Nº14.- Març 2010

1854.- EL MESTRE CLAVÉ FÉU ESTADA A TIANA.

La vinguda del mestre a la nostra vila no fou pas la d’un excursionista o d’un estiuejant que venia a passar-hi una temporada. El seu desplaçament fortuït fou motivat per les circumstàncies greus que tenien atribolada Barcelona: l’epidèmia colèrica, que s’havia presentat amb una extrema virulència, i el moviment revolucionari iniciat a Vicàlvaro i que s’estengué a la capital barcelonina amb un marcat caràcter social, nou fins llavors en aquests rebomboris. En Clavé no era un home espantadís ni feble que es deixés abatre pels esdeveniments i menys que abandonés els seus companys en moments de perill. El cas llavors presentava, però, un altre aspecte. A causa d l’epidèmia, els teatres restaven tancats i suspesos tots els espectacles i, per consegüent la presència de Clavé era innecessària i àdhuc imprudent perquè l’èxode dels barcelonins que fugien de la ciutat era impressionant. A més a més, i en un altre aspecte, no havia d’exposar-se a persecucions completament inútils i que no farien més que perjudicar l’obra dels seus amors: l’actuació de les societats corals que havia fundat i quina llavor anava germinant, ja tenia proves ben recents dels mals ulls amb què eren mirades i el recel que inspiraven a les autoritats i certs sectors les agrupacions d’obrers sense altre objectiu que el de cantar públicament.

No s’avenien a la idea que els treballadors poguessin reunir-se per una finalitat tan innocent; en tot veien misteris, conspiracions i àdhuc els títols de les cançons i els noms de les entitats corals els semblaven encobridors de maquinacions nefastes. Precisament, en ocasió dels concerts que Clavé, amb els seus, donava als jardins de “La Ninfa” – entre el Passeig de Gràcia i els que foren després Rambla Catalunya i carrer de València fins a Provença – l’Alcalde Corregidor va comminar al propietari del local amb el tancament per permetre que es convertís en una cátedra de vagancia i que la clase obrera debía ocuparse en trabajar y no en cantar. Més tard obligà a que enllumenés el Passeig de Gràcia a despeses seves perquè no hi podia haver seguretat mentre duressin els concerts per la mena de gent que els freqüentava. Finalment, foren sospesos els balls i els concerts i Clavé hagué d’acollir-se a l’hospitalitat dels “Camps Elisis”, quals empresaris no es feien sospitosos a les autoritats. Amb aquests antecedents, es compren que Clavé abandonés temporalment Barcelona, aconsellat pels seus amics i companys, i fou llavors que va instal·lar-se per una temporada a Tiana a l’estiu de 1854.

No es cregui que ací en Clavé fes una vida de repòs deixant-se bressolar per les delícies d’aquesta formosa població, la pau sedant del seu ambient i l’exuberància, llavors, de les seves pinedes, vinyes i tarongerars. Segurament, a Tiana degué traçar el pla de futures campanyes i la reorganització de les masses corals que havien d’escampar-se ràpidament per tot Catalunya i àdhuc fora de la nostra terra. Però, a més, mentre va romandre a la nostre vila, va desplegar una activitat extraordinària.

Els jardins del cafè Giral segons uns, o la Sala Giral segons altres, fou l’escenari i el marc de la seva actuació. No tenim confirmada la data de la construcció de la sala Giral que jo situaria al principi dels anys seixanta. L’any 1846 Francesc Giral consta com estanquer amb un lloc de venda de tabac i que també tenia quinze telers. Ignasi Giral, fill de Francesc, nascut a Tiana l’any 1828, fou cafeter (després de ser sastre) i va fer edificar la Sala Giral. I Pau, un altre fill de Francesc Giral, fou empresari i propietari de la fàbrica tèxtil Giral i alcalde de Tiana. Ambdós, doncs, continuaren els  negocis empresos per llur pare, l’un passant d’estanquer a cafeter i  l’altre muntant una important fàbrica tèxtil.

