Nº-15.- Juny 2010

MONTALEGRE, EPISODI TRADICIONALISTA

 Com que Ferran VII, no va tenir fills varons i quedant excloses les dones de la potestat reial d’acord amb la Llei Sàlica, els liberals varen aconseguir que el 31 de desembre de 1832 el rei abolís l’esmentada llei, quedant hereva del tron la nena Isabel, mentre el germà del rei, Carles de Borbó, perdia els seus drets de successió.

Anys més tard, enderrocada Isabel II, s’instaurà la Primera República. Eren moments de gran agitació social i política. El carlisme reconeixia al seu nou monarca, Carles VII, i es preparava per a una nova guerra. L’enrenou social va provocar que algunes partides decidissin alçar-se en armes per a sorprendre un estat dèbil. Aquells alçaments varen anar germinant i prosperaren en instaurar, el general Prim, una nova monarquia, la d’Amadeu de Savoia, contrària al pensament carlista.

En aquells dies d’agost de 1869, diverses partides carlistes s’estaven organitzant en el Vallès, concretament des de Mollet fins a Sant Cugat, i un grup es preparava a Montalegre.

Un grup de carlistes decidí reunir-se a la font de les Monges, molt a prop de la cartoixa de Montalegre. En total havien de ser deu i, veient que un tardava a assistir a la cita, un dels reunits, de nom Isidre Duñó, es va dirigir a un petit cim per veure si venia el que faltava. Però, en dirigir la vista cap al camí per on havia de venir el company que faltava, va veure grups de carrabiners i guàrdies civils que estaven ocupant els diversos camins i encerclant el lloc on estaven els seus companys conversant asseguts tranquil·lament al peu de la font.

Tot seguit, arribaren a les orelles d’Isidre Duñó les veus de ¡Alto! que varen pronunciar els carrabiners, veient, amagat entre la brolla, com els lligaven de dos en dos i pogué sentir clarament com el cap donava ordres perquè es cerqués a un altre, doncs havien ser nou els que havien de caure presoners, comprenent en aquell moment que el que havia deixat d’acudir a la cita era el traïdor que els va vendre. I és que el traïdor , de nom Jaume, els va vendre, per cinquanta unces d’or, al Capità General, comunicant-li que el dia cinc d’agost, entre les tres i les quatre de la tarda, s’havien de reunir nou carlistes a la font de les Monges.

La tropa havia arribat a Tiana cap a les deu del matí i no va sortir del poble fins a primera hora de la tarda. L’espia va sortir amb la tropa cap a les tres de la tarda, guiant-los fins a la font.

Lligats de dos en dos i custodiats per la força armada varen seguir el camí que porta a Sant Fost, però a la mitja hora de caminar, en arribar a una plana, a un quilòmetre aproximadament de Sant Fost, els detinguts foren afusellats.

Al cap de poc temps es presentà l’alcalde de Sant Fost, donant-se a conèixer com a tal, i el cap de la columna li respongué que a bona hora arribava, doncs li ordenava que donés sepultura immediatament a nou facinerosos que acabaven de ser afusellats.

En aquell moment va arribar una dona astorada i, encarant-se amb el cap de la columna, li va dir cridant:”Perquè heu afusellat el meu fill? Assassins! El meu fill era un pobre idiota que, en el que era a l’abast del seu pensar, era tan liberal com el seu pare.”

A la Conreria hi havia. en aquell temps, algunes famílies d’estiuejants que s’allotjaven allà i, de la custòdia de l’edifici, se n’ocupava Joan Villa, de 39 anys,  natural de Tiana, que era deficient mental. Fou fet presoner i executat com a sospitós de ser el novè carlista que cercaven. I és que la columna, al posar-se en marxa, passant per la Conreria, varen trobar al pobre infeliç del guarda i el varen agafar perquè els servís de guia. Entre els executats hi havia, també, un jove de quinze anys i un altre de divuit.

Els nou executats varen ser enterrats en una gran fossa que varen obrir en el cementiri de Sant Fost, i la creu de la seva tomba va ser, durant molt anys, lloc de pelegrinatge del carlisme. El senyor rector de Sant Fost va rebre ordres terminants de l’autoritat militar, en les que se l’amenaçava si deixava remoure la terra on estaven enterrats els executats.

Al començament es va informar que a la partida de carlistes se’ls van agafar trabucs, bales i pólvora, però la realitat és que estaven completament desarmats i que van ser detinguts sense oferir resistència.

El cap de la columna, després d’aquesta acció, fou ascendit a coronel, doncs va complir l’ordre del aleshores ministre de la Guerra, el general Prim, que ordenava matar  a qualsevol carlista que s’aixequés en armes.

Cal destacar alguns fets de les guerres carlistes.

El 1855 va haver-hi un aixecament carlista a Aragó i a Catalunya. A Catalunya varen ser passats per les armes tots els carlistes que varen caure presoners, mentre que als d’Aragó se’ls va perdonar la vida.

El 1856 va haver-hi un aixecament a Madrid i a Barcelona.  Vençuda la insurrecció, a Madrid es va permetre als vençuts que es retiressin a llurs cases, mentre que Gràcia va presenciar l’execució de tretze infeliços, culpables del mateix delicte que a Madrid quedava impune.

Mentre a la presó de Ciudad Real hi havia 80 presoners carlistes i 50 a la d’Astorga, a Montalegre, pel mateix delicte, eren passats per les armes en el moment de ser agafats.

Les cinquanta unces que va rebre el traïdor varen obrir els ulls cobdiciosos dels seus companys. I una nit fou lligat de mans i obligat a retornar les monedes, essent assassinat a continuació. Just fi pel Judes que va vendre als seus companys.

Josep Mª Toffoli Carbonell

La Mallerenga és de distribució gratuïta i no rep cap tipus d’ajuda ni subvenció