mes ara que no’n té, y tan ben
representat se troba a les Corts, el nostre dignissim diputat podria tornar la
serenitat a tots y fer germanor y amor, y això s’espera, encare que les
autoritats no volen que se’ls parli sinó per escrit, y fan mala cara a tothom
que demana coses justes. A fè que ho lograran que se’ls parli tan sols per escrif però serà pera tothom y per totes
les coses y cosetes.
8 Març 1913.- Tiana.- S’estàn acabant els treballs de l’instalació de
l’ill-luminat públic per electricitat. Ai, gracies a Déu i als quartos dels
canadiencs!
L’inauguració serà quan hagi passat l’enfado del senyor
regent de la parroquia, que va fer rosegar l’ós al senyor radical propietari
instal·lador electricista, perque’s treballava en els dies festius a les parets
de la casa rectoral per a la col·locació de cables i llums. Com deu riure M.
Pearson quan s’entera de les arrogancies dels capellanets i arronsaments de les
autoritats del poblet de Tiana. L’any passat en dijous i divendres sants, se
treballà a dintre la catedral de Barcelona i no fou privat; es clar, com que
era qüestió de peles, per a ells visca la tolerancia!
El cementiri de les monges carmelitanes de Tiana
continua sense novetat a nou metres de distancia de les cases i carrers de
Tiana. I per a cometre tals horros, perills i privilegis, en contra la salut
del públic, s’obliga als obrers a la vacunació forsosa, i se’ls penyora si no
complimenten les circulars del senyor Governador, per evitar pestes i contagis?
Ja ho veu M. Pearson, aixó és Europa tianesa.
Reira de bet: ara que l’assumpte del cementiri de
Mongat, que tanta falta fa a dit barri, està llest i aprovat, els que tant el
volien ni s’en recorden.
Al principi tot era prometre, però ara, que han
d’afluixar una mica la mosca, molts s’han desdit de lo que havien prommès en la
subscripció per a fer els treballs de construcció. Els adictes poden ben dir
que han quedat amb la canya sense peix.
A Tiana, ja se sap, coses de qüestió d’empenta, molt
parlar, però...pocs quartos.
Qui mana, mana, i els camins tapats.
Josep Ma Toffoli i Carbonell