El Juny de 1851 Ignasi Giral i Viaplana comprà una casa amb el seu pati i sortida per darrere al carrer de la Plaça, constant com a sastre en el  moment de la compra. En aquest primer edifici Ignasi Giral deuria començar el seu negoci de cafeter, segurament compartit amb el seu ofici de sastre, arranjant el pati posterior com a terrassa on Clavé desplegaria la seva activitat. Aquest edifici adquirit el 1851 correspon al que va ser l’entrada al cinema. No li deuria anar malament el negoci i, amb ganes d’ampliar-lo o degut a l’augment de la seva família, l’Ignasi Giral comprava la casa veïna, també amb un hort o pati posterior, a l’octubre de 1856. Aquest segon edifici és on avui hi ha el restaurant “l’Avi Mingo”. Finalment, a l’octubre de 1860, augmentà de  nou la seva propietat en comprar part del pati posterior del seu cosí i veí Francesc de Asís Giral i Portas, adquirint també el dret de treure aigua  del pou de casa del seu cosí. Aquest pati posterior era el de la casa veïna per sota del que va ser l’entrada del cinema. Curiosament, en aquesta última compra Ignasi Giral encara consta com a sastre, i és de suposar que la adquisició de més terreny a la part posterior de casa seva, i l’adquisició del dret a l’aigua del pou veí, la faria per tal de poder edificar la Sala Giral, de aquí la hipòtesi de que la Sala Giral deu ser dels anys seixanta del segle XIX. Baldomer Giral, fill de l’Ignasi, que va continuar amb el negoci, va néixer a Tiana l’any 1855.

Allà, al cafè Giral, Clavé va ensinistrar en pocs dies un cor de jovent, el primer que hi hagué a Tiana. Mentrestant, sol o acompanyat pel cor, en Clavé cantava cançons, tocava la guitarra i sonava la flauta. De tant en tant rebia la visita dels seus amics de Barcelona que li duien noves, rebien instruccions i, entre tots, es preparaven per a les brillants i triomfals jornades que havien de consagrar per sempre més l’obra claveriana.

En una d’aquestes visites, efectuada un diumenge, els membres de “La Societat Coral Euterpe” primera societat coral fundada per Clavé, volgué homenatjar amb un acte senzill el mestre i agrair als tianencs la bona acollida que li havien donat, amb l’execució, amb acompanyament de piano i guitarra, d’un enfilall de balls corejats que foren seguits per la nombrosa concurrència que va assistir-hi, tant de tianencs com de forasters. Com a fi de festa, hom va representar una sarsueleta titulada “Paco Madria”, lletra i música d’en Clavé, en la qual varen prendre part l’autor i el senyor Evarist Bosch.

Aquells tianencs que Clavé va agrupar en la seva estada en una colla de jovent als quals ensenyà a cantar foren els primers que varen conèixer les melodioses estrofes de La Font del Roure, inspirada a Clavé aquí, a Tiana, en el nostre paisatge, en un indret que uns situen pels volts de Can Fàbregas i d’altres pel de Can Sentromà. Sigui com sigui , sembla ben demostrat que La Font del Roure va néixer a Tiana.

Una altra obra d’Anselm Clavé, que segons els historiadors Josep Ma Poblet y Jaume Carbonell va ser estrenada a Tiana, és “La Revolución” dirigint el cor el mestre Clavé.

“La campana” és una cançó revolucionària composada pel republicà Abdó Terradas, el 1841. Fou una cançó molt popular entre la classe treballadora del segle XIX i per alguns el vertader himne de Riego o Marsellesa dels revolucionaris catalans. La historiografia tradicional ha atribuït la lletra de l’himne a Abdó Terrades i la música a Josep Anselm Clavé. Certs biògrafs d’Anselm Clavé dubten d’aquesta interpretació i els fa pensar que l’autor de la música i la lletra de la Campana fou del mateix Abdó Terrades. Clavé posteriorment cità un fragment de la Campana  en la seva obra La Revolución.

En les biografies de Anselm Clavé apareix “La Revolución” datada al març de 1869. L’obra és un himne revolucionari que exalta la lluita del poble pel seu alliberament de la monarquia, i que Clavé va treure a la llum l’any després de la Revolució de Setembre, La Gloriosa. Però contràriament al que tothom havia cregut, hi ha també la teoria de que Clavé no la va compondre en aquell moment per glorificar el fet revolucionari del 1868, si més no en la seva totalitat, sinó que és una obra realitzada el 1854 per a glorificar les mobilitzacions obreres d’aquell any.

I és durant l’estada de Clavé a Tiana de quan tenim noticia de la primera interpretació de la Revolución, a partir de les paraules del cronista del Diari de Barcelona que narra les activitats de Clavé en la nostra Vila publicades el 20 de setembre de 1854.

En la pintoresca población de Tiana se han albergado, durante el funesto predominio del cólera en Barcelona, numerosas familias que han recibido de parte de sus moradores la mas cordial y deferente hospitalidad. Por esto entre vecinos y forasteros ha reinado constantemente una no interrumpida série de recíprocas atenciones, pudiendo citarse como prueba de ello la numerosa concurrencia que diariamente se reune en la galeria del acreditado y espacioso café de D. Ignacio Giralt, cuyo dueño por su parte no perdona medio de complacer á sus favorecedores, disponiendo de un esmerado servicio que puede competir con el de los cafés de la capital.

Merced a la existencia de tan amistosas relaciones, durante las altas horas del dia los forasteros encuentran en la casa del Sr. Giralt, los periódicos de Barcelona y algunos de la corte, y en las primeras horas de la noche se tocan escogidas piezas de música por espertos pianistas, se baila durante un breve rato, y se cantan por aficionados, coros de óperas o canciones nacionales.

Una feliz coincidencia a dado mayor realce á estas modestísimas diversiones que no tienen otro objeto que dar alguna espansion á los ánimos naturalmente contristados en razon de las aflictivas circunstancias que estamos atravesando. D. José Anselmo Clavé, el conocido director de los bailes coreados de los Campos Eliseos; - ese jóven de privilegiado talento, cuyas producciones asi prácticas como musicales llevan impresas el sello del genio, cuando el autor entre las fatigosas tareas de un taller industrial, apenas ha tenido tiempo para dedicarse á estudios literarios y artísticos, - ha fijado su residencia en Tiana. El Sr. Clavé canta y representa sus composiciones; toca la guitarra, la flauta, y bajo se esperta dirección se organiza en breves momentos un acorde coro de voces; con semejante elemento las reuniones de Tiana han cobrado nuevo prestigio.

En razon á lo calamitoso de la época no han tenido efecto en el presente año las funciones propias de la fiesta mayor. Una circunstancia imprevista facilitó no obstante el que en la noche del domingo se improvisara una reunion, revestida del mayor atractivo. Algunos de los apreciables jóvenes que forman parte del coro del señor Clavé, pasaron á Tiana con objeto de visitar á su amigo y maestro, y á una simple indicación, procediendo con la mas obsequiosa amabilidad, se prestaron á cantar, como en un concierto y con acompañamiento de piano y guitarra, una escogida série de danzas coreadas. A nosotros que muchas veces hemos asistido con el mayor interés á oir los coros de los Campos Eliseos, nos produjo un bellísimo efecto el escuchar en otro sitio no menos campestre las delicadas inspiraciones del Sr. Clavé, envueltas, ora en los aires de una festiva contradanza catalana o de un ligero valz pastoril, ora en recuerdos de la jota aragonesa ó en seductores y brillantes destellos de tonadas andaluzas. Algunos de los coros del Sr. Clavé,y un canto patriótico y un anatema contra el último ministerio, son hermosos trozos de música popular. Los vecinos y forasteros de Tiana los aplaudieron con justo entusiasmo. Tambien gustó muchísimo la representación de una linda y corta zarzuela titulada: << Paco Mandria >> desempeñada con mucho acierto por el Sr. Clavé, que es su autor, y por D. Evaristo Bosch.

El Sr. Clavé colocado dignamente al frente de una escogida reunion de jóvenes que dócilmente escuchan sus instrucciones; dotado de talento, de inspiración y de buena voluntad, ha creado una escuela que puede ser fecunda en resultados, estableciendo el primero en Barcelona esos coros populares tan generalizados en Alemania y que tan favorables resultados producen para la propagacion y desarrollo del buen gusto musical. El Sr. Clavé es en el dia, - no sin justo motivo, - el poeta, el cantor favorito y predilecto del pueblo.

Com bé diu la crònica, amb motiu de l’epidèmia foren suspesos els actes de La Festa Major. Però de totes maneres la nit del diumenge 17 de setembre va tenir lloc l’esmentada actuació.

El cronista no esmenta el títol concret de “La Revolución”, però per la descripció que fa, es pot deduir que es tracta d’aquesta obra. Ja a Barcelona, durant la temporada del 1855, Clavé la va programar amb el seu títol de La Revolución als concerts efectuats als Camps Elisis els dies 27-05-1855 i 28-05-1855, sense que es torni  a tenir-ne notícies fins el 1869, data en la qual s’ha atribuït, sense tenir en compte aquest precedent

Que l’estada de Clavé a la vila de Tiana  refugiant-se de l’epidèmia de còlera que castigà fortament Barcelona durant l’estiu del 1854 era una pràctica que havien fet moltes famílies que podien permetre’s sortir de la ciutat durant una temporada fins que passés el perill de contagi, queda reflectit en un altra crònica del Diari de Barcelona del 26 de setembre de 1854, quedant palès que Clavé no es va saber estar quiet a Tiana i sovint va ser l’ànima de reunions socials i teatrals a les que hi acudien sovint, tal com hem llegit a la anterior crònica del Diari de Barcelona, alguns membres de la Societat Coral La Fraternidad que ell dirigia a Barcelona, per a interpretar algunes peces del seu repertori.

L’esmentada crònica del Diari de Barcelona diu: Tiana 25 de setembre.

El Excmo. Sr. D. Pascual Madoz, deseoso de abrazar á algunas personas amigas, y alguna de ellas compañeras de emigración, que residen en Tiana, les avisó que en la tarde de ayer, si se lo permitian las muchas y graves atenciones del cargo que ejerce, pasaria á visitarlas. Efectivamente, pudo cumplirles su oferta, y los tianenses, y las muchas personas que accidentalmente residen en este pueblo, tuvieron la mayor satisfacción en que tan feliz conyuntura les proporcionase la ocasión de mostrar sus simpatías á la persona que tan noblemente ha hecho frente, en las calamitosas circunstancias que estamos atravesando, á todas las atenciones y conflictos que se han presentado, asi en la capital, como en distintos puntos de la provincia.

El Sr. De Madoz llegó á la estacin de Mongat con el ferro-carril de las tres de la tarde, y fue recibido por el Ayuntamiento de Tiana, presidido por su digno alcalde D. Pablo Giralt, y por comisiones de vecinos y forasteros. La población presentaba el animado aspecto de un dia de fiesta mayor. S.E. descansó un breve rato en la casa del Sr. Alcalde; después pasó a visitar la casa de Galceran y la en que habita el Sr. D. Rafael Degollada.

En el café se improvisó un pequeño baile y una seccion de coros del Sr. Clavé dio mayor realce á la fiesta. Al anochecer volvió el Sr. Gobernador á la casa del Sr. Giralt, en donde se tenia preparado un ramillete, que, si bien dispuesto con modesta sencillez, tenia al menos el aliciente de que era expresión de los mejores deseos y tributo sincero del mas amistoso aprecio. Algunos brindis, alusivos á las circunstancias, y en los cuales el Sr. Madoz consignó las bellas ideas de que se siente poseido en el bien del pais y de la prosperidad de Cataluña, coronaron dignamente la fiesta.

La hermosa casa de recreo del señor Tapis, apareció victoriosamente adornada con banderas é iluminada con faroles de colores. El señor Madoz, seguido de numerosa comitiva, y precedido de varias personas que llevaban hachas de cera, presenció en dicha casa el disparo de algunos fuegos de artificio, y los preparativos para elevar un globo aerostático, que no pudo tener efecto por causa del tiempo. Durante esta segunda funcion, los coros del señor Clavé, volvieron á amenizar los intermedios con alguno de sus armoniosos cantos.

A las diez de la noche se embarcaba el señor Gobernador en un tren especial, mostrándose vivamente complacido de la galante y entusiasta acogida que acababa de dispensarle. El pueblo de Tiana conservará un grato é inolvidable recuerdo de la visita del Exmo. Sr. D. Pascual Madoz.

Per completar algunes dades  que ens dóna el cronista mencionem que el Excm. Sr. D. Pascual Madoz, polític espanyol de tendència liberal, al triomfar la revolució de 1854 fou nomenat Governador Civil de Barcelona el 9 d’agost de 1854. El 1838 havia estat elegit diputat per Lleida i l’any 1855 fou nomenat Ministre d’Hisenda. Entre 1830 i 1832 va estar exiliat a França, per aquest motiu el cronista parla de saludar i abraçar a Tiana a companys d’emigració. Segurament els Galceran podrien haver estat uns d’aquests companys d’emigració 

El Sr. Rafael Degollada que habitava en Can Galceran (avui Can Jordana) era un advocat i polític liberal que havia estat nomenat regidor de l’ajuntament de Barcelona, president de la Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona, i que l’any 1854 fou elegit diputat a les corts constituents. Hem de suposar que el Sr. Degollada era amic de la família Galceran, que eren de forta convicció lliberal, i també va venir a Tiana per refugiar-se de l’epidèmia.

No he aconseguit esbrinar qui era el senyor Tapis i la seva bonica casa d‘estiueig, però per aquestes cròniques podem suposar que la colònia de forasters  començava a créixer ràpidament desprès de la inauguració  del tren a Mataró l’any 1848. El cronista, per altre part, destaca les moltes persones que accidentalment residien a Tiana amb motiu de l’epidèmia

No sabem exactament quan va arribar Clavé a Tiana, però tenint en compte el desenvolupament de  l’epidèmia a Barcelona , i que els diumenges 23 i 30 de juliol van actuar als Camps Elisis (situats al Passeig de Garcia) els grups de cors dirigits per Clavé, podem suposar que la seva arribada podria ser a principis d’agost.

Tranquil·litzada Barcelona – apaivagada quan menys l’epidèmia – retornà en Clavé a la brega i es indubtable que va emportar-se un bon record de Tiana. Tampoc coneixem la data exacta de quan Clavé va tornar a Barcelona.

Les cròniques de l’època, parlen que molts barcelonins van començar a tornar a Barcelona a primers d’octubre. El 7 d’octubre la Junta Permanent de Sanitat anuncia que a la ciutat de Barcelona desapareix el còlera en la seva forma epidèmica. El diumenge 8 d’octubre es canta a la parròquia de Tiana un Te-Deum en acció de gràcies per la fi de l’epidèmia. El dia 10 d’octubre té lloc el Te-Deum a la ciutat de Barcelona.

El diumenge 29 la direcció dels Camps Elisis anuncia que debido a la gran aceptación con una numerosa concurrencia que habían tenido los bailes coreados que se habían celebrado antes de la epidemia en el Salón Circular en las tardes de los días de fiesta, había dispuesto que  partir del mencionado día 29 que el acreditado cuerpo de coros dirigido por su inteligente maestro D. José Anselmo Clavé verifique en la tarde de ese día el canto de diversas piezas. En el programa de l’esmentat dia 29 d’octubre hi apareix una contradansa catalana: “La font del roure”.

Es pot comprovar que en les successives tardes dels dies de festa durant el mes de novembre varen actuar els cors dirigits per Clavé als Camps Elisis. Seria, doncs, durant el  mes d’octubre que Clavé deixaria Tiana, tornant a Barcelona, després d’uns dos mesos d’estada a la nostra vila.

Per finalitzar aquest article, repassem la incidència de l’epidèmia de còlera a Tiana. A Tiana va afectar principalment el barri de Marina, és a dir, Montgat. Aquesta epidèmia va desbordar definitivament el vell cementiri i es van començar immediatament les obres de l’actual en uns terrenys adquirits a Joan Junoy i Polvent, propietari de Can Cirera.

El 20 d’agost del 1854, vista la situació, el Ple de l’Ajuntament, reunits els regidors i els màxims contribuents, va acordar la creació d’un nou cementiri i va quedar oberta i sense tancar la sessió fins que s’escollissin uns terrenys per al nou cementiri. L’endemà, 21 d’agost, reunits a la casa del campaner, es van dirigir a la vinya contigua abans anomenada de Padró i Alsina i llavors propietat de Joan Junoy i Pelvent, van reconèixer el terreny i va resultar que complia les circumstancies que preveien les lleis per a la construcció d’un nou cementiri. Immediatament van començar les obres, que van ser subvencionades en la part més important per l’avançament de 3.500 rals de billó que va fer el Sr. Pau Giralt Vilaplana i en un altra petita part, pels 800 rals de billó que va avançar el Sr. Joan Francí, quantitats que al cap de vint anys encara no els havien estat restituïdes.

Tan gran i urgent era la necessitat d’aquest nou cementiri que es van començar a enterrar els primers morts abans de tenir el corresponent permís del governador, per la qual cosa els regidors  de  Tiana  van  rebre  una forta

 sanció. Aquesta sanció els va ser retirada  després  de  presentar  el corresponent recurs i demostrar el gran esforç amb què els regidors havien ajudat els afectats per l’epidèmia de còlera.

L’any 1854 hi va haver 149 defuncions a Tiana davant les 56 de l’any 1853, les 49 de l’any 1856 i 53 del 1857. Amb aquests números podríem afirmar que les víctimes a Tiana de l’epidèmia del còlera del 1854 eren gairebé un centenar  i com segons una noticia publicada al Diari de Barcelona, a Montgat l’epidèmia havia causat la mort del voltant del 20% de la seva població, podríem afirmar que la totalitat o casi la totalitat dels afectats a Tiana eren del barri de Montgat.

Entre l’11 d’agost i l’1 d’octubre, dates de l’epidèmia, hi va haver a Tiana un total de 109 defuncions per tots els conceptes.

Josep Ma Toffoli i Carbonell